Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Institut Valencià d'Art Modern, IVAM

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Carme Calvo (2)
Carmen Alborch (31)
Joaquim Sorolla (3)
Josep Francesc Ivars (1)
Miquel Navarro (2)
Ramírez Blanco (1)
Rosa Torres (1)
Sofia de Grècia (70)
Tomàs Llorens (1)
Entitats Entitats
Bancaixa (13)
Iberdrola (29)
Iberia (80)
Institut Valencià d'Art Modern (15)
Ministeri de Cultura (62)
Museu d`Art Contemporani de Madrid (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
València (Comunitat Valenciana) (280)
52 lectures d'aquest article
16 impressions d'aquest article
Cinc anys d'IVAM
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) va consolidar el seu prestigi durant el 1994 després de cinc anys d’existència. Les seves sales van acollir exposicions de gran valor artístic i van oferir col•leccions d'alt interès històric. Entre elles va destacar Un segle de pintura valenciana: 1880-1980. Intuïcions i propostes. Altres esdeveniments importants van ser la presentació d’obres del pop i la nova figuració a l’abril, així com la mostra del fons de l'IVAM d’obres abstractes del període d’entreguerres al juliol.

L'institut va mostrar al públic la seva col•lecció sobre pop i nova figuració el 21 d’abril. Era una de les millors sobre aquest tema que hi havia en aquells moments a Europa, i abastava obres d'Andy Warhol, Richard Hamilton, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg i Claes Oldenburg, entre altres artistes.

L’exposició, que va estar oberta fins al 19 de juny, era el resultat de les gestions de l'IVAM durant els mandats dels anteriors directors del museu, Tomàs Llorens i Carme Alborch. L’adquisició d’aquestes peces s’havia realitzat durant les exposicions monogràfiques que aquest centre havia dedicat a artistes com Warhol, Oldenburg, Hamilton, Fahastrom i altres.

L’exposició de l'IVAM amb més transcendència del 1994 va ser inaugurada el 20 de maig sota el títol Un segle de pintura valenciana: 1880-1980. A l’acte hi van assistir la reina Sofia i la ministra de Cultura, Carme Alborch. Amb el llançament d’aquesta iniciativa, el director de l'institut, Josep Francesc Ivars, va mantenir l’objectiu prioritari en la seva política museística de plantejar les mostres segons el seu interès didàctic.

Ivars volia mostrar la riquesa i la diversitat de la pintura valenciana al llarg de tot un segle, a partir de les obres de Joaquim Sorolla, Benedito, Benlliure, Ricardo Verde, Emili Sala, Carme Calvo, Pinazo, Pla Tuset, el grup Parpalló, l'Equipo Crònica, l'Equipo Realidad i Miquel Navarro, entre els 114 artistes representats, amb un total de 165 quadres.

Pel director de l'Institut Valencià d'Art Modern, aquella exposició demostrava que València havia estat una societat més complexa i més difícil "del que els tòpics precipitats induirien a pensar". Així ho demostrava la reunió d’autors tan diferents en estils i èpoques pictòriques que es podien contemplar en els espais de l'IVAM. El criteri seguit per ordenar aquesta gran exposició va ser estrictament cronològic: la mostra es va dividir en dècades, dintre de les quals s’incloïa els artistes més significatius, els que representaven millor les tendències d’aquella època o havien aconseguit una qualitat més notòria. Segons Ivars, "el més destacable de la pintura valenciana durant aquests cent anys és el fet que hagi existit una pintura d’ofici i de gran qualitat professional".

Un dels noms més importants que va incloure aquella mostra de l'IVAM era el de Joaquim Sorolla. La irrupció de pintors valencians en els anys 70, com ara Carme Calvo, Miquel Navarro, Rosa Torres o Ramírez Blanco, també va quedar representada en aquesta gran exposició, que es veuria posteriorment al Museu d'Art Contemporani de Madrid.

Un segle de pintura valenciana estava patrocinada per Bancaixa, Iberdrola, Iberia i el ministeri de Cultura. Amb l’esforç de patrocinadors i gestors es va aconseguir reunir les obres procedents d’altres museus espanyols (el Museu d'Art de Catalunya va deixar quadres que havien figurat al pavelló de la República espanyola a l'Exposició Universal de París del 1937), amb 25 obres inèdites. Entre elles, un excel•lent paisatge de Muñoz Degrain, quadres d'Antonio Gisbert i quatre paisatges de Sorolla.

Segons Ivars, "l’exposició reivindica el Sorolla retratista, envers la seva pintura luminista, perquè l'IVAM ja havia ofert una retrospectiva del pintor feia uns anys, i a més és el seu tret més conegut. Però he reunit quatre paisatges inèdits, que són el més antisorollià que es pot imaginar i sintetitzen tota la teoria del paisatge que s’ha elaborat a Espanya durant tot el segle", va explicar Ivars. El recorregut, que començava amb els intents renovadors del 1880, també mostrava un repàs crític de la pintura de l’època de la República i la Guerra Civil.

L'IVAM va voler recordar els intents de prestigiosos valencians el 1956. Aquell any, el grup Parpalló va voler despertar les consciències adormides per més de vint anys de franquisme amb un manifest que proclamava: "Volem que València recuperi el lloc d’avantguarda que sempre havia tingut per dret propi."Amb aquesta intenció de fons es va inaugurar l’exposició Abstracció i muntatge, 1925-1945, que mostrava obres del període d’entreguerres dels autors més representatius de l’experimentació abstracta que formaven part del fons museístic. En total, es van mostrar al públic 350 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, fotomuntatges i maquetes de llibres i de revistes, d’autors com ara Arp, Ernst, Calder, Schwitters, Moholy, Torres Garcia, Grosz, Heartfield, Rodchenko, Klucis Lissitzky, Gabo, Pevsner, Kupka, Hausmann i Juli Gonzàlez.

Des que s’havia creat el museu, el 18 de febrer de 1989, fins a finals del 1994, s’hi havien realitzat 133 exposicions, que havien estat visitades per més de 860.000 persones. Tot i que havia tingut tres directors amb una trajectòria professional ben diferent, la gestió de l'IVAM no havia sofert grans canvis i més aviat s’havia enriquit amb les tendències adoptades per cadascú.