Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Charles Bronson (1921-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Charles Bruchinsky (4)
Don Siegel (1)
Harriet Fendler (1)
Jack Lee Thompson (1)
Jill Ireland (1)
Kim Weeks (1)
Michael Winner (1)
René Clement (4)
Robert Aldrich (3)
Samuel Fuller (4)
Sean Penn (9)
Walter Hill (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
30 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Charles Bronson (1921-2003)
Cinema
L’actor Charles Bronson, el gran dur de Hollywood, va morir al Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles el 30 d’agost, als 81 anys, a causa de l’Alzheimer.

Nascut Charles Buchinsky el 3 de novembre del 1921 a Ehrenfeld (Pennsilvània), fill d’immigrants lituans, de ben jove va començar a treballar a les mines de carbó de la seva localitat natal i va provar sort com a soldat a la Segona Guerra Mundial, però després va decidir apuntar-se a classes d’art dramàtic.

El seu poderós físic no va passar desapercebut i ben aviat va iniciar-se en la interpretació de personatges secundaris en el convuls Hollywood dels anys cinquanta, amb films com Chica para matrimonio (1952), Correo diplomático (1952) i Los crímenes del museo de cera (1953).

Sota les ordres de Robert Aldrich va intervenir a Apache (1954) i Veracruz (1954), i amb Sam Fuller, a Yuma (1956). Ja llavors Bronson havia començat a forjar-se la fama d’home dur que el va acompanyar al llarg de la seva carrera.

Els grans papers arribarien als anys seixanta: Els set magnífics (1960), La gran evasión (1963), Dotze del patíbul (1967), Propietat condemnada (1966) i Hasta que llegó su hora (1968).

En els millors anys Bronson va treballar a les ordres de directors com René Clement (El pasajero de la lluvia, 1969), Vicente Minnelli (Castillos en la arena, 1965) i Richard Fleischer (Mr. Majestyk, 1974), i va repetir amb directors importants en la seva carrera com Robert Aldrich a Cuatro tíos de Texas (1963) i Sam Fuller a El odio de los McGuire (1962).

La vida de Bronson va estar marcada per la relació amb les seves tres esposes. Amb Harriet Fendler s’hi va casar el 1944 i va tenir-hi dos fills, mentre que el 1968 es va casar amb Jill Ireland, una actriu de segona fila amb qui va tenir una filla. Bronson i Ireland van mantenir una intensa relació també davant la pantalla, fins al punt que les seves carreres no s’entenen per separat. Films com Villa cabalga (1968), Fríamente, sin motivos personales (1972), Nevada Express (1976) i El guardaespaldas de la primera dama (1987) van ser testimonis del seu amor dins i fora de la pantalla.

Amb el realitzador britànic Michael Winner, director molt important en l’última part de la seva trajectòria, va encarnar el personatge que va marcar la seva vida de cara al gran públic: l’arquitecte Paul Kersey. Quatre films agrupen les seves aventures: El justiciero de la ciudad (1974), Jo sóc la justícia (1982), El justiciero de la noche (1984) i Jo sóc la justícia 2 (1987).

També amb Winner va rodar discretes produccions com Los secretos de la Cosa Nostra (1972) i América violenta (1973).

Només amb El luchador (1975), de Walter Hill, i Teléfono (1977), de Don Siegel, va poder fugir esporàdicament de l’encasellament d’home violent.

Jack Lee Thompson va ser també un director destacat en aquesta època; a les seves ordres va interpretar El temerario Ives (1976), El desafío de Búfalo Blanco (1977), Al filo de la medianoche (1983), La ley de Murphy (1985) i Kinjite, prohibido en Occidente (1989), entre altres títols.

La mort de Jill Ireland el 1990, víctima d’un càncer fulminant, va ensorrar Bronson en una contundent depressió que no va superar fins que es va casar amb la seva tercera esposa, Kim Weeks, que el va acompanyar fins a la mort.

Bronson només va sortir del seu retir per interpretar alguns telefilms i la seva última aparició al cinema va ser el 1991 amb Extraño vínculo de sangre, la primera pel·lícula dirigida per l’actor Sean Penn.