Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El president Jordi Pujol, en la inauguració de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Activismes, mobilitzacions, manifestacions (757)
Altres esports (198)
Catalunya Nord (122)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Bernat Gouta (2)
Emili Armengol (1)
Joan Mercadé (3)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Casadesús (3)
Julieta Durozier (2)
Lídia Busquets (2)
Marisa Olivé (2)
Valèria Gaillart (3)
Entitats Entitats
Ajuntament de Salses (2)
Ajuntament de Soler (Catalunya Nord) (1)
Centre Cultural Català de Perpinyà (3)
Consell General dels Pirineus Orientals (16)
Coordinadora d´Associacions per la Llengua Catalana (29)
El Temps (22)
Federació d`Entitats per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes (14)
Generalitat de Catalunya (1919)
La Bressola (24)
Òmnium Cultural de la Catalunya Nord (15)
Premi Francesc Català (2)
Premi Ramon Juncosa (3)
Stade de Tolosa (3)
Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (11)
47 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Un any d’activitats
Catalunya Nord
El 2003, les relacions entre la Catalunya Nord i la del sud es van intensificar considerablement. Aquesta intensificació va quedar simbolitzada per la inauguració, el 5 de setembre, de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, en un acte protagonitzat pel president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. La posada en marxa de la delegació, que dirigia Marisa Olivé, va suposar una inversió de tres milions d’euros i el retorn de la presència oficial de la màxima institució del país a la Catalunya Nord, 344 anys després de la signatura del Tractat dels Pirineus, que havia suposat l’annexió del territori a França. L’acte va comptar també amb la presència de les màximes autoritats franceses de la ciutat i del departament del Llenguadoc-Rosselló, que van manifestar la intenció d’estrènyer els llaços amb el govern català, però respectant els marcs legals espanyol i francès.

Uns dies més tard, el 29 de setembre, el conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, acompanyat d’autoritats de la Catalunya Nord, va inaugurar a Salses la Porta dels Països Catalans, un projecte que arrossegava vint anys d’història i que havia estat ple d’entrebancs. Una mostra va ser, precisament, l’absència de representants de l’Estat francès a l’acte, tot i haver-hi estat convidats. Es tractava d’un monument que simbolitzava l’entrada als territoris de parla catalana per la part més septentrional, i que Mas va qualificar de “símbol de la defensa de la identitat catalana”, tot i no voler marcar cap mena de fronteres, sinó, al contrari, transmetre “sentiments i missatges de futur”, com ara la “necessitat de defensar l’espai de catalanitat davant dels centralismes espanyol i francès”. La primera institució que havia donat suport a la Porta havia estat el mateix Ajuntament de Salses, que va cedir un terreny a la vora de l’autopista A-7. El 1993 la Generalitat de Catalunya es va adherir al projecte i va convèncer diverses empreses privades catalanes de participar-hi. La realització es va encarregar a l’escultor barceloní Emili Armengol.

Aquests dos fets institucionals responien, fonamentalment, a una intensificació creixent de les relacions entre les dues Catalunyes en els últims anys, com demostrava en la pràctica quadruplicació del nombre de parts de mares nord-catalanes a l’Hospital de Puigcerdà i l’augment del nombre de pacients que en feien servir els serveis d’urgència, com a primer hospital transfronterer d’Europa. Tot plegat, seguint una mica la dita nord-catalana de “Ni de França ni d’Espanya, catalans de la Cerdanya”, però sobretot evidenciant la puixança d’una realitat territorial i cultural ben antiga.

Així va posar-se de manifest en la celebració, el 30 d’abril, de la vetllada anual d’Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, que va reunir, a la capella de Sant Domènec de Perpinyà, uns tres-cents representants del món cultural, polític i social d’una banda i l’altra dels Pirineus. A la Nit de Sant Jordi, en què es van denunciar les dificultats perquè el català fos reconegut a França, es van atorgar cinc premis. El Ramon Juncosa de contes curts de la Generalitat a Josep Casadesús, per La corda. El Francesc Català de poesia, per a l’olotí Joan Mercadé, per Mar d’hivern. El guardó al millor reportatge periodístic, concedit per la revista El Temps, se’l va endur Valèria Gaillart, per Patrimoni robat, i el premi de narrativa infantil va ser per a Maria Grau. El premi de narrativa juvenil va anar a parar a dues escoles de Perpinyà: Lídia Busquets, amb La missió de la Matilda, i Julieta Durozier, per Virtual?.

Aquesta realitat cultural també va quedar ben palesa en la intensificació durant l’any de les activitats i la demanda de les escoles catalanes de La Bressola, que al març van convocar una manifestació demanant al Consell General dels Pirineus Orientals que incrementés les subvencions per desenvolupar l’ensenyament en català. Des del 1984 aquestes subvencions eren de 6.800 euros per a les set escoles de parla catalana (350 euros per classe), i La Bressola demana 152.000 euros. En comparació, les escoles occitanes rebien 1.524 euros per classe, les bretones, vint vegades més, i les alsacianes, fins a cinquanta vegades més. Tot i els problemes financers per escolaritzar en millors condicions els seus 450 alumnes, el 2 de setembre l’associació La Bressola va inaugurar al poble rossellonès del Soler un primer centre d’ensenyament secundari, que acolliria un total de divuit alumnes, quatre més del que estava previst inicialment, i que comptava amb ajuts de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament del Soler.

Un altre esdeveniment cultural d’importància a Perpinyà va tenir lloc el 8 de novembre, amb la manifestació de cloenda del Correllengua 2003, que va aplegar més de cinc mil persones en un acte festiu i reivindicatiu, sota el lema Català, llengua i futur per a un poble. Aquell dia es van felicitar de l’acollida de la iniciativa els organitzadors, la Federació d’Entitats de Defensa de la Llengua i Cultura Catalanes i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, que també van deixar clar que calien més fets que no paraules per salvar l’economia i la llengua de la Catalunya Nord. En aquesta direcció, a la Catalunya Nord també va generar fortes expectatives l’arribada del TGV a Lleida, que va inaugurar una ruta que hauria d’arribar a Perpinyà algun dia i que seria una base fonamental de la recuperació econòmica de les comarques nord-catalanes.

L’altra notícia en importància de l’any a la Catalunya Nord va ser l’arribada a la final de la Copa d’Europa de Rugbi de l’USAP de Perpinyà, en classificar-se el mes d’abril, després de vèncer a domicili el Leinster irlandès per 14-21. La final es va celebrar contra l’Stade de Tolosa de Llenguadoc el 24 de maig a Dublín, però l’equip occità es va imposar al nord-català per 22 a 17. En tot cas, els rossellonesos van ser animats per més de tres mil seguidors a l’estadi de Lansdowne Road, que van celebrar a la segona part, tot i no ser suficients per remuntar, els quatre cops de càstig i un assaig transformats en gol. Pel capità dels catalans, Bernat Gouta, la clau de la derrota havia estat la següent: “Mai no havíem pensat a fer una primera part tan catastròfica”.