Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Marco Pantani

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Marco Pantani (17)
Entitats Entitats
Giro d`Itàlia (33)
Mercatone Uno (equip ciclista) (3)
Tour de França (80)
Vuelta a Espanya (30)
35 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Marco Pantani (1970-2004)
Ciclisme
El 14 de febrer el ciclista italià Marco Pantani, el Pirata, va ser trobat mort –rodejat d’ansiolítics, antidepressius i sedants– en un apartament de la residència Le Rose de la ciutat de Rimini, a la costa adriàtica. En un primer moment es va parlar de suïcidi, però les proves toxicològiques de l’autòpsia van revelar que havia mort per una sobredosi de cocaïna, amb els consegüents edema cerebral i congestió pulmonar.
Nascut a Cesena el 13 de gener de 1970, Pantani es va fer professional en el món del ciclisme el 1992 amb el Carrera, i el seu salt a la fama va arribar dos anys després, al Giro, quan va demostrar la seva espectacular facilitat per a l’escalada. A la ronda italiana del 1994, va guanyar dues etapes –inclosa la del Mortirolo– i va acabar segon a la general. El mateix any també va ser tercer en el Tour.

El 1995 no va poder participar al Giro per culpa d’una lesió i va acabar tretzè en el Tour, tot i que va guanyar dues etapes. En el Mundial de Duitama (Colòmbia) del mateix any va guanyar la medalla de bronze i, deu dies després, el 18 d’octubre, va patir una gravíssima caiguda en una etapa de la Milà-Torí, que li va provocar una fractura de tíbia i peroné que el va deixar fora de combat gairebé tot el 1996.

El 1997, que va canviar d’equip i va fitxar pel Mercatone Uno, va tornar a ser tercer en el Tour, un altre cop amb dues victòries d’etapa.
El 1998 va ser el seu any triomfal, en què va aconseguir un doblet històric guanyant el Tour i el Giro. Es va convertir en un mite.
El 1999 estava a punt de repetir la victòria a la volta italiana quan, a dues etapes del final, la Unió Ciclista Internacional (UCI) li va detectar un hematòcrit a la sang del 52% –el màxim permès és el 50%– i va ser expulsat del Giro. L’acusació de dopatge li va tancar les portes d’un Tour que s’havia convertit en la seva obsessió.

El pitjor per a Pantani no va ser aquest terrible càstig esportiu, ni tan sols la humiliació de què era objecte, sinó el calvari que va venir després i que va canviar radicalment la seva vida. Van ser quatre anys de lluita per intentar demostrar una innocència en què pocs van creure i de constant persecució judicial. El Pirata ja no es va recuperar mai més.

Pantani, que va aconseguir 36 victòries com a professional, mai no va a arribar a entendre per què era perseguit si no hi havia cap llei que se li pogués aplicar, i a pesar d’alguns tímids intents per tornar a competir, a partir d’aleshores totes les notícies que van arribar d’ell van ser preocupants: drogues, contínues depressions, molts quilos de més i ingressos en clíniques psiquiàtriques que feien témer el pitjor als seus familiars i amics, dels quals fins i tot s’havia allunyat.

L’escalador més explosiu que ha donat el ciclisme mundial en els últims anys era una persona de caràcter fràgil quan baixava de la bicicleta.

La seva última prova va ser el Giro d’Itàlia del 2003, en què va acabar catorzè. Just després, el juny del 2003, va ingressar en una clínica especialitzada en el tractament de la depressió a Pàdua.