Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Armstrong, al podi de París per segona any consecutiu

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Dopatge (49)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Ángel Casero (2)
Carlos Sastre (2)
Chris Boardman (7)
Eddy Merckx (15)
Fernando Escartín (8)
Francesco Casagrande (1)
Gilberto Simoni (6)
Isaac Gálvez (7)
Jan Ullrich (17)
Joan Llaneras (16)
Joane Somarriba (9)
Joseba Beloki (14)
Lance Armstrong (30)
Marco Pantani (17)
Óscar Freire (9)
Richard Virenque (5)
Roberto Heras (17)
Romans Veinsteins (2)
Santiago Botero (2)
Serguei Gonchar (3)
Stefano Garzelli (2)
Zbigniew Spruch (2)
Entitats Entitats
Alfa Lum (equip ciclista) (1)
Festina (Ciclisme) (3)
Giro d`Itàlia (33)
Grup Esportiu ONCE (22)
Jocs Olimpics Sydney (43)
Kelme-Costa Blanca (11)
Mapei-Clas (7)
Mercatone Uno (equip ciclista) (3)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Tour de França (80)
Unió Ciclista Internacional (17)
US Postal (equip ciclista) (13)
Vini Caldirola (equip ciclista) (2)
Vuelta a Espanya (30)
83 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Armstrong repeteix triomf al Tour
Ciclisme
El nord-americà Lance Armstrong va ser el principal protagonista de la temporada ciclista del 2000. Armstrong ja havia entrat en la llista de mites de l'esport l'any anterior, guanyant el Tour després de superar un càncer de testicles que li havien diagnosticat tres anys abans. L’any 2000 va repetir victòria en el Tour de França, i ho va fer amb una autoritat impressionant. Com a reconeixement a la seva trajectòria, esportiva i humana, li va ser concedit a el Premi Príncep d'Astúries de l'Esport.

Un altre dels protagonistes destacats del ciclisme de l'any 2000 va ser el mallorquí Joan Llaneras, que va guanyar la medalla d'or en la prova de puntuació en pista en els Jocs Olímpics de Sydney i que també es va proclamar campió d'aquesta especialitat en el campionat del món celebrat a Manchester, a on a més va guanyar la medalla de plata en la prova de pista americana fent equip amb Isaac Gàlvez. Joan Llaneras, de 31 anys i natural de Porreres, ja havia guanyat quatre títols mundials, dos de puntuació, els anys 1996 i 1998, i dos d'americana, el 1997 i 1999. Per part femenina l'any 2000 també va destacar la biscaïna Joane Somarriba, que va guanyar el Tour i el Giro femenins. Somarriba, de 28 anys i corredora de l'equip italià Alfa Lum, ja havia guanyat el Giro l'any 1999.

Un altre mite del ciclisme, el belga Eddy Merckx, va recuperar l'any 2000 el récord de l’hora que havia aconseguit el 25 d'octubre de 1972 a Mèxic D.F, ja que l'UCI va decidir anular tots els récords aconseguits amb bicicletes no convencionals. Però, el 27 d'octubre de l'any 2000 l’anglès Chistian Boardman, de 32 anys, va córrer a Manchester 49.441 metres en una hora, superant en 10 metres el récord de Merckx. L'anterior récord anul.lat per l'UCI estava en possessió del mateix Boardman i era de 56.375 metres.

Per equips el més destacat de la temporada va ser sense dubte l'alacantí Kelme-Costa Blanca, un equip que es trobava entre els més modestos dels participants a les grans curses per etapes i que amb 21 anys d'existència era el més antic de tots. Pel Kelme l'any 2000 va ser el millor de tota la seva història: va començar bé al Giro, a on participava sense els seus caps de files. Va destacar després al Tour, on va guanyar el premi de la muntanya i la general per equips, i va acabar triomfalment a la Vuelta, a on a més de la classificació per equips també va guanyar a la general individual.

En el Giro d'Itàlia la victòria va ser per l'italià Stefano Garzelli, de l'equip Mercatone Uno, amb l'ajuda del seu company d'equip Marco Pantani, que tornava a la competició després de la seva expulsió del Giro de l'any anterior. En la cronoescalada de la penúltima etapa, Garzelli va superar el seu compatriota Francesco Casagrande que va haver de conformar-se amb la segona posició i el premi de la muntanya. En tercer lloc va quedar un altre italià, Gilberto Simoni.

En el Tour, a més de la segona victòria consecutiva de Lance Armstrong, de l'US Postal, cal destacar el tercer lloc aconseguit per Joseba Beloki, del Festina, en la seva primera participació en la cursa francesa. Entre tots dos va quedar l'alemany Jan Ullrich. L'equip Kelme va guanyar la classificació per equips, amb tres corredors entre els deu primers: Roberto Heras cinquè, Santiago Botero, que també va guanyar la muntanya, setè i Fernando Escartín vuitè.

La Vuelta a Espanya va ser una de les més espectaculars dels últims anys, amb un traçat especialment dissenyat per afavorir els escaladors. El ciclista de Kelme Roberto Heras i Ángel Casero, del Festina, van protagonitzar un duel vibrant que es va resoldre en favor del primer en una gran actuació de tot el seu equip. Kelme aconseguia així la seva primera victòria individual en una de les tres grans voltes. El premi de la muntanya va ser per un debutant, Carlos Sastre, de l'ONCE.

En el campionat del món de fons en carretera el càntabre Óscar Freire, del Mapei, guanyador de l'any anterior, va quedar tercer. El guanyador va ser el letó Romans Vainsteins, del Vini Caldirola, i segon el polonès Zbigniew Spruch. La contrarrellotge la va guanyar l’ucraïnès Serguei Gonchar.

La cara amarga del ciclisme va tornar a ser el dòping, un tema que s’arrossegava d’anys anteriors. Al novembre es va celebrar a la ciutat francesa de Lille el judici per l'anomenat "cas Festina", que havia esclatat durant el Tour de l'any 1998. Richard Virenque, antic líder del Festina, va admetre per primera vegada públicament que havia pres substàncies prohibides i d’aquesta manera va eludir la presó. El que no va poder eludir va ser la sanció de nou mesos que, el 29 de desembre, li va imposar la Federació Suïssa de Ciclisme.

Durant el judici de Lille es van fer públiques algunes dades realment impressionants com ara que el Festina gastava uns 400.000 francs francesos a l'any en eritropoietina (EPO) o que el consum d'aquesta hormona va arribar a ser d'unes 500 dosis per ciclista i any entre el 1994 i el 1998, però l'enquesta no va ser capaç de determinar responsables més enllà dels simples consumidors, els ciclistes.