Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El podi de la contrarellotge individual del Mundial: Gonchar, Jalabert i Boardman

L'alemany Jan Ullrich va guanyar el Tour

Per primer any, Miguel Indurain va haver de seguir el Tour de França des d'un cotxe

Articles dependents
Miguel Indurain
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abraham Olano (19)
Alex Zülle (14)
Bjarne Riis (7)
Bo Hamburger (2)
Chris Boardman (7)
Eddy Merckx (15)
Felice Gimondi (2)
Fernando Escartín (8)
Francesco Moser (2)
Giuseppe Guerini (1)
Ivan Gotti (3)
José María Jiménez (7)
Juan Carlos Domínguez (2)
Laurent Jalabert (10)
Laurent Dufaux (3)
Leon van Bon (2)
Manolo Saiz (4)
Marco Pantani (17)
Miguel Indurain (41)
Pàvel Tonkov (3)
Richard Virenque (5)
Roberto Heras (17)
Serguei Gonchar (3)
Tony Rominger (13)
Entitats Entitats
Campionat del Món de Ciclisme (24)
Dauphiné Libéré (3)
Escalada a Montjuïc (ciclisme) (4)
Federació Espanyola de Ciclisme (5)
Festina (3)
Giro d`Itàlia (33)
Grup Ciclista Banesto (13)
Grup Esportiu ONCE (22)
Kelme-Costa Blanca (11)
Lieja-Bastogne-Lieja (competició de ciclisme) (2)
Tour de França (80)
Unió Ciclista Internacional (17)
Volta Ciclista a Catalunya (20)
Vuelta a Espanya (30)
Vuelta al País Basc (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vic (70)
Arcalís (Andorra) (1)
Sant Sebastià / Donosti (País Basc) (70)
45 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Ullrich es presenta com a successor
Ciclisme
El ciclisme va començar l'any 1997 amb l'anunci de la retirada de l'activitat professional de Miguel Indurain, guanyador de cinc Tours consecutius i considerat el millor ciclista del món dels primers anys noranta. La retirada d'Indurain va deixar lliure aquesta plaça honorífica, que, a principis de temporada, se la disputaven el francès Laurent Jalabert, els suïssos Alex Zülle, Tony Rominger i Laurent Dufaux i el danès Bjarne Riis, si bé al final va ser un jove alemany, Jan Ullrich, el que, desprès de guanyar el Tour de França amb autoritat, es va configurar com el successor del ciclista navarrès.

El ciclisme espanyol d'altra banda confiava en les possibilitats del jove Abraham Olano com a recanvi de Indurain i com a tal havia estat fitxat per l’equip del navarrès, el Banesto. Malgrat fer un bon inici de temporada -va quedar segon a la cursa del Dauphiné Libéré i només una caiguda a l'última etapa li va impedir ser el primer- el rendiment d’Olano va anar caient a mesura que avançava l'any. Va fer un quart al Tour, això sí, havent guanyat la contrarrellotge llarga, però els problemes físics el van fer abandonar la Vuelta a Espanya i participar al Mundial. Al final de temporada, però, Olano havia aconseguit sis triomfs a curses internacionals i seguia sent considerat com el millor ciclista espanyol i una sòlida promesa pel futur.

En el Mundial, que es va celebrar a Donostia, va destacar un altre home, el francès Laurent Jalabert, que també havia estat considerat com a possible successor d'Indurain. Jalabert va obtenir la victòria en una prova, la contrarrellotge individual, en la que no era considerat especialista. El francès es va beneficiar, precisament, de que no hi participava el principal especialista, Olano, i de que el favorit, Alex Zülle, va patir dues punxades. Tot i així, Jalabert va superar a favorits com Chris Boardman, Tony Rominger o el català Melcior Mauri, que va acabar sisè, a 26 segons del guanyador, tot i no tenir el suport de la Federació Espanyola ni del director del seu equip esportiu, Manolo Saiz, que va preferir dirigir Zülle.

