Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Antonio Martín Velasco

Tony Rominger

Articles dependents
Greg Lemond
Luis Ocaña
Perico Delgado
Miguel Indurain
Tony Rominger
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Ciclisme (171)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abraham Olano (19)
Antonio Martín Velasco (3)
Claudio Chiappucci (2)
Evgueni Berzin (4)
Marco Pantani (17)
Melcior Mauri (14)
Miguel Indurain (41)
Pedro Delgado Robledo (5)
Stefano della Santa (1)
Tony Rominger (13)
Entitats Entitats
Campionat del Món de Ciclisme (24)
Escalada a Montjuïc (ciclisme) (4)
Giro d`Itàlia (33)
Grup Ciclista Banesto (13)
Grup Esportiu ONCE (22)
Kelme-Costa Blanca (11)
Lieja-Bastogne-Lieja (competició de ciclisme) (2)
Mapei-Clas (7)
Rècord de l`Hora en pista coberta (ciclisme) (3)
Setmana Catalana de Ciclisme (5)
Tour de França (80)
Volta Ciclista a Catalunya (20)
Vuelta a Espanya (30)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
França (306)
Itàlia (158)
Catalunya (2926)
París (França) (222)
Torrelaguna (Madrid) (2)
65 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Una hora cada cop més llarga
Ciclisme
L'any va destacar pel quart triomf consecutiu de Miguel Indurain en el Tour, el 24 de juliol, i pel rècord de l'hora del suís Tony Rominger el 5 de novembre a Bordeus (França). La Vuelta espanyola i l'Escalada ciclista a Montjuïc van ser guanyades per aquest ciclista suís del Mapei-Clas. També destacaria el nom d'Evgueni Berzin, que va guanyar el Giro entre altres curses importants.

Tony Rominger va aconseguir una fita quasi impossible: superar dues vegades el rècord de l'hora que només uns mesos abans havia establert el ciclista navarrès Miguel Indurain, que havia fixat una marca de 53,040 quilòmetres. Però Rominger va fer 53,832 quilòmetres el 22 d'octubre, i 55,291 el 5 de novembre, 2,251 quilòmetres més que Indurain. El ciclista suís va donar poc més de 221 voltes en un circuit anular de 250 metres. Un rècord increïble, només comparable a superar els 9 metres en salt de llargada o a fer més de 6 metres en salt de perxa.

A Catalunya cal destacar dues curses importants, la Setmana Catalana, que es va endur l'italià Stefano Della Santa, del conjunt Mapei-Clas, el 25 de març; i la Volta a Catalunya, que va guanyar l'italià Claudio Chiappucci el 14 de setembre. La temporada es va acabar el 16 d'octubre amb l'Escalada ciclista a Montjuïc, que va guanyar Rominger.

El món del ciclisme va patir una gran pèrdua l'11 de febrer, quan Antonio Martín, un esportista destinat a convertir-se en una estrella d'aquest esport, va morir víctima d'un accident de trànsit a Torrelaguna (a prop de Madrid). La tragèdia va obrir un debat sobre la seguretat dels ciclistes a les carreteres espanyoles, però malgrat les dificultats que trobaven aquests esportistes, l'afició continuava creixent.

La prova ciclista París-Niça es va acabar el 13 de març amb la victòria absoluta de Tony Rominger, que es va imposar en la vuitena i última etapa, una cronoescalada de 12,5 quilòmetres que el corredor de l'equip italià va cobrir en un temps de 22 minuts i 6 segons. L'espanyol Jesús Montoya, del Banesto, va necessitar 42 segons més, però va quedar segon en la contrarellotge i també en la classificació general final. El dia anterior Montoya s'havia vestit amb el mallot de líder en superar Tony Rominger i Ronan Pensec en 7 segons.

El 25 de març va finalitzar la 31 a edició de la Setmana Catalana, que es va endur l'italià Stefano Della Santa, del conjunt Mapei-Clas. També en aquesta cursa va destacar el paper de Jesús Montoya, que es va imposar en la contrarellotge de Montjuïc i va superar dos rodadors tan bons com el mateix guanyador i el català Melcior Mauri. L'equip Banesto, però, es va endur el triomf en la classificació per equips, gràcies al domini de Montoya, Mauri i Vicente Aparicio.

El rus Evgueni Berzin es va adjudicar la clàssica Lieja-Bastogne-Lieja, quarta prova de la Copa del Món de ciclisme, el 17 d'abril. El jove rus, de 23 anys, de l'equip italià Gewis va superar en més d'un minut un grup de quatre corredors en la distància de 268,5 quilòmetres. El mateix dia, però en la 31 a edició de la Volta a l'Aragó, el campió va ser el corredor zamorà del Banesto Marino Alonso.

Un dels grans esdeveniments ciclistics europeus va disputar-se al maig a l'Estat espanyol, la Vuelta. Rominger va guanyar la prova, seguit de Zarrabeitia i Delgado; el mèrit a la regularitat va ser per a Jalabert (de l'equip ONCE); el premi de la muntanya, per a Lebanc (del Fra-Lot); les metes volants, per a Radaeli (Ita-Bre); i els esprints especials, per a Di Basco (també de l'Ita-Bre). En aquesta Vuelta cal destacar l'absència del corredor navarrès del Banesto Miguel Indurain, que es preparava per córrer el Tour.

El Giro va arribar al juny amb el sorprenent triomf del jove rus Evgueni Berzin. La seva explosió al Giro va contrastar amb la tercera posició obtinguda per Miguel Indurain, que no va poder repetir l'èxit de feia dos anys. Però Berzin va saber guanyar dignament i va reconèixer en tot moment que el corredor navarrès era un gran ciclista.

Així ho va demostrar Miguel Indurain el 24 de juliol adjudicant-se el quart Tour.

consecutiu a París. S'havia parlat de la seva davallada després d'haver quedat en tercera posició al Giro, però a França es va confirmar el seu magnífic estat físic i va aconseguir un quart trofeu que l'igualava als grans històrics del ciclisme mundial. Aquell Tour 1994 també va servir per descobrir noves estrelles del ciclisme, com ara Piotr Ugrumov, que va aconseguir el segon lloc, i Marco Pantani, que va quedar tercer de la classificació general.

El Mundial de contrarellotge el va guanyar el britànic Chris Boardman, que ja era el favorit abans que comencés la prova, a Catània (Sicília). La decepció va ser per a l'espanyol Abraham Olano, que va fregar la medalla durant bona part dels 42 quilòmetres de recorregut.

El Trofeu Masferrer, pròleg de la Volta a Catalunya, que va començar el 8 de setembre, el va guanyar el ciclista català Àngel Edo, de l'equip Kelme. La Volta se la va adjudicar, sense deixar cap opció als seus rivals, l'italià Claudio Chiappucci el 14 del mateix mes.

La temporada es va acabar el 16 d'octubre amb l'Escalada ciclista a Montjuïc, que va guanyar Rominger. A la muntanya barcelonina s'havien reunit moltes de les primeres figures del ciclisme europeu. Aquella 31a edició va servir a Pedro Delgado per acomiadar-se dels aficionats com a ciclista en actiu.