Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Intergeneracional i viu
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Músics, cantants, compositors, ballarins (253)
Personatges Personatges
Albert Bausil (1)
Charles Trenet (3)
Charles Aznavour (4)
François Gilbert Silly (4)
Frank Sinatra (8)
George Brassens (4)
Jacques Brel (2)
Johnny Hess (1)
Juliette Greco (1)
Léo Ferré (2)
Maurice Chevalier (1)
Monique Serf (3)
Entitats Entitats
Le Coq Catalan (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
París (França) (222)
16 lectures d'aquest article
43 impressions d'aquest article
Charles Trenet
El 19 de febrer del 2001 va morir als 87 anys a l’hospital Créteil de París el poeta i chansonier Charles Treneta causa d’un atac cerebral que havia motivat el seu ingrés clínic una setmana abans.

Trenet, el més popular dels cantants francesos de postguerra i creador d’un estil personal i renovador, va rebre les influències dels ritmes i les coloracions de la música jazzística nord-americana, i en va fer una particular adaptació a la cançó melòdica francesa, que va fer escola al país en èpoques i registres diferents. George Brassens, Leo Ferré, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, Charles Aznavour, Barbara o Juliette Greco, van reconèixer la influència de Le Roi Soleil de la Chanson, el sobrenom amb què Trenetva ser conegut popularment.

Autor de més de mil composicions, entre les quals destacava La mer, Fleure bleu, Je chante, Que reste-t-il de nos amours, Moi, J’aime le music-hall, Douce France i Y’a d’la joie, Charles Trenet va néixer a Narbona el 18 de maig del 1913, fill d’un notari nord-català, i va passar la seva infantesa i joventut a Perpinyà. L’afició musical de la seva família (el seu pare tocava el violí, la seva mare l’arpa i la seva tia el piano) van despertar la seva vocació artística, que va afermar-se sota el mestratge del poeta, dramaturg i periodista rossellonès Albert Bausil. El record d’aquells anys va quedar reflectit en algunes de les seves cançons com: Fidèle, La jolie sardane, Font-romeu o la peculiar Volem pa amb oli en grafia francesa, Boulem pam bouli.

Després d’unes curtes col·laboracions periodístiques a Le Coq catalan, on signava cròniques cinematogràfiques amb el pseudònim de Charlie Manivel, als 17 anys va marxar cap a París, on el 1933 va formar duo amb el pianista Johnny Hess. Als anys quaranta, encoratjat per l’èxit de Maurice Chevalier, va iniciar la seva carrera en solitari i va renovar la figura del cantant de carrer (comique troupier) que triomfava llavors i que va donar un to poètic i compromès a les seves cançons. Tocat amb un barret lleugerament decantat enrere, amb un somriure sempre als llavis i una tendra ironia, la seva presència va ser requerida a tots els escenaris del país.

Eclipsat els anys seixanta i setanta per la moda pop, la seva fama va ressorgir els vuitanta, quan va ser versionat a diferents llengües des que Frank Sinatra va fer seva La mer, de Trenet. Condecorat amb la Legió d’Honor el 1998, Gran Premi Nacional de les Arts i les Lletres i membre de l’Acadèmia de Belles Arts, el 1999 va pujar per darrer cop a un escenari, a la sala Pleyel de París.