Amb el seu triomf al Mundial, Laurent Jalabert va recuperar-se de la davallada moral que havia patit al Tour i va fer un esplèndid final de temporada, quan desprès de la Vuelta, a on va guanyar dues etapes, va guanyar les prestigioses Milà-Torí, el Giro de Llombardia i l'escalada de Montjuïc. A l’estadística publicada per la Uniò Ciclista Internacional (UCI), Jalabert era qualificat com el millor corredor mundial del moment i el quart de tots els temps en quant a palmarès, per darrere de mites com Eddy Merckx, Felice Gimondi o Francesco Moser.

Un altre dels ciclistes que va brillar a final de temporada va ser el suís Àlex Zülle, guanyador de la Vuelta per segon any consecutiu. Quant al Tour, Zülle s'havia trencat la clavícula en una caiguda a la Volta a Suïssa dues setmanes abans del començament de la prova francesa, però va participar-hi, si bé uns altres caigudes el van obligar a abandonar la cursa.

En quant a les proves, la primera gran volta de la temporada, el Giro d'Itàlia va ser guanyat per l'italià de l'equip Saeco Ivan Gotti, de 28 anys, en segon lloc va quedar el guanyador de l'any anterior, el rus Pàvel Tonkov, i en tercer lloc va quedar el també italià Giuseppe Guerini. La classificació per equips la va guanyar l'equip Kelme Costa Blanca.

El Tour el va guanyar l'alemany Jan Ullrich de l'equip Deutsche Telekom. L'alemany, amb només 23 anys, va sentenciar la cursa en les primeres etapes de muntanya, al Pirineu, i especialment a una gran etapa que va acabar a Arcalís, Andorra, a on va entrar primer en solitari. A la general, tenia un avantatge de més de nou minuts sobre el segon, el francès de l'equip Festina Richard Virenque, que també va quedar primer en la classificació de la muntanya. En tercer lloc va quedar l'italià Claudio Pantani, de l'equip Mercartone Uno. Abraham Olano quedar en la quarta posició i el guanyador de l'any anterior, el danès Bjarne Riis, company d'equip de Ullrich, va quedar en setena posició. La classificació per equips la va guanyar el Deutsche Telekom.

La Vuelta la va guanyar el suís Alex Zülle, quan ja havia anunciat que deixaria l'equip ONCE a final de temporada. Aquest era el segon triomf consecutiu del suís en aquesta cursa, en la que semblava disposat a prendre el relleu d'un altre suís, Tony Rominger. En segon lloc va quedar l'aragonès Fernando Escartín, de l'equip Kelme, i en tercer Laurent Dufaux, corredor suís de l'equip Festina. El premi de la muntanya va ser per José María Jiménez, del Banesto. Per equips, en primer lloc va quedar el Kelme. La revelació de la prova va ser el corredor del Kelme Roberto Heras, de 23 anys, que va quedar cinquè i va guanyar una etapa de muntanya. La nota negativa va ser l’abandó d'Olano per problemes físics.

En el Mundial, celebrat a Donostia i en un traçat poc exigent, la prova en carretera la va guanyar el francès Laurent Brochard, seguit del danès Bo Hamburger i de l'holandès Leon Van Bon. El ciclista de Vic Melcior Mauri va entrar juntament amb el guanyador, però va quedar cinquè en l'arribada a l'esprint. La contrarrellotge individual la va guanyar Laurent Jalabert, mentre que en segon lloc va quedar l'ucraïnès Sergei Gonchar i tercer l'anglès Chris Boardman. Melcior Mauri també hi va tenir una participació destacada, quedant sisè.

En les proves catalanes va destacar la victòria de Fernando Escartín a la Volta. Juan Carlos Domínguez, corredor de 26 anys del Kelme, va guanyar la Setmana Catalana, i Alex Zülle va quedar segon. L'escalada a Montjuïc la va guanyar Laurent Jalabert, seguit de Zülle. A final de temporada la Unió Ciclista Internacional (UCI) va incloure la Volta a Catalunya entre el grup de curses per etapes anomenades de "categoria especial", on també s’incloïen la Paris-Niça, la Tirré-Adriàtic, el Dauphiné Libéré, la Volta a Suïssa i la Volta al País Basc.