Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Dopatge (49)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alejandro Valverde (5)
Denis Menchov (1)
Francisco Mancebo (2)
Gilberto Simoni (6)
Iban Basso (5)
Jan Ullrich (17)
Joane Somarriba (9)
José Rujano (1)
Joseba Beloki (14)
Lance Armstrong (30)
Marcos Serrano (1)
McEwen Robbie (4)
Michael Rasmussen (1)
Óscar Pereiro (1)
Paolo Bettini (1)
Paolo Savoldelli (1)
Roberto Heras (17)
Stuart O´Grady (2)
Thor Hushovd (2)
Tom Boonen (1)
Entitats Entitats
Banque Crédit Agricole (2)
Campionat del Món de Ciclisme (24)
CSC (1)
Discovery Channel (1)
Giro d`Itàlia (33)
Illes Balears (equip ciclista) (2)
Liberty Seguros (2)
Phonak (1)
Selle Itàlia (1)
T-Mobile (1)
Tour de França (80)
37 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Lance Armstrong, d’un altre planeta
Ciclisme
Un any més, la prova ciclista més important del món, el Tour de França, va estar dominada pel nord-americà Lance Armstrong, cap de files de l’equip Discovery Channel, on va aconseguir la seva setena victòria consecutiva. Igual que al 2004, el de Texas va dominar completament la cursa i, tot i que només es va imposar a la contrarellotge per equips i a la individual, en cap moment va veure perillar el seu triomf. Armstrong va saber controlar en tot moment el seus dos màxims rivals, l’alemany Jan Ullrich, del T-Mobile, i l’italià Iban Basso, del CSC, i no va deixar que el superessin en cap etapa. Finalment, Armstrong va entrar per darrer cop com a líder als Camps Elisis de París amb una avantatge de quatre minuts i quaranta segons d’avantatge sobre Basso i més de sis sobre Ullrich. D’aquesta manera, el nord-americà es convertia en el personatge més important de la història del Tour i en tota una llegenda del ciclisme marcant una fita realment difícil de superar.

Pel que fa als corredors estatals, el millor classificat va ser el manxec Francisco Mancebo, de l’Illes Balears (IB), que va acabar la ronda gala en quart lloc, tot i no guanyar cap etapa. Els que sí van guanyar etapes van ser el jove Alejandro Valverde (IB), que es va imposar al mateix Armstrong en l’arribada al mític Courchevel, el gallec Óscar Pereiro, del Phonak, que es va imposar a l’etapa pirinenca que finalitzava a Pau, i Marcos Serrano, del Liberty Seguros, que va guanyar en l’etapa disputada entre Albi i Mende. Val a dir que Pereiro acabaria el Tour en desena posició i com a segon millor escalador, només superat pel danès Michael Rasmussen, i per davant d’Armstrong, que en seria el tercer. També cal destacar la tornada a la competició del basc Joseba Beloki, que després de la gravíssima caiguda que havia patit dos anys enrere va acabar la cursa en setanta-cinquena posició. Finalment, el mallot verd de la regularitat va ser pel noruec Thor Hushovd, del Crédit Agricóle, per davant dels australians Stuart O’Grady i Robbie McEwen. Quant a la classificació per equips, un any més el T-Mobile alemany es va imposar a l’equip d’Armstrong, el Discovery Channel, encara que amb una diferència mínima, inferior als quinze minuts.

Al Giro d’Itàlia, celebrat del set al vint-i-nou de maig, es va imposar el corredor italià del Discovery Channel Paolo Savoldelli, que va superar el segon classificat, Gilberto Simoni, del Lampre, per tant sols 28 segons. Simoni es va convertir, així, en una de les grans figures de la història del Giro amb dues victòries absolutes els anys 2001 i 2003 i amb la segona posició de l’any 2004. El tercer classificat va ser el veneçolà José Rujano Guillen, del Selle Itàlia.

A La Vuelta, celebrada a les carreteres espanyoles del 27 d’agost al 18 de setembre, es va viure una cursa trepidant. El corredor de Béjar Roberto Heras, del Liberty, que havia guanyat les dues últimes edicions i el rus Denis Menchov, del Rabobank, van protagonitzar un duel impressionant que va acabar guanyant Heras. No obstant, a finals d’octubre, Heras va donar positiu per EPO en unes anàlisis corresponents a la penúltima etapa de la cursa i va ser desposseït del títol, que va anar a parar a mans de Menchov. Els afers de dopatge també van afectar Lance Armstrong, acusat pel diari L’Équipe, d’haver pres substàncies prohibides durant el primer Tour que va guanyar, l’any 1999.

Per finalitzar la temporada, a finals de setembre, es va celebrar a Madrid els campionats del món de ciclisme en ruta. En la prova reina, la cursa de fons, el jove Tom Boonen, de nacionalitat belga i amb només 24 anys, es va imposar a l’esprint, per davant d’homes com Alejandro Valverde o l’italià Paolo Bettini. D’aquesta manera, Boonen va posar el punt i final a una temporada esplèndida en què va començar a despuntar com a esprinter gràcies a dues victòries d’etapa al Tour de França.

Pel que fa al ciclisme femení, cal destacar la retirada de la ciclista basca Joane Somarriba del circuit professional després d’haver obtingut la plata en la prova contrarellotge als mundials de Madrid. El palmarès de Somarriba inclou tres victòries al Tour, els anys 2000, 2001 i 2003 i dues al Giro, el 1999 i al 2000.