Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El català Joan Antoni Flecha en guanyar l´onzena etapa del Tour de França entre Narbona i Tolosa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Ciclisme (171)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alejandro Valverde (5)
Alexandr Vinokurov (2)
Andrei Kivilev (2)
Bernard Hinault (11)
Dori Ruano (3)
Eddy Merckx (15)
Fabiana Luperini (2)
Gilberto Simoni (6)
Haimar Zubeldia (1)
Iaroslav Popóvitx (2)
Iban Mayo (2)
Igor Astarloa (2)
Isidro Nozal (3)
Jacques Anquetil (11)
Jan Ullrich (17)
Jeannie Longo (3)
Joan Antoni Flecha (5)
Joane Somarriba (9)
José María Jiménez (7)
Joseba Beloki (14)
Judith Arndt (3)
Lance Armstrong (30)
Miguel Indurain (41)
Peter Van Petegem (2)
Roberto Heras (17)
Stefano Garzelli (2)
Tayler Hamilton (1)
Zulfia Zabirova (2)
Entitats Entitats
Campionat del Món de Ciclisme (24)
Euskaltel-Euskadi (1)
Giro d`Itàlia (33)
Grup Ciclista Saeco (1)
Grup Esportiu ONCE (22)
Kelme-Costa Blanca (11)
Tour de França (80)
Unió Ciclista Internacional (17)
US Postal (equip ciclista) (13)
Vini Caldirola (equip ciclista) (2)
Vuelta a Espanya (30)
43 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Lance Amstrong, entre els més grans
Ciclisme
La temporada ciclista del 2003 es va veure enterbolida per la desaparició de dos campions de l’especialitat. El 12 de març va morir a l’Hospital de Saint-Étienne, a París, com a conseqüència de les greus ferides que havia patit el dia abans en la París-Niça, el ciclista karzak Andrei Kivilev, de 29 anys. La seva mort va provocar una profunda commoció en el ciclisme i va reobrir el debat sobre l’obligatorietat del casc en la categoria professional, que, fins llavors, havia estat optatiu, tot i que la Unió Ciclista Internacional (UCI) havia intentat fer-lo obligatori diverses vegades. El 7 de juliol del 2003 també va morir l’exciclista de l’equip Banesto José María Jiménez d’una aturada cardíaca en una clínica psiquiàtrica de Madrid, als 32 anys. Jiménez, més conegut com Chaba, havia estat considerat l’escalador més explosiu del ciclisme espanyol dels anys noranta i feia dos anys que s’havia retirat dels circuits.

Quant a les grans competicions, al juny la 86a edició del Giro d’Itàlia va ser guanyada per l’italià Gilberto Simoni, de Saeco, seguit, a més de set minuts de distància, pel seu compatriota de Caldirola Stefano Garzelli, i per l’ucraïnès de Landbouwkrediet Iaroslav Popovitx, revelació de la ronda italiana. Simoni ja havia guanyat el Giro 2001 i el 2002 va ser expulsat de la prova per dopatge. El 2003 Simoni també va guanyar la Volta a Trentino i el Tour dels Apenins.

El 27 de juliol el triomfador del Tour de França va ser el nord-americà Lance Armstrong, corredor del US Postal, i guanyador també de les quatre edicions anteriors del Tour. Armstrong va ingressar així en el selecte club dels pentaguanyadors de la cursa francesa, integrat per Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Induráin. La victòria del corredor nord-americà no va ser gens fàcil en aquesta edició del Tour que, per commemorar el centenari, havia introduït notables reformes en el recorregut.

En arribar a París, Armstrong només va aconseguir un minut i un segon d’avantatge sobre el segon classificat, l’alemany Jan Ullrich. El rus Aleksandr Vinokurov va ocupar el tercer lloc de la classificació, el nord-americà Tayler Hamilton, el quart, i els corredors de l’Euskaltel-Euskadi, Haimar Zubeldia i Iban Mayo, la cinquena i la sisena plaça. El també basc Joseba Beloki, que corria per l’ONCE-Eroski, va perdre qualsevol opció en patir una greu caiguda a mig Tour que li va desfer el somni de repetir per quarta vegada consecutiva el podi final del Tour de França. Cal destacar també que el català nascut a Buenos Aires Joan Antoni Flecha va guanyar l’onzena etapa del Tour de França, entre Narbona i Tolosa, disputada el 17 de juliol.

Un mes més tard, el 17 d’agost, la ciclista basca Joane Somarriba, de 31 anys, va guanyar el seu tercer Tour de França femení, en la divuitena edició del campionat, repetint la victòria del 2000 i el 2001 i igualant el rècord de la llegendària francesa Jeannie Longo i de la italiana Fabiana Luperini. Somarriba també tenia en el palmarès dos Giros (1999 i 2000) i un tercer lloc a la volta francesa la temporada passada i a la italiana de la temporada 2003, a més de nombrosos títols estatals i altres d’internacionals, com el Giro del Vèneto o l’Emakumen Bira.

El 8 d’octubre la biscaïna també va guanyar el Campionat del Món de contrarellotge femení en els mundials de ciclisme disputats a Hamilton (Canadà). La segona va ser l’alemanya Judith Arndt, a 11 segons de Somarriba, i la tercera la russa Zulfia Zabirova, que va acabar a 26 segons. L’altra integrant de l’equip espanyol en la categoria d’elit femenina, Dori Ruano, va finalitzar novena a 1:22. En la modalitat masculina, el també basc Igor Astarloa es va proclamar vencedor de la prova de fons d’elit masculina dels mundials en una cursa en què la selecció espanyola va fer doblet gràcies, a la plata del murcià Alejandro Valverde. El belga Peter Van Petengem va completar el podi de la prova reina del mundial.

Amb un historial de dues victòries absolutes, els anys 2000 i 2003, i un segon lloc el 2002, el 28 de setembre el ciclista de Salamanca Roberto Heras, de l’US Postal, va esdevenir el gran protagonsita de la Vuelta a Espanya de les últimes dècades. El segon lloc del podi va ser per a Isidro Nozal, de l’ONCE, a 28 segons d’Heras, i el tercer per a Alejandro Valverde, del Kelme, a 2 minuts i 25 segons del campió.

La darrera notícia de l’any en importància del ciclisme va ser l’anunci fet per l’ONCE que era l’última temporada que patrocinaria l’equip que portava el seu nom. En total havien estat quinze temporades, amb un palmarès considerable de més de quatre-cents triomfs: dues victòries per equips al Tour de França, 1995 i 2001, més tres cops en segon lloc; quatre Vueltas a Espanya –1991, 1995, 1996, 1997– i dos Mundials de contrarellotge, així com la victòria per equips al Giro el 1990 i un segon lloc el 2001.