Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Lance Armstrong va ser el primer ciclista de la història que va aconseguir guanyar sis Tours de França

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alejandro Valverde (5)
Bernard Hinault (11)
Damiano Cuengo (2)
Eddy Merckx (15)
Erik Zabel (4)
Francisco Mancebo (2)
Gilberto Simoni (6)
Iban Mayo (2)
Iban Basso (5)
Isidro Nozal (3)
Iván Baso (1)
Jacques Anquetil (11)
Jan Ullrich (17)
Joan Llaneras (16)
Joan Antoni Flecha (5)
Josep Antoni Hermida (4)
Josep Antoni Escuredo (4)
Lance Armstrong (30)
Luca Paolini (1)
Marco Pantani (17)
Martín Perdiguero (1)
McEwen Robbie (4)
Miguel Indurain (41)
Richard Virenque (5)
Roberto Heras (17)
Roberto Laiseka (1)
Sergi Escobar (6)
Serhi Hontxar (2)
Vladimir Karpets (1)
Entitats Entitats
Campionat del Món de Ciclisme (24)
Equip de ciclisme Saunier Duval (2)
Festina (Ciclisme) (3)
Giro d`Itàlia (33)
Illes Balears (equip ciclista) (2)
Jocs Olímpics d`Atenes (27)
Mercatone Uno (equip ciclista) (3)
Setmana Catalana de Ciclisme (5)
Telekom (Ciclisme) (2)
Tour de França (80)
Unió Ciclista Internacional (17)
US Postal (equip ciclista) (13)
Vuelta a Espanya (30)
37 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El sisè Tour de Lance Armstrong
Ciclisme
Un any més, el nord-americà Lance Armstrong va ser el gran protagonista de la temporada ciclista. El 2004, Armstrong es va convertir en el primer ciclista de la història que havia guanyat sis vegades el Tour de França, i a més ho va aconseguir de forma consecutiva. Va superar així la fita de cinc triomfs aconseguida per Jacques Anquetil, Eddy Mercx, Bernard Hinault i Miguel Indurain. Indurain també havia aconseguit els seus cinc Tours de forma consecutiva, però va fracassar en el seu sisè intent. Per si no n’hi hagués prou, durant tota la ronda, el corredor de l’US Postal va mostrar una superioritat absoluta sobre els seus rivals, en totes les etapes i en totes les especialitats, i va acabar la cursa amb més de sis minuts d’avantatge sobre el segon classificat. Armstrong va ser segon al pròleg, va vèncer en la contrarellotge per equips i en la contrarellotge individual i, de les cinc etapes de muntanya, en va guanyar quatre i en va cedir una a l’únic corredor capaç de plantar-li cara, l’italià del CSC Ivan Baso, que finalment seria tercer. L’etern rival d’Armstrong, l’alemany del T-Mobile Jan Ullrich, només va aconseguir quedar quart, per darrere del seu company d’equip, el també alemany Andreas Klöden, que finalment va ser segon. La gran esperança del ciclisme espanyol per a aquest Tour, el basc Iban Mayo, de l’Euskaltel Euskadi, que l’any anterior havia acabat sisè, no va poder acabar la cursa, i el primer espanyol classificat va ser Francisco Mancebo, de l’Illes Balears Banesto, que va ser sisè.

La classificació dels joves la va encapçalar el rus de l’Illes Balears Banesto Vladímir Karpets, el mallot verd de la regularitat va ser per a l’australià del Lotto Robbie Mc Ewen, i el líder de la muntanya va ser el francès de Quick Step Richard Virenque. Per equips, el T-Mobile va ser el millor, seguit del US Postal, el CSC i l’Illes Balears Banesto.
Dos mesos abans, al maig, l’italià de l’equip Saeco Damiano Cunego, de només 22 anys, es va convertir en el vencedor del Giro d’Itàlia. Cunego es va imposar a l’ucraïnès Serhi Hontxar i al seu company i teòric líder del Saeco, Gilberto Simoni, que no va pair que Cunego fos designat cap d’equip en detriment d’ell a mitja cursa. El públic italià va veure en el jove Cunego l’home destinat a prendre el relleu del desaparegut Marco Pantani, el Pirata, que havia mort el 14 de febrer a causa d’una sobredosi de cocaïna.

La Vuelta a Espanya va servir per confirmar Roberto Heras, del Liberty Seguros i mà dreta d’Armstrong al US Postal fins al 2004, com a millor escalador de l’any. Heras va guanyar la Vuelta per tercera vegada i va igualar així el rècord de victòries que tenia el suís Tony Rominger. La cursa es va decidir en l’última contrarellotge ja que el jove Santi Pérez, del Phonak, va fer una gran cursa, amb tres victòries d’etapa, i va aconseguir acabar segon a només trenta segons d’Heras. La tercera plaça va ser per a Francisco Mancebo, que ja havia fet un bon paper al Tour i que aconseguia així el seu primer podi en una gran volta.

Però el ciclista espanyol més destacat de la temporada va ser sens dubte el càntabre Óscar Freire, que va entrar en la llegenda del ciclisme en ser el quart ciclista de la història que aconseguia guanyar tres Campionats del Món en ruta. En una cursa duríssima de 265 quilòmetres celebrada a Verona i gràcies a l’excel·lent treball en equip, i especialment a les ajudes d’Isidro Nozal i Alejandro Valverde, l’equip espanyol va controlar la cursa en tot moment i va aconseguir que Freire s’imposés a l’esprint. El segon lloc de la prova va ser per a l’alemany Erik Zabel, i el tercer per a l’italià Luca Paolini. El també italià Paolo Bettini, un dels grans favorits de la prova i campió olímpic a Atenes, es va haver de retirar per problemes mecànics i per un cop al genoll. L’únic català que participava en la prova, Joan Antoni Flecha, va aguantar al grup capdavanter fins a l’últim canvi de ritme, a la penúltima volta del circuit, quan es va despenjar, i finalment va acabar en el lloc 69.

Un català va guanyar la Setmana Catalana, celebrada del 22 al 26 de març, per primera vegada en 19 anys. Es tracta de Joaquim Rodríguez, del Saunier Duval, que va aconseguir la victòria amb només un segon d’avantatge sobre Josep Jufré (Relax Bodysol). El tercer classificat va ser el també català Martín Perdiguero, del mateix equip que Rodríguez, que també va acabar a només un segon de Jufré. Precisament Perdiguero es va imposar en la 84 edició de la Volta Ciclista a Catalunya al davant de Vladímir Karpets, que havia guanyat la classificació dels joves al Tour, i de Roberto Laiseka, de l’Euskaltel Euskadi.
On realment el ciclisme català va brillar a gran alçada va ser als Jocs d’Atenes, on els ciclistes del Principat van aconseguir quatre medalles individuals, tres de plata i una de bronze. En el ciclisme en pista, el gironí Josep Antoni Escuredo va obtenir la segona plaça en la modalitat de keirin i el mallorquí Joan Llaneras ho va fer en la final de punts. El lleidatà Sergi Escobar va obtenir el bronze en els quatre mil metres de persecució. Finalment, en la prova de cross country, el corredor de Puigcerdà Josep Antoni Hermida va obtenir la plata.