Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El festival de Cannes va premiar Pedro Almodóvar com a millor director por Todo sobre mi madre

La independent Shakespeare in love va ser la gran triomfadora dels Oscars de Hollywood

Tots els Oscars

Articles dependents
Pedro Almodóvar
Roberto Benigni
Francesc Rovira-Beleta
Dirk Bogarde
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Aitana Sánchez-Gijón (4)
Antonio Banderas (11)
Antonio Resines (5)
Benito Zambrano (6)
Bernardo Bertolucci (4)
Carlos Saura (9)
Carmen Maura (5)
Daniel Myrick (1)
Desmond Llewelyn (2)
Dirk Bogarde (4)
Eduardo Sánchez (1)
Emma Vilarasau (4)
Ennio Morricone (2)
Fernando Fernán Gómez (7)
Fernando León de Aranoa (9)
Francesc Rovira-Beleta (6)
François Dupeyron (2)
Fréderic Fonteine (1)
George C. Scott (2)
Gracia Querejeta (3)
Hideo Nakata (2)
Icíar Bollaín (7)
Jaume Balagueró (7)
Jean Becker (2)
Jean-Pierre Dardenne (4)
John Madden (1)
José Coronado (3)
José Luis Garci (11)
José Luis Cuerda (4)
Josep Maria Flotats (31)
Josep-Joan Bigas Luna (10)
Luc Dardenne (5)
Luis García Berlanga (11)
Mario Puzo (2)
Morris West (2)
Núria Espert (9)
Paul Bowles (2)
Pedro Almodóvar (31)
Penélope Cruz (13)
Robert Bresson (3)
Roberto Benigni (7)
Roman Polanski (8)
Santiago Segura (3)
Sergi López (11)
Stanley Kubrick (6)
Stephen Frears (2)
Steven Spielberg (12)
Terrence Malick (1)
Tony Leblanc (2)
Vicente Escrivá (3)
Zhang Yimou (5)
Zhang Yuan (2)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (12)
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival de Cinema de Valladolid (4)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis de l'Acadèmia Europea de Cinematografia (7)
The Academy Awards (71)
51 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Almodóvar, cap a Hollywood
Cinema
En la cerimònia dels Oscars del 1999 es va produir un fet insòlit. Tan els assistents a la cerimònia com la crítica i els espectadors de tot el món van donar més relleu a un director europeu, que no pas als professionals de la indústria nord-americana Roberto Benigni, va ser l’estrella de l’any al aconseguir 3 Oscars a la millor pel•lícula de parla no anglesa, al millor actor i a la millor banda sonora de pel•lícula. En aquell moment, va haver-hi, fins i tot, qui va interpretar aquest fet com un símptoma de la decadència de Hollywood, però, sense arribar tan lluny, quedava clar que després de molts anys de crisi, el cinema i els autors europeus tornaven a tenir un lloc en la cinematografia. La feina feta va quedar exemplificada al llarg de l’any amb el gruix de guardons lliurats en els festivals de Berlín, Cannes o Venècia i també de Sant Sebastià o Sitges. La desaparició el 1999 de directors de vocació europea tan destacats com Stanley Kubrick, malgrat ser nord-americà de naixement, o el francès Robert Bresson, creador de meravelles com El procés de Jeanne d’Arc, posaven de manifest que Europa sempre havia tingut la seva idea del què era fer cinema.

El cinema espanyol va evidenciar el seu bon moment en el gran nombre de reconeixements i nominacions que va rebre el 1999 el seu director més internacional, Pedro Almodóvar, amb la seva darrera pel•lícula, Todo sobre mi madre: festival de Cannes, certamen de l’Acadèmia Europea de Cinematografia de Berlín, nominació en l’apartat de millor pel•lícula de parla no anglesa als Oscars 2000, suport promocional i de distribució de la multinacional Sony i estrena als Estats Units el 19 de desembre de 1999.

