Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Billy Wilder

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Adolf Hitler (10)
Billy Wilder (7)
Ernst Lubitsch (1)
Howard Hawks (2)
Jack Lemmon (4)
Mitchel Leisen (1)
Walter Matthau (5)
Entitats Entitats
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Sindicat de Guionistes dels Estats Units (1)
The Academy Awards (71)
24 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Billy Wilder (1906-2002)
Cinema
Billy Wilder, el mestre de la comèdia cinematogràfica nord-americana, va morir el 28 de març als 95 anys, a la seva residència de Beverly Hills, a causa d´una pneumònia.

Nascut el 22 de juny del 1906 a la població austríaca de Sucha, segon fill d´un matrimoni jueu, va rebre el nom de Samuel del seu pare, i va ser la seva mare qui li va afegir el de Billie. Va estudiar dret a Viena, però aviat va abandonar els estudis per dedicar-se al periodisme, exercint de cronista esportiu i de crític de cinema.

El 1926 va marxar cap a Berlín, on va treballar com a periodista judicial i va debutar al cinema com a guionista, amb Un sueño rubio i Scampolo, chica de la calle.

El 1933, amb l´arribada d´Adolf Hitler al poder, va formar part de l´èxode de jueus que van refugiar-se a París, on va continuar fent de guionista i va iniciar-se com a director. Als 28 anys es va traslladar a Hollywood, amb la generació de cineastes europeus que hi van desembarcar fugint del règim nazi.

El 1942, va debutar a la indústria nord-americana amb la direcció d´El superior i la menor, film que marcaria l´inici d´una carrera fulgurant amb títols emblemàtics: Cinco tumbas al Cairo (1943), Perdición (1944), Dies perduts (1945), El vals del emperador (1948), Berlín occidente (1948), El crepúsculo de los dioses (1950), El gran carnaval (1951), Traidor en el infierno (1953), Sabrina (1954), La tentación vive arriba (1955), L´esperit de St.Louis (1957), Ariane (1957), Testimoni de càrrec (1957), Ningú no és perfecte (1959), L´apartament (1960), Un, dos, tres (1961), Irma la Douce (1963), Fes-me un petó, ximplet (1964), Un cop de sort (1966), La vida privada de Sherlock Holmes (1970), Què va passar entre el meu pare i la teva mare? (1972), Primera plana (1974), Fedora (1978) i Aquí un amigo (1981).

Guionista d´Ernst Lubitsch (Ninotchka), Mitchel Leisen (Medianoche) o Howard Hawks (Bola de foc), Wilder va tenir els millors mestres per desenvolupar un ritme i uns diàlegs genials. Va abordar diversos gèneres, des del policíac al melodrama, passant per l´opereta, però va trobar en la comèdia un terreny especialment abonat per exercir-hi el seu esperit crític.

A partir del moment en què va decidir refugiar-se en la comèdia sentimental, la representació del common man transformat en un veritable home sense atributs va trobar la seva perfecta conjunció en alguns memorables actors, com ara Jack Lemmon i Walter Matthau, dos talents que va unir en més de mitja dotzena de pel·lícules.

Wilder va obtenir diversos premis a festivals internacionals com Cannes, Berlín i Venècia. El Sindicat de Guionistes dels Estats Units li va atorgar un guardó al conjunt de la seva carrera i el 1988 es va emportar el premi honorífic Irving Thalberg.

En total Wilder va aconseguir 21 nominacions als Oscars i en va guanyar set. Tres per a L´apartament (millor pel·lícula, direcció i guió), el 1960; dos per a Dies perduts (millor pel·lícula i director), el 1945; un el 1950 pel guió de Sunset Boulevard, i el 1987, va rebre un Oscar especial de l´Acadèmia de Hollywood com a reconeixement de la seva aportació a l´art cinematogràfic.

Wilder es va retirar el 1981, després de rodar 25 llargmetratges i d´haver treballat durant 50 anys amb els millors de la indústria. En els últims anys de la seva vida, es va concentrar per tornar a escriure bones pel·lícules, però malgrat els seus esforços només li van donar treballs de lectura i de supervisió de guions.