Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
“Un cos al bosc” va ser una de les poques pel·lícules que van arribar al públic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Carles Benpar (3)
Carles José i Solsona (1)
Isabel Gardela (1)
Joan Maria Pujals (42)
Joaquim Jordà (4)
Judith Colell (4)
Lluís Josep Comerón (3)
Maria Ripoll (4)
Núria Olivé-Bellés (1)
Teresa de Pelegrí (1)
Entitats Entitats
Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (116)
Generalitat de Catalunya (1919)
Walt Disney Company (4)
55 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
El llarg camí per sortir de l'UVI
Cinema català
Per commemorar el Centenari del Cinema a Catalunya, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va organitzar, el 17 de desembre de 1996, un simposi sobre el cinema català. El diagnòstic que en va sortir era clarament negatiu, i la prospecció tampoc va ser gaire optimista, malgrat que el conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, va assegurar que la Generalitat tenia com a prioritat potenciar la indústria cinematogràfica.

Guionistes, crítics, escriptors, tècnics, actors, directors, productors i diversos intel·lectuals i polítics van dir-hi la seva. Tots van coincidir que calien canvis estructurals en la indústria del cinema. Una de les mesures proposades perquè el cinema català "pugui sortir de l'UVI", en paraules de la productora Marta Figueras, era que es considerés catalana qualsevol producció rodada a Catalunya, independentment de la seva llengua, i que rebés subvenció. També es demanava que la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió donés suport econòmic als projectes de pel·lícules catalanes.

La resposta va arribar l'endemà, quan Lluís Josep Comeron, en nom de la televisió autonòmica, es va comprometre que tota pel·lícula feta a Catalunya tingués una precompra de televisió sobre projecte. Només calia firmar l'acord perquè els productors rebessin dotze milions de pessetes abans de rodar la pel·lícula, quantitat que s'incrementaria en funció de la seva taquilla als cinemes de Catalunya.

Aquest compromís va ser un estímul per a un cinema que havia anat perdent espectadors durant els últims anys. Calia augmentar el nombre i la qualitat de les pel•lícules fetes a Catalunya. El que ja no era tan evident era que l'èxit dels films depengués de les subvencions rebudes.

Un estudi sobre l'evolució del cinema fet per l'economista Carles José i Solsona va advertir que el nombre d'espectadors del cinema català el 1994 havia quedat per sota d'un milió. Les dades recollien l'assistència a les sales de projecció del 1969 al 1994, i mostraven un panorama de producció en què de les disset pel·lícules produïdes a Catalunya durant el 1994 només nou eren íntegrament catalanes. La resta eren films fets amb equips tècnics i artístics de fora de Catalunya.

La majoria de pel·lícules catalanes estrenades el 1996 van tenir un escàs èxit de públic i de crítica. Una excepció va ser Un cos al bosc, de Joaquim Jordà i protagonitzada per Rossy de Palma, un film que, segons el seu director, sobre l'argument d'un assassinat al bosc i mantenint en tot moment el suspens, pretenia oferir un retrat de la Catalunya contemporània.

A més, el 1996 va veure la llum un ambiciós projecte de Carles Benpar: El domini dels sentits, un film col·lectiu de cinc realitzadores catalanes: Isabel Gardela, Núria Olivé-Bellés, Teresa de Pelegrí, Judith Colell i Maria Ripoll. Cada una va elaborar una història sobre un dels sentits: el tacte, la vista, l'oïda, el gust i l'olfacte. En va resultar una pel·lícula de cinc esqueixos sobre l'erotisme femení. L'èxit de públic i de critica va animar les realitzadores, que es van poder plantejar rodar separadament el seu primer llargmetratge.

El 1996 també va ser notícia l'estrena simultània en català i espanyol de l'última producció Walt Disney, El geperut de Nòtre-Dame. El fet va tenir gran transcendència, ja que la Disney no havia estrenat en català la seva anterior pel·lícula, Pocahontas, si bé en va autoritzar una edició en vídeo. Als cinemes del Principat on El geperut es va estrenar en català es va registrar un percentatge d'ocupació superior al d'aquells on s'exhibia en espanyol, encara que el nombre total d'espectadors va ser més elevat en castellà, ja que s'exhibia en més cinemes i a les sales de més capacitat. En alguns llocs on no va arribar cap còpia catalana de la pel·lícula es van produir protestes, com ara a Terrassa i a Mallorca.