Quant a les desaparicions de l’any, van sobresortir la dels actors: George C.Scott, l’oscaritzat Patton , el llegendari Dirk Bogarde o l’insubstituïble Desmond Llewelyn, el famós Q de la saga James Bond. A casa nostra, també van desaparèixer el prolífic cineasta valencià Vicente Escrivá, als 85 anys, i el realitzador català Francisco Rovira-Beleta, creador de Los Tarantos i El amor brujo. Entre els desapareguts també calia esmentar alguns escriptors que amb les seves obres havien contribuït a revifar completament les propostes cinematogràfiques de les darreres dècades: Mario Puzzo, autor de la saga literària d’El Padrino, l’australià Morris West, creador de l’Advocat del diable o Les sandàlies del pescador o el beat britànic Paul Bowles, autor de l’original literari d’El cel protector que va versionar Bernardo Bertolucci.

L’any cinematogràfic europeu es va iniciar el mes de febrer amb la 49 edició del Festival de Cinema de Berlín, que va lliurar l’Ós d’Or a la pel•lícula nord-americana La delgada línea Roja de Terrence Malick i l’Ós de plata al film danès Minufe de Soren de Krangh-Jacobsen, sent el millor realitzador va ser pel nord-americà Stephen Frears per Hi-Lo Country. El mes de maig el festival de Cannes va lliurar els premis de la seva 52ena edició. Pedro Almodóvar va aconseguir el premi a la millor direcció i l’ovació més llarga de la cerimònia per la seva Todo sobre mi madre, la primera rodada a Barcelona. La Palma d’Or va recaure per sorpresa en el film belga Rosetta dels germans Luc i Jean-Pierre Dardenne i una altra espanyola, Icíar Bollarín, va aconseguir el premi de la crítica per Flores de otro mundo. El darrer gran festival europeu de l’any, la Mostra de Venècia, celebrat el setembre no va atorgar cap premi als professionals espanyols, decantant-se en els primers premis per dos nous valor xinesos, Zhang Yimou, Lleó d’Or, i Zhang Yuan, millor direcció. Però, el català Sergi López era el protagonista de la guardonada Una relació pornogràfica de Fréderic Fonteine.

Ja al desembre, els premis de l’Acadèmia Europea de Cinematografia, entregats a Berlín, van confirmar Todo sobre mi madre com la millor pel•lícula de l’any i a Pedro Almodóvar com el millor director per votació popular. Antonio Banderas va rebre un guardó especial per la seva aportació com a actor i director per la seva opera prima, Crazy Alabama, protagonitzada per la seva dona, Melanie Griffith i reconeguda als Estats Units com un road movie autòcton. En la projecció internacional del cinema europeu i Roman Polanski i Ennio Morricone van emportar-se guardons honorífics pel conjunt de la seva obra.

A Espanya, l’any cinematogràfic va començar amb el lliurament del premis Goya, que culminaven la seva 13ena edició, envoltats d’una marcada polèmica per la decisió de José Luis Garci d’abandonar l’Academia i no acudir a la gala després que fos acusat d’una suposada compra de vots per a aquest premi. En tot cas, la seva pel•lícula, El abuelo, que havia estat presentada als Oscars de parla no anglesa, només va obtenir el premi al millor actor per Fernando Fernán Gómez. La triomfadora va ser La niña de tus ojos, de Fernando Trueba, amb un total de set guardons. Fernando León de Aranoa va ser considerat el millor director i el millor guionista per Barrio i Santiago Segura va obtenir el premi a la millor primera direcció per Torrente, el brazo tonto de la ley, un dels actors de la qual, el veterà Tony Leblanc va aconseguir el premi al millor actor de repartiment. El mes de març es va celebrar la 49ena edició dels Fotograma de Plata, que van premiar Penélope Cruz i Antonio Resines en cinema, Carmen Maura i José Coronado en televisió i Núria Espert i Josep Maria Flotats en teatre. Luis García Berlanga va rebre el premi especial Homenaje pel conjunt de la seva obra.

Al setembre, el 47è Festival de cinema de Sant Sebastià va premiar amb la Concha d’Or el francès François Dupeyron per C’est quoi la vie?, malgrat el desacord del públic, que tampoc es va avenir al premi de millor actriu concedit a Aitana Sánchez-Gijón per Volavérunt de Josep-Joan Bigas Luna. A l’octubre, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, celebrat a Sitges, va premiar el film japonès Ringu, d’Hideo Nakata i el francès Les enfants du marais de Jean Becker, si bé la gran triomfadora de crítica i públic va ser l’obra primera de Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, The Blair witch project, que va aconseguir la Menció especial del jurat. L’únic film català en competició, Els sense nom, de Jaume Balagueró, es va endur el premi a la millor actriu, per Emma Vilarasau, i a la millor fotografia.

