Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Els alcaldes de Puigcerdà, Joan Carretero, i la Guingueta d'Ix, Jean-Jacques Fortuny, firmen el conveni de col·laboració entre les dues viles

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Catalunya Nord (122)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Albert Trunu (1)
Antònia Macià (5)
Jean-Jacques Fortuny (2)
Joan Carretero (93)
Joan Pous (1)
Joan-Lluís Noëll (3)
Joan-Pau Alduy (62)
Josep Imbern (1)
Pierre Bofellut (1)
Xavier Travy (1)
Entitats Entitats
Consell Comarcal de la Cerdanya (2)
Front Nacional francès (26)
Unió Europea (1018)
Unitat Catalana (16)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Puigcerdà (12)
Bourg-Madame (França) (1)
La Guingueta d`Ix (Alta Cerdanya) (2)
La Tour de Querol (Catalunya Nord) (1)
Perpinyà (França) (132)
49 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Una frontera que no separi
Catalunya Nord
Durant molts anys, la possibilitat de tornar a acostar els territoris del nord de Catalunya separats per la frontera traçada entre els Estats espanyol i francès el 1659 va ser una aspiració romàntica sense més possibilitat de concreció que les anades i tornades a través de la frontera. Formalment, el 26 de març de 1995, aquesta frontera va desaparèixer a causa de l'entrada en vigor del Tractat de Schengen. A la Jonquera es va fer un acte simbòlic on Antònia Macià, viuda de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, va ser l'última persona a qui es segellava el passaport en aquest pas fronterer.

Després van aparèixer alguns problemes en l'aplicació del tractat i es van restablir temporalment els controls fronterers, però el pas decisiu ja estava fet.
La nova realitat de la Unió Europea establia un nou marc de relacions entre la Catalunya del Nord i la del sud, que no va trigar a ser aprofitat amb iniciatives aparentment menors però d'un valor simbòlic incontestable.

Els resultats de les eleccions municipals de I'11 i el 18 de juny van consolidar les posicions dels batlles nordcatalans que havien fet de la cooperació amb el sud l'eix del seu programa. A la capital, Perpinyà, la llista de Joan-Pau Alduy va repetir victòria amb el 41% dels vots a la primera volta i el 45% a la segona, malgrat la creixent força del candidat del Front Nacional Joan-Lluís Noëll. La candidatura d'Alduy va veure reforçat el seu catalanisme amb la incorporació d'Unitat Catalana.

Però els primers passos concrets de cooperació transfronterera els van protagonitzar Ajuntaments més petits. La Guingueta (Bourg-Madame per als francesos) i Puigcerdà, dues poblacions d'un mateix territori dividides per una ratlla que separava els Estats però no les persones de la mateixa aglomeració urbana i del mateixa comarca, van ser les poblacions que es van decidir a fer aquest primer pas. Aquestes dues poblacions van firmar al mes d'octubre un conveni de col•laboració amb l'objectiu de treballar i aportar solucions a problemàtiques comunes, com ara el tractament de les deixalles, l'atenció sanitària, la xarxa de telecomunicacions, les màquines llevaneu, etc.

De fet, el conveni ja va tenir els seus primers resultats amb l'estació d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) de Puigcerdà, que va començar a fer revisions als vehicles industrials i comercials de l'Alta Cerdanya i el Capcir. D'aquesta manera es pretenia no només rendibilitzar al màxim les instal•lacions de l'estació, sinó també evitar que els transportistes de l'Alta Cerdanya i del Capcir (500 en total) haguessin de traslladar-se a Perpinyà, on hi havia l'estació d'inspecció tècnica de vehicles més propera.

Els municipis de l'Alta Cerdanya van acollir amb satisfacció aquest acord de col•laboració transfronterera firmat entre la Guingueta i Puigcerdà, encara que també van reivindicar de prendre-hi part. Municipis com Palau de Cerdanya, Estavar, Font-romeu i la Tor de Querol van exposar un seguit de temes susceptibles de ser estudiats conjuntament.

L'alcalde de la Tor de Querol, Albert Trunu, va manifestar: "Dos dels punts de què haurem de parlar plegats seran els accessos al túnel del Pimorent i també el tractament de les deixalles." L'alcalde cerdà va afegir que no creia que fos més difícil un acord "pel fet que ens haguem d'entendre els cerdans catalans i els francesos, més aviat al contrari". Aquesta opinió la va compartir el delegat a l'Ajuntament de Palau de Cerdanya, Xavier Travy, tot i que va divergir de la proposta sanitària plantejada per la Guingueta i Puigcerdà, que preveu l'atenció dels cerdans francesos a l'Hospital de Puigcerdà.

A Font-romeu, la posició davant la nova comissió de treball era similar. Pel seu alcalde, Pierre Bofellut, la promoció turística de la Cerdanya hauria de ser un dels punts clau a desenvolupar. "Fa temps —va afirmar el batlle de Font-romeu— que tenim contactes amb Puigcerdà i les estacions d'esquí de la Baixa Cerdanya, i ens agradaria aprofundir el tema de la promoció conjunta, perquè és un dels que han de donar més fruits." Per la seva banda, el primer conseller de l'Ajuntament d'Estavar, Josep Imbern, va dir que "sempre que es pugui materialitzar un fet conjunt, entre les dues franges de la Cerdanya, serà un fet positiu". Estavar ja comptava amb el precedent de la seva col•laboració amb el municipi de Llívia en l'organització dels Festivals de Vídeo.

Durant més de tres-cents anys, d'ençà del 1659, arran del Tractat dels Pirineus —en què Felip IV, sense consultar-ho ni notificar-ho a les Corts catalanes, va cedir els comtats del Rosselló i la Cerdanya a França—, l'artifical divisió dels cerdans en dos Estats no havia estat obstacle perquè es mantinguessin unes relacions marcades no només per la proximitat geogràfica, sinó també per la distància entre dues Administracions econòmicament i culturalment força diferenciades i amb criteris de funcionament i estructuració prou diversos.

Tal com va afirmar el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, durant l'acte de signatura del conveni de col•laboració ja esmentat amb l'alcalde de la Guingueta, Jean-Jacques Fortuny, no tot ha estat dolent en la divisió de la comarca. I és que de sempre els cerdans han intentat treure el màxim partit d'un fet que, d'altra banda, els era traumàtic, com també va raonar l'alcalde de Puigcerdà, Joan Carretero, quan, en una anàlisi sobre el significat del conveni, va afirmar que "la Cerdanya ha de superar el trauma de tantes particions".