Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Elia Kazan (1909-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Al Pacino (2)
Dustin Hoffman (3)
Elia Kazanjoglou (8)
James Dean (1)
Lee Strasberg (1)
Marlon Brando (5)
Martin Scorsese (7)
Paul Newman (4)
Robert De Niro (2)
Stella Adler (1)
Entitats Entitats
Actor's Studio (Nova York) (2)
Comitè d’Activitats Antiamericanes (2)
Partit Comunista d'Estats Units (1)
The Academy Awards (71)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Istanbul (Turquia) (20)
Nova York (New York, EUA) (145)
22 lectures d'aquest article
Elia Kazan (1909-2003)
Cinema
El 29 de setembre el cineasta Elia Kazan va morir al seu domicili de Manhattan (Nova York) als 94 anys. Descobridor, entre d’altres, d’actors mítics com James Dean i Marlon Brando, Elia Kazanjoglous va començar en el món del teatre com a actor i director.

Elia Kazanjoglous havia nascut a Istanbul el 7 de setembre del 1909, en el si d’una família humil. El seu pare era un grec venedor d’alfombres que va decidir emigrar a Nova York el 1913 per buscar una vida millor per a la família. Després d’estudiar a Yale, es va interessar pel món del teatre, primer com a actor però ràpidament es va sentir atret per la direcció.

El 1931 va formar, juntament amb Lee Strasberg, Stella Adler i altres el Group Teathers, que va ser durant la dècada dels trenta la llavor comunista del món del teatre nord-americà. Aquest grup de teatre va ser el precursor del famós Actor’s Studio de Nova York, que va ser fundat el 1947 i on s’han format actors com Paul Newman, Al Pacino, Dustin Hoffman i Robert de Niro.

Kazan va ingressar al Partit Comunista el 1934 amb l’avantatge que el teatre resultava ideològicament més permissiu que el cinema per poder expressar-se. Durant dinou mesos va militar en aquest partit, però anys després, el 1954, durant la Caça de Bruixes, en va renegar i va acusar davant el Comitè d’Activitats Antiamericanes nombrosos companys de professió de ser membres del partit i estar en contra de les desviacions ideològiques dissidents del sistema polític.

Els seus èxits teatrals el van portar a Hollywood, on va debutar com a director el 1945 amb Lazos humanos. Però la seva època daurada va començar el 1951 amb el descobriment de Marlon Brando en Un tramvia anomenat desig. Kazan va guanyar dos Oscars per La barrera invisible (1947) i La ley del silencio (1954).

Considerat per molts un delator, entre la seva filmografia destaquen ¡Viva Zapata!, Fugitivos del terror rojo, Al este del Edén, Baby Doll, Río salvaje, América, América, Esplendor en la hierba –la seva pel·lícula més personal–, Los visitantes i El último magnate, que va ser la darrera que va dirigir.

Les seves pel·lícules han aconseguit un total de vint Oscars. A més, el 21 de març del 1999 va rebre de mans de Martin Scorsese un Oscar honorífic per la seva àmplia i magnífica carrera.