Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Esteve Riambau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Cinema (199)
Personatges Personatges
Auguste Marie Louis Nicholas Lumière (2)
Esteve Riambau (4)
Louis Jean Lumière (2)
Thomas Alva Edison (1)
William Kennedy Laurie Dickson (1)
40 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Cent anys de cinema



"Res fa pensar que, d'aquí a cent anys més, no es pugui celebrar el seu segon segle de vida"

Esteve Riambau

El 28 de desembre de 1895 no es va inventar el cinema, sinó la taquilla. El febrer d'aquell mateix any, els germans Louis i Auguste Lumière ja havien patentat el cinématographe, un aparell capaç d'enregistrar i projectar imatges en moviment. Uns quants anys abans, William K. Dickson, un empleat de Thomas A. Edison, també havia desenvolupat un invent similar, el kinetoscopi, però la cobdícia del descobridor del fonògraf va decantar la comercialització del nou aparell vers el seu consum individual a través de visors que permetien contemplar imatges en moviment a canvi d'unes monedes. Si es segueix retrocedint en el temps apareixen altres ginys que, a partir dels sòlids precedents de la fotografia i la pintura, permeten constatar una sistemàtica obsessió humana per reproduir la realitat.

L'aparició del cinema en aquesta cursa que les noves tecnologies perllonguen vers el futur es va produir en plena sintonia amb altres eclosions industrials i científiques. El fet que es pugui fixar amb precisió el lloc, la data i gairebé l'hora de l’efemèride és un símptoma de joventut que d'altres arts més venerables no es poden permetre. Que el motiu de la commemoració sigui la primera projecció pública de pagament i no l'invent també defineix amb claredat la preponderància de la vessant industrial i sociològica sobre la creativa i artística. S'ha dit, amb raó, que el cinema és una indústria que només en algunes ocasions genera obres d'art.

Tanmateix, els primers anys de cinema no s'han caracteritzat per la seva estabilitat. Fruit del seu temps, l'anomenat art del segle vint ha experimentat diverses mutacions d'ordre tecnològic o conceptual. La incorporació del so, del color o dels efectes especials han incrementat la impressió de realitat que el cinema ja buscava des dels seus orígens. Però, al mateix temps, les simples vistes animades dels primitius cineastes també van patir una transformació radical amb la creació d'un codi lingüístic propi orientat, amb caràcter excloent d'altres alternatives, vers la narració i els codis genèrics. Recentment, l'aplicació de tecnologies informàtiques a la digitalització de les imatges apunta un nou canvi substancial des del moment que el cinema ja no serà únicament un sistema de reproducció de la realitat sinó un aparell capaç de generar noves imatges a partir de referents reals. Les possibilitats obertes en aquest sentit per alguns films recents, com Jurassic Park amb dinosaures o Forrest Gump personatges històrics, són il·limitades.

Assegurada la seva continuïtat, tot i que amb un futur de perspectives incertes, el cinema ha fet somiar milions d'espectadors de tot el món durant el seu primer segle. Espectacle popular des dels seus orígens, el cinema es va convertir, ben aviat, en un instrument de propaganda política apreciat per dirigents de diversos països. Ha generat modes, hàbits, costums, ha servit d'evasió i d'entreteniment i, fins i tot, s'ha anat fent un lloc entre el món intel·lectual de l'alta cultura que durant molt temps el va menysprear.

El cinema s'ha vist amenaçat per etapes de crisi, algunes d'elles tan profundes com la que va provocar l'aparició de la petita pantalla, però sempre se n'ha sortit amb èxit. En els darrers anys, el retorn del públic a les sales és simptomàtic d'una preponderància sobre la televisió, els jocs informàtics, els parcs temàtics o d'altres formes de diversió contaminades per la pantalla gran. L'invent, ja centenari, dels Lumière gaudeix actualment d'una salut immillorable, encara que sigui gràcies al poder expansiu del cinema nord-americà a costa d'altres cultures. El futur és incert, però res fa pensar que, d'aquí a cent anys més, no es pugui celebrar el seu segon segle de vida.