Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Amb

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Festivals i premis de música, teatre i dansa (241)
Personatges Personatges
Abel Ferrara (2)
Agustín Almodóvar (3)
Alejandro Amenábar (18)
Alexandre Desplat (1)
Alicia Keys (6)
Ana Geislerová (2)
Ang Lee (3)
Angelica Huston (2)
Anne Brancroft (2)
Bohdan Sláma (2)
Bouli Lanners (1)
Cate Blanchett (1)
Clint Eastwood (4)
David Strathairn (2)
David Mackenzie (1)
David Cronenberg (6)
Fernando Trueba (15)
Giovanna Mezzogiorno (2)
Gu Changwei (1)
Guillermo Arriaga (1)
Hanna Laslo (2)
Hany Abu-Assad (1)
Hayao Miyazaki (5)
Hilary Swank (5)
Isabel Coixet (17)
Isabelle Huppert (4)
Jamie Foxx (2)
Jaume Balagueró (7)
Jim Jarmusch (2)
John Mayers (2)
Johnnie To (3)
Jong Lin (2)
José Luis Garci (11)
Juan José Ballesta (4)
Julia Jentsch (1)
Kayne West (3)
Lee Yeong-ae (2)
Lee Kang-sheng (2)
Lou Taylor Pucci (1)
Luc Dardenne (5)
Marc Rothemund (1)
Mark Dorndford-May (1)
Menothy Cesar (2)
Michael Haneke (4)
Morgan Freeman (2)
Pedro Almodóvar (31)
Philippe Garrel (2)
Ray Charles (6)
Robert Wise (2)
Tommy Lee Jones (3)
Tristan Bauer (2)
Tsai Ming-Liang (2)
Viggo Mortensen (1)
Virginia Clara Jones (2)
Wang Xiaoshuai (1)
William Lubtchanski (2)
Wolfgang Kohlhaase (2)
Zhang Yang (3)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d`Espanya (19)
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis Goya (30)
Premis Grammy (22)
The Academy Awards (71)
U2 (9)
43 lectures d'aquest article
38 impressions d'aquest article
Els principals guardons de l’any
Cinema
Els guardons de l’any es van inaugurar amb els 14 Goya obtinguts el 30 de gener per la pel·lícula Mar Adentro, d’Alejandro Amenábar, la pràctica totalitat dels 15 als què havia estat nominada en la dinovena edició dels premis de l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques espanyoles. En relació a l’Acadèmia, el 7 de febrer el cineasta Pedro Almodóvar i el seu germà, el productor Agustín Almodóvar van anunciar la seva sortida de l’organisme per desacord amb el nou sistema de votació dels Goya, que els havia apartat dels premis.

En l’àmbit internacional, una setmana després, es va celebrar a l’Staples Center de Los Angeles la cerimònia dels Grammy, en la qual va ser premiat el difunt Ray Charles amb 8 guardons, entre els quals destacava el de millor àlbum per Genius Loves Company i el de millor single per la cançó Here we go again. D’altra banda, Alicia Keys només es va endur quatre dels vuit guardons als que optava, John Mayer un a la millor cançó per Daughters, i el grup U2 va recollir tres guardons per la seva cançó Vertigo. Kayne West és el gran perdedor de la nit al només endur-se tres de les deu nominacions que tenia.

A mitjan febrer també, la Berlinale va repartir un palmarès ple de sorpreses. L’Ós d’Or se’l va emportar l’adaptació sud-africana de Carmen, “U-Carmen eKhayelitsha” de Mark Dorndford-May, l’Ós de Plata i el Premi Especial del Jurat la pel·lícula xinesa Kong Que de Gu Changwei. L’Ós de Plata al millor director, Marc Rothemund amb el film Sophie Scholl. Die letzten Tage, el de millor actor, Lou Taylor Pucci per Thumbusucker , i el de millor actriu, Julia Jentsch també per la pel·lícula Sophie Scholl. Die letzten Tage. L’Ós de Plata a la millor música va ser per Alexandre Desplat per De battre mon coeur s’est arreté. La pel·lícula Tian Bian Yi Dou Yun de Tsai Ming-Liang va guanyar l’Ós de Plata a la millor contribució artística, el Premi Alfred Bauer i el Premi de la premsa i la crítica. D’altra banda, es va premiar Paradise Now d’ Hany Abu-Assad amb el Premi l’Àngel Blau a la millor pel·lícula europea. El Premi de l’Associació de filmoteques alemanyes el va guanyar Asylum de David Mackenzie, i finalment la Menció especial dels cines d’art i assaig és per Ultranova de Bouli Lanners.

El 28 de febrer del 2005, la 77 edició dels Òscars de Hollywood va repartir el gruix palmarès entre les dues pel·lícules més nominades: El aviador i Million Dollar Baby. La primera va recollir l’estatueta a Millor Actriu de Reapartiment per Cate Blanchett, la de Millor Fotografia, Millor muntatge, Millor Vestuari i Millor Direcció Artística. Million dollar baby va aportar l’Òscar al Millor Director a Clint Eastwood, el de Millor actriu a Hilary Swank, el de Millor Actor de Repartiment a Morgan Freeman, i també l’Òscar a la Millor Pel·lícula. La resta d’estatuetes van ser: dues per Ray inclosa la de Millor actor per a Jamie Foxx, una per Entre copas i dues per Els increïbles. Alejandro Amenábar també va marxar de Hollywood amb una estatueta per Mar adentro com a Millor Pel·lícula Estrangera, convertint-se així en el quart director espanyol premiat, després de Pedro Almodóvar, Fernando Trueba i Jose Luís Garci. Poques hores abans dels Òscars Mar adentro havia estat premiada amb el premi Spirit de Cinema Independent.

