Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Fèlix Millet i Tusell

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Música (203)
Personatges Personatges
Lawrence Foster (4)
Entitats Entitats
Euroconcert (4)
Festival Castell de Peralada (7)
Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí (6)
Fundació La Caixa (25)
Fundación Orfeó Català - Palau de la Música Catalana (50)
Gran Teatre del Liceu de Barcelona (77)
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (2)
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
35 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Catalunya, terra de grans concerts



"Vull remarcar també una activitat creixent fora de la ciutat de Barcelona, ja que la vida musical normalitzada d'un país ha de tendir a la descentralització"

Fèlix Millet i Tusell

No em pertoca a mi de fer un resum minuciós, ni un comentari valoratiu, de les múltiples iniciatives i manifestacions musicals que han tingut lloc en l'àmbit català al llarg del passat 1995. D'una manera genèrica -i en referència a dues institucions bàsiques de la nostra vida musical-, voldria remarcar una certa situació de provisionalitat o d'expectativa que, per causes molt concretes, s'ha produït al voltant de les activitats del Gran Teatre del Liceu i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. En el primer cas, pel luctuós esdeveniment de l'incendi del teatre, que ha obligat a programar una temporada fora del marc que li és propi, la qual, des del memorable Fidelio que la inaugurà, s'ha desenvolupat amb una dignitat impecable; quant a l'orquestra, que està vivint un procés de renovació, darrerament s'ha fet patent la necessitat inajornable d'un director titular que, amb un treball metòdic, li asseguri un segell personal. La decisió ja ha estat presa, en favor de l'americà Lawrence Foster. Ara, només cal concedir-li un temps i desitjar que s'acompleixin les expectatives que són de preveure.

La vida concertística cosmopolita de Barcelona se centra en els grans cicles (Palau 100, Ibercàmera, Euroconcert, Temporada de la Fundació La Caixa, concerts de la Capella Reial de Catalunya i de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure, etc.), que l'equiparen amb el rang de les grans capitals europees. Però no s'ha de menystenir un gran nombre d'iniciatives aparentment menors que -amb la presència d'intèrprets joves del país, de les nostres agrupacions corals, amb els esforços d'entitats abnegades i, eventualment, amb el suport d'organismes públics o privats- donen fe de la vitalitat del nostre teixit social.

Vull remarcar també una activitat creixent fora de la ciutat de Barcelona, ja que la vida musical normalitzada d'un país ha de tendir a la descentralització. La disponibilitat de nous auditoris (Sant Cugat, Lleida, Tortosa, etc.) i els cicles d'Òpera a Catalunya són exemples de necessària descentralització, al costat de la proliferació dels Festivals d'Estiu (entre els quals, el de Peralada i el de Torroella de Montgrí són federats internacionalment) i d'una gran quantitat d'iniciatives puntuals.

Finalment, per la meva implicació personal, no puc deixar d'esmentar breument les realitzacions de la Fundació Orfeó Català -Palau de la Música Catalana, que, amb el suport material dels estaments empresarials i individuals que hi col·laboren i malgrat les dificultats de l'actual conjuntura econòmica, recolza de manera estable i operativa l'entramat estructural, artístic i institucional implicat en l'entorn del Palau. L'any 1995, la Fundació ha promogut una part substancial dels actes musicals celebrats en el Palau, ha contribuït a l'esplendor de la vida concertística de la ciutat -amb la temporada Palau 100-, ha estimulat la formació de nous públics musicals i la participació d'intèrprets joves del país -amb els cicles Els Diumenges al Palau i Concert de Tarda al Palau-, ha desvetllat les primeres experiències musicals dels escolars -amb les sessions de Les Escoles al Palau- i ha potenciat les activitats de les agrupacions corals (Orfeó Català, Cor de Cambra del PMC i Cor Jove de l'Orfeó Català), que constitueixen el nucli medul·lar de la casa.

Aquesta és la meva visió sintètica de la vida concertística de Catalunya. Sóc conscient que, per la brevetat, comporta moltes omissions, de les quals m'excuso. Només vull reiterar una total disposició de servei, en la mesura de les nostres possibilitats, a totes les iniciatives que representin una contribució positiva a la resolució de les moltes mancances encara existents en el nostre entramat musical.