Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Christopher Reeve

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Minusvàlids i discapacitats (45)
ONGs, cooperació, voluntariat (104)
Pobresa, desigualtats (147)
Personatges Personatges
Alec Baldwin (1)
Alfred Hitchcock (10)
Christopher Reeve (4)
Katharine Hepburn (6)
Michael Caine (4)
Susan Sarandon (5)
Entitats Entitats
Premis Grammy (22)
The Academy Awards (71)
43 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Christopher Reeve (1952-2004)
Cinema
L’actor nord-americà Cristopher Reeve, famós per la seva interpretació del superheroi del còmic Superman, va morir el 10 d’octubre a l’hospital Northern Westchester de Nova York, als 52 anys, d’una aturada cardíaca. Feia nou anys que Reeve estava prostrat en una cadira de rodes, després de caure d’un cavall mentre participava en un concurs hípic el 1995 a Virgínia. Des d’aleshores va liderar una campanya en defensa de la investigació científica per trobar solucions a aquest tipus de lesions medul·lars.

Nascut a Princeton (Estats Units) el 25 de setembre de 1952 en una família d’intel·lectuals, Reeve es va formar a l’elitista Juilliard School i posteriorment va ampliar estudis als escenaris de l’Old Vic londinenc i a la Comédie Française. Va debutar molt jove, als 14 anys, al teatre, on va treballar al costat de grans figures com ara Celeste Holm, Eleanor Parker y Katharine Hepburn.

Després va passar a la televisió i al cinema, el 1977, amb Alerta roja: Neptuno hundido. El mateix any va ser seleccionat per interpretar el doble paper de Clark Kent a Superman (1979), una pel·lícula que va ser un autèntic èxit de taquilla i de la qual es van rodar quatre entregues.

Tot i que la carrera com a actor de Reeve va estar marcada per Superman, també cal recordar-lo en el duel amb Michael Caine a Trampa mortal, i a Les bostonianes (1984) i El que queda del dia (1993), totes dues sota les ordres de James Ivory.

Tot i que va treballar en comèdies com Interferències (1988) i ¡Qué ruina de función! (1992), les seves millors pel·lícules van ser drames, entre els quals destaquen En algún lugar del tiempo (1980), El pueblo de los malditos (1995), L’aviador (1985) i El reportero de la calle 42 (1987).

Però Reeve quedarà per a la història com a símbol de superació personal. El seu accident, lluny d’enfonsar-lo, el va fer abanderar un grapat de causes socials i alhora no li va impedir seguir amb la seva carrera cinematogràfica: el 1997 va debutar com a director amb In the Gloaming i el 1998 va engegar i protagonitzar un remake televisiu de La ventana indiscreta d’Alfred Hitchcock, titulada en castellà La ventana de enfrente.

Des del 1996, quan va rebre un emotiu homenatge a la cerimònia dels Oscars, Reeve presidia una fundació amb el seu nom per a la investigació de lesions medul·lars, i va ser defensor de l’ús de tots els recursos científics per curar malalties greus, incloent-hi l’ús de cèl·lules mare. També va ser un important activista d’UNICEF, Amnistia Internacional i diverses causes ecologistes, a més de fundar, amb Susan Sarandon i Alec Baldwin, Coalició Creativa, un grup d’ajuda a la gent sense llar.

Reeve va escriure la biografia Still Me, la transcripció a disc de la qual va valer el Grammy al millor àlbum parlat del 1999. El 2002 va publicar un altre títol autobiogràfic, Nothing is Impossible; Reflections of a New Life.