Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Lance Armstrong, amb l'ombra del dopatge, va assolir el seu setè tour i es va retirar del ciclisme professional

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Dopatge (49)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Bernard Hinault (11)
Eddy Merckx (15)
Jacques Anquetil (11)
Jan Ullrich (17)
Jean-Marie Leblanc (7)
Kristin Richard (2)
Lance Armstrong (30)
Miguel Indurain (41)
Sally Jenkins (2)
Entitats Entitats
Agence France-Presse (6)
Agència EFE (19)
Campionat del Món de Ciclisme (24)
CBS Sports (3)
Cofidis (4)
Fundació Lance Armstrong (2)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
L`équipe (6)
Sports Illustrated (5)
Tour de França (80)
Tour del Porvenir (5)
Tour Dupont (2)
US Postal (equip ciclista) (13)
USA Today (2)
Vélo (revista esportiva) (2)
Volta a Holanda (2)
Volta a Luxemburg (2)
Vuelta a Andalucía (2)
Vuelta a Galicia (2)
Vuelta al País Basc (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Texas (EUA) (10)
22 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Lance Armstrong
Ciclisme
El ciclista nord-americà Lance Armstrong va guanyar el Tour de França del 2005, i així va aconseguir la seva setena victòria consecutiva en la cursa francesa, podi amb el qual s’acomiadava del ciclisme professional. El seu comiat, però, va estar envoltat per la polèmica de l’anunci del seu dopatge durant el Tour de 1999.

Lance Armstrong va néixer a Plano, Texas, el 18 de setembre de 1971. Fill de mare soltera, les seves qualitats físiques van fer que des de molt petit es dediqués a l’esport. Competitiu per naturalesa, va guanyar el triatló Iron-Kids amb només 13 anys, i amb 16 ja era triatleta professional. La natació i les curses a peu van anar deixant lloc al ciclisme. L’any 1989 es va classificar per participar al Campionat Mundial júnior de ciclisme de Moscú. L’agost de1991 va ser setè amb l’equip nord-americà en la prova de 100 quilòmetres contra rellotge per a aficionats al Campionat del Món disputat a Stuttgart, i aquell mateix any es va proclamar campió de ciclisme del seu país en la categoria d’aficionats.

Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona sense cap resultat destacable i, immediatament després, va passar al ciclisme professional amb l’equip Motorola. El 8 d’agost de1992 va debutar a la Clàssica de Sant Sebastià, on va quedar l’últim, però poc després va guanyar una etapa a la Vuelta a Galícia, va córrer el Tour de l’Avenir i es va adjudicar la clàssica italiana GP Sanson.

El 1993 va guanyar diversos trofeus i va disputar per primera vegada el Tour de França, on es va adjudicar la victòria en una etapa. A finals d’agost va guanyar la medalla d’or en la prova de fons en carretera del Campionat dels Estats Units. El 1994 va quedar segon en la classificació final del Tour Dupont, i va participar per segon cop al Tour de França, però va haver d’abandonar en l’etapa 24, el 17 de juliol. El 6 d’agost va quedar segon classificat en la Clàssica de Sant Sebastià.

L’any 1995 va quedar campió en el Tour Dupont, al juliol va guanyar la 18a etapa del Tour de França i el 12 d’agost va ser campió en la Clàssica de Sant Sebastià . El 1996 va guanyar la Fletxa Valona i el Tour Dupont, i el juliol del mateix any va participar en el Jocs Olímpics d’Atlanta.

En aquell moment Armstrong era un ciclista en plena progressió i quan va desaparèixer l’equip Motorola no va tenir problemes per recol·locar-se al Cofidis. Tot semblava ben encaminat, però el 8 d’octubre de1996 va haver de ser operat d’un càncer testicular que el va mantenir fora de l’alta competició durant 516 dies. El seu retorn va ser a la Vuelta a Andalucia el febrer de 1998, ja integrat a l’equip US Postal. Aquest mateix any va participar a la Volta a Luxemburg i a la Volta a Holanda, i va quedar classificat en quarta posició la primera vegada que participava a la Vuelta a Espanya.

Sorprenentment, després de la malaltia i del llarg període de convalescència va ser quan van arribar els grans èxits d’Armstrong. Decidit a guanyar el Tour de França i amb el suport incondicional del seu equip, es va dedicar de manera gairebé exclusiva a aquesta competició, amb resultats espectaculars.

Va guanyar el primer Tour el 25 de juliol de1999 i va acumular sis victòries consecutives els anys 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004.

El 25 de juliol del 2004 va guanyar el seu sisè Tour de França consecutiu i va batre, així, el rècord de cinc Tours que fins llavors compartia amb Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain. Durant les tres setmanes de carrera, Armstrong, amb el suport del seu equip, US Postal, va demostrar un domini aclaparador i va batre també un altre rècord guanyant 5 etapes de les 20 de la carrera francesa.

El 2005, any en què Armstrong ja havia avisat que corria el seu últim Tour, el corredor nord-americà va consolidar el seu lideratge en el món del ciclisme tornant a guanyar el Tour de França el 23 de juliol, quan a la vintena etapa contrarellotge va vèncer a Jan Ulrich i es va assegurar el lloc més alt del podi, culminant una trajectòria única en la història del Tour, que el situava com el millor corredor que havia vist la competició francesa.

Deixant aquest palmarès, Armstrong es retirava de la competició oficial envoltat de la polèmica del seu dopatge per EPO el 1999 anunciat pel diari L’Equipe l’agost de 2005, davant del qual el director del Tour de França, Jean-Marie Leblanc, va demanar que s’analitzessin totes les mostres d’orina del ciclista del 2000 en endavant. Leblanc no va voler pronunciar-se sobre què passaria amb les victòries aconseguides per Armstrong durant aquells anys, però va assegurar que aquest fet canviaria els futurs controls de dopatge de la ronda francesa.

El desembre de 1999 la revista francesa especialitzada Vélo va elegir el ciclista texà com el millor ciclista de l’any, i l’1de setembre de 2000 va ser guardonat amb el premi Príncep d’Astúries. Aquest mateix any va sortir publicada la seva autobiografia, escrita amb Sally Jenkins, It’s not About the Bike (Això no va de bicis. El meu retorn a la vida), on explicava la lluita contra el càncer i el compromís amb tots els que el pateixen mitjançant la Fundació Lance Armstrong. A final de 2002 va ser guardonat com a millor esportista de l’any per la cadena de televisió CBS Sports, la revista Sports Illustrated, les agències France Presse i Efe i el diari USA Today.

A les acaballes del 2003 es va divorciar de Kristin Richard, amb qui havia tingut tres fills, Luke, a finals del 1999, i les bessones Isabelle Rose i Grace Elizabeth, nascudes el 2001.