En la 71 edició dels Oscars, celebrada el 22 de març de 1999 a l’auditori del Dorothy Chandler Pavillion de Los Angeles, el gran triomfador va ser el director i protagonista de La vida és bella, l’italià Roberto Benigni, que es va endur l’Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa, al millor actor i a la millor banda sonora de pel•lícula, si bé la gran premiada va ser Shakespeare in love de John Madden: millor pel•lícula, la millor actriu -Gwyneth Paltrow-, millor actriu secundària -Judi Dench-, millor vestuari, millor guió original, millor direcció artística i millor banda sonora de musical o comèdia. Salvar al Soldado Ryan d’Steven Spielberg, va aconseguir el premi al millor director, al millor so, a la millor fotografia, al millor muntatge i al millor muntatge d’efectes sonors.

A Espanya, però, aquests esdeveniments van perdre protagonisme davant el ressò internacional assolit pel darrer film de Pedro Almodóvar, sobretot quan el 29 d’octubre l’Academia del Cine d’Espanya reunida a la seu de la Societat General d’Autors (SGAE) a Madrid va seleccionar Todo sobre mi madre com a candidata a l’Oscar de Hollywood a la millor pel•lícula de parla no anglesa. L’eufòria va créixer el 20 de desembre, quan l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood va nominar la pel•lícula candidata al Globus d’Or com a millor pel•lícula estrangera i es van intensificar quan, set dies després, la Societat General d’Autors de Madrid va donar 14 nominacions al film d’Almodóvar als premis Goya que serien lliurats a Barcelona el 29 de gener del 2000. També van obtenir nominacions: La lengua de las mariposas, de José Luis Cuerda (13); Solas de Benito Zambrano (11); Goya en Burdeos de Carlos Saura (10) i Cuando vuelvas a mi lado de Gracia Querejeta (7).

A Catalunya, després de la via de diàleg oberta en l’entrevista que van mantenir el 29 de gener de 1999 a Washington els llavors conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, i el director general de Política Lingüística, Lluís Jou, amb el president de l’assossiació dels grans estudis de cinema dels Estats Units, la Motion Picture Association of America (MPAA), Jack Valenti, es van obrir moltes esperances en el 25% de doblatge de les pel•lícules al català previst en la llei del català que havia entrat en vigor el gener de 1998. Al llarg de l’any, però van ser nombrosos els incidents: el 5 de febrer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre cautelarment els dos articles del decret de la Generalitat on s’establien sancions per als que incomplissin les quotes fixades. L’acta del tribunal negava al Govern la potestat d’establir sancions a través d’un decret quan en el text de la llei aquestes no havien estat previstes, almenys per al cas del cine. L’error tècnic assenyalat per l’alt tribunal català i la manca d’acord amb les grans empreses del sector van obligar el govern català a endarrerir l’entrada en vigor de les quotes de cinema en català, el 5 de març, primer, i el 27 de juliol, després. Les reunions del conseller de Cultura dels mesos de maig i juliol amb representants de la Motion Picture Association van facilitar, però, que el 28 de setembre, vint dies abans de les eleccions al Parlament de Catalunya, cinc de les set grans productores cinematogràfiques nord-americanes (Disney, Fox, Paramount, Universal i Metro Goldwin Mayer) i dues distribuïdores espanyoles (Filmax i Lauren Films) acordessin doblar al català un mínim de 18 pel•lícules d’estrena entre el novembre de 1999 i el juny del 2000. Després de les eleccions catalanes del 17 d’octubre, Joan Maria Pujals va ser substituït al front de la conselleria de Cultura per Jordi Vilajoana, fins llavors director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). El nou conseller va apuntar una via de solució al conflicte en base als compromisos ja assolits amb les distribuïdores pel seu antecessor en el càrrec, però es va refermar en la viabilitat d’una proposta que ja havia fet des de la CCRTV de promoure el finançament per part de Televisió de Catalunya d’una part del cos del doblatge de films. Per últim, en el panorama català destacava l’acord assolit el 26 d’abril entre els governs català i andorrà per exhibir paral•lelament al Principat pirinenc les pel.lícules doblades al català o subtitulades en català a Catalunya.