Al maig, el jurat del Festival de cinema de Cannes va atorgar la Palma d’Or a la millor pel·lícula als germans belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne, per L’enfant. Broken flowers, de Jim Jarmusch, que també va obtenir el Gran Premi del Jurat. El premi a la millor direcció va recaure en Michael Haneke per Caché. Hanna Laslo va guanyar en la categoria de millor actriu per la seva interpretació a Free zone, i Tommy Lee Jones el de millor actor pel seu paper a Los tres entierros de Melquíades Estrada, pel·lícula que també va ser guardonada amb el premi al millor guió (Guillermo Arriaga ). El premi del jurat va ser per Shangai dreams de Wang Xiaoshuai.

El 10 de setembre del 205, la 62 edició del Festival de Cinema de Venècia. Va atorgar el Lleó d’Or a la pel·lícula Brokeback Mountain d’Ang Lee. El Gran premi del jurat Lleó de plata va ser per Mary d’Abel Ferrara, el Lleó de Plata premi especial al millor director per Philippe Garrel i Les amants reguliers.

Giovanna Mezzogiorno va aconseguir Copa Volpi a la millor actriu per la seva interpretació a La bestia nel cuore i la Copa Volpi al millor actor va anar a parar a mans de David Strathairn per Good Nigth, and Good Luck. El premi Marcello Mastroniani al millor actor o actriu jove va ser per Menothy Cesar a Heading South, el premi a una contribució tècnica de relleu per William Lubtchanski a Les amansts reguliers i el Lleó especial per Isabelle Huppert per la pel·lícula Gabrielle. L’únic representant català al festival Jaume Balagueró amb el film Fràgil va rebre el guardó Lina Mangiacapre pels seus valors humans i per la seva representació de la dona en la societat contemporànea . Fora de concurs, Isabel Coixet va obtenir també distinció per la pel·lícula La vida secreta de las palabras film que no competia. El dia abans el director japonès Hayao Miyazaki va rebre el Lleó d’Or honorífic.

El 24 de setembre, la 53a edició del Festival Internacional de Cinema de San Sebastián, que al 2005 va comptar amb l’actriu nord-americana Angelica Huston en la presidència del jurat, va premiar amb la Conxa d’Or Stesti (Something Like happines) de Bohdan Sláma. La Conxa de Plata al millor actor va ser per Juan José Ballesta per 7 vírgenes, la de Plata a la millor actriu per Ana Geislerovà pel film Stesti. i la de Plata al millor director pel xinès Zhang Yang per Xiang ri kui (Sunflower). El Premi especial del jurat va ser per Iluminados por el fuego de Tristán Bauer, el de millor fotografia per Jong Lin (Xiang ri kui) i el premi al millor guió va ser per Sommer vorm Blkon de Wolfgang Kohlhaase.

A l’octubre, la 38 edició del Festival de Cinema de Catalunya de Sitges, que va tenir la presència estel·lar del director David Cronenberg i de l’actor Viggo Mortensen, que van estrenar Una historia de violència, va donar el premi al millor director a Johnnie To per Election, el de millor actriu a Lee Yeong-ae per Sympathy for lady Vengeance i el de millor actor a Lee Kang-sheng per El sabor de la sandía, pel·lícula que també va obtenir el premi especial del jurat. El premi a la millor pel·lícula, va recaure en la nord-americana Hard Candy, que també es va endur el guardó al millor guió.

Entre les desaparicions de l’any, va destacar la mort el 17 de gener a Los Ángeles als 84 anys l’actriu nord-americana Virginia Clara Jones, Virginia Mayo, víctima de les complicacions d’una pneumònia.

Mayo va començat una fulgurant carrera i va compartir cartell amb grans actors com James Cagney, Danny Kaye o Burt Lancaster en films com Al rojo vivo, Nace una canción, i El falcó i la fletxa respectivament. El 8 de març va morir als 86 anys l’actriu de cinema Teresa Wright, nascuda a Nova York, 27 d’octubre de 1918 i protagonista de diverses pel·lícules de l’època daurada de Hollywood, entre les que destacaven Els millors anys de la nostra vida, La lloba i La sombra de una duda. El 1942 va obtenir un Òscar pel seu paper a la Senyora Miniver dirigida per William Wyler.

El 6 de juny va morir també l’actriu nord-americana Anne Brancroft a causa d’un càncer d’úter. Nascuda l’any 1931 a Nova York, va estudiar a l’Acadèmia d’Art Dramàtic de Manhattan i començà la seva carrera cinematogràfica als estudis de la Twenty Century Fox, tot compaginant-la amb el teatre on va actuar durant cinc anys i va ser distingida amb dos premis Tony. Brancfort també va aconseguir diversos premis cinematogràfics, entre els quals destaca l’Òscar de l’any 1962 pel seu paper a The miracle worker. Cinc anys més tard, l’actriu va saltar a la fama per la seva interpretació de la senyora Robinson a El graduat.

Entre els directors, va ser molt sonada la mort el 14 de setembre de 2005 a Los Angeles de Robert Wise a l’edat de 91 anys. Nascut a la població de Winchester (Indiana) el 10 de setembre de 1914, la carrera de Wise es va iniciar quan tenia 19 