Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Alberto Sordi (1920-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Alberto Sordi (6)
Emilia Varini (1)
Ermete Zacconi (1)
Federico Fellini (4)
Fedor Ozep (1)
Oliver Hardy (1)
Roberto Savaresa (1)
Sofia Loren (2)
Vittorio de Sica (3)
Entitats Entitats
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Globus d`Or (13)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Roma (Itàlia) (65)
42 lectures d'aquest article
Alberto Sordi (1920-2003)
Cinema
El 25 de febrer del 2003 l’actor i director de cinema italià Alberto Sordi va morir a la seva residència de Roma, als 82 anys, com a conseqüència d’un càncer. Albertone, personatge característic de la comèdia a la italiana, va fer de la sàtira de costums un gènere propi que va saber conjugar amb el drama, i va interpretar magistralment les qualitats i els defectes de la petita burgesia italiana en els seus films.

Sordi va néixer a Roma el 15 de juny del 1920, en el si d’una família humil del barri del Trastevere. El seu pare era director d’orquestra. Alberto Sordi va començar fent cursos de declamació amb Emilia Varini abans de debutar en el teatre l’any 1936, dins de la companyia d’Ermete Zacconi. Ben aviat va guanyar un concurs per doblar a l’italià la veu d’Oliver Hardy a “El Gordo i el Flaco”.

Sordi va ser un dels actors més prolífics del cinema italià, amb interpretacions en més de 150 pel·lícules, gairebé totes en clau de comèdia. A més, en va dirigir una vintena.

La seva primera pel·lícula, el 1938, va ser Tarakonova, dirigida per Fedor Ozep. Durant els deu anys següents, Sordi va desenvolupar una activitat frenètica. El seu primer gran paper protagonista va ser a la pel·lícula de Roberto Savarese Mamma mía, qué susto, del 1951. Sordi va estar dirigit en dues ocasions per Federico Fellini, a El jeque blanco i Il vitelloni. El 1954 va treballar amb Sofia Loren en el film Dues nits amb Cleopatra.

Durant les dècades dels cinquanta i els seixanta, els anys de glòria de Cinecittà, Sordi va treballar amb els millors directors italians i amb els millor actors, i va rodar pel·lícules com Roma (1954), El soltero (1956) El mafioso (1962) i La gran guerra (1959). També va treballar amb Vittorio de Sica en films com El especulador (1963), entre d’altres.

Com a director destaquen El gran amante (1966), Un italiano en América (1967), Amor meu, ajuda’m (1969), Tres parejas (1970) –que va dirigir amb De Sica–, Esa rubia es mía (1973) i Mientras haya guerra hay esperanza (1974).

El 1972 va guanyar l’Ós de Plata al millor actor al Festival de Berlín i un Globus d’Or pel seu paper a Il Diavolo. El 1995 va ser guardonat al Festival de Venècia amb el premi honorífic pel conjunt de la seva carrera.

Alberto Sordi va estar actiu fins al final de la dècada dels noranta, i va simultaniejar les pel·lícules amb l’activitat televisiva, un mitjà en què va arribar a tenir el seu propi espai.