Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Alejandro Amenábar

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Música (203)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Alejandro Amenábar (18)
Fernando Trueba (15)
Javier Bardem (15)
José Luis Cuerda (4)
José Luis Garci (11)
Mateo Gil (1)
Nicole Mary Kidman (12)
Pedro Almodóvar (31)
Tom Cruise (8)
Entitats Entitats
Festival de Cinema independent de Sundance (1)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Globus d`Or (13)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis de l'Acadèmia Europea de Cinematografia (7)
Premis Goya (30)
The Academy Awards (71)
23 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Alejandro Amenábar
Cinema
En la 77a edició de l’entrega dels Òscars de l’Acadèmia de Hollywood, celebrada el 28 de febrer a Los Angeles, el film espanyol Mar adentro, d’Alejandro Amenábar es va endur l’estatueta a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Amb l’Òscar, Mar adentro va culminar una carrera de premis que havia començat en presentar-se el setembre de 2004 al Festival de Venècia, on va obtenir el Gran Premi del Jurat, el Lleó de Plata i Javier Bardem es va endur la Copa Volpi a la millor interpretació masculina. A més, va guanyar el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera, catorze premis Goya (millor pel·lícula, millor director, millor música original i millor guió original, entre d’altres) i dos premis del Cine Europeu (millor director i millor actor europeu –Bardem-)

Amenábar s’afegia així a José Luis Garci, Fernando Trueba i Pedro Almodóvar, els tres realitzadors espanyols que han obtingut l’Òscar en aquesta categoria, sense tenir en compte Luis Buñuel.
Nascut el 31 de març de 1972 a Santiago de Xile, de mare espanyola i pare xilè, Alejandro Amenábar va arribar a Espanya quan només tenia un any. De petit, era un nen molt introvertit, que dedicava el seu temps a llegir i a escoltar música. Aviat va començar a inventar-se històries i a escriure relats que després convertia en còmics i als que, sovint, posava música.

Va estudiar intern als Escolapis de Getafe i als catorze anys va començar a anar al cine, atret per les bandes sonores. No en va, Amenábar ha composat la banda sonora de tots els seus curts i llargmetratges, a més de La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda, i Nadie conoce a nadie de Mateo Gil.
Tot i que anava encaminat a estudiar arquitectura, finalment, el 1990, es va matricular a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid per estudiar Imatge i So.

Desil·lusionat pel que oferia una facultat massa teòrica, i ja immergit en el món cinematogràfic, va decidir abandonar els estudis.
La Cabeza (1991), premiat per l’Associació Independent de Cineastes Amateur (AICA), va ser el seu primer curtmetratge. El va rodar amb només 19 anys amb l’ajuda de Mateo Gil, un dels seus col·laboradors més propers, que participa com a coguionista en la majoria dels seus projectes. Després vindrien el migmetratge Himenóptero (1992) –premi al millor curt als festivals d’Elche i Carabanchel- i Luna (1994) -premi Luis Berlanga al millor guió i Premi AICA a la millor BSO.

Paral·lelament, Amenábar va desenvolupar tasques d’operador de càmera, editor i compositor en els curtmetratges Antes del beso (1994) i Soñé que te mataba, els dos dirigits per Gil. En aquesta època, va enviar a José Luís Cuerda un guió sobre les snuff movies i aquest va quedar tan impressionat que va decidir produir la pel·lícula. Així es va gestar Tesis (1996), el primer llargmetratge d’Amenábar, que va ser la gran revelació de la XI Edició dels Premis Goya –es va endur set estatuetes-, va ser escollida pel Festival de Berlín per obrir la secció Panorama i va endur-se el Premi del Públic del Festival d’Annecy. Un any després, Amenábar ja estava treballant en el guió d’Abre los ojos (1997), la pel·lícula espanyola més taquillera de la història que va gaudir de certa rellevància internacional, després de ser presentada als festivals de Sundance, Berlín i Tòquio. Reconeguda amb nou nominacions als Premis Goya, va aconseguir captar l’atenció de Hollywood, fins al punt que Tom Cruise va decidir comprar-ne els drets per rodar una refosa que ell mateix protagonitzaria i que Amenábar no va voler dirigir. Sens dubte, aquest apropament va permetre que Cruise es convertís en el productor del tercer llargmetratge d’Amenábar, Los Otros (2001), rodada íntegrament en anglès i que es va convertir en la pel·lícula espanyola més cara de la història, amb un pressupost de 25 milions de dòlars. Protagonitzada per Nicole Kidman, va obtenir vuit premis Goya –inclosos els més importants: millor pel·lícula, millor guió original, millor director-, així com la candidatura a la Millor Pel·lícula en la gala de l’Acadèmia del Cine Europeu. Amb la seva última pel·lícula, Mar Adentro (2004), Amenábar va abordar un gènere tan allunyat dels seus treballs anteriors, que va sorprendre a propis i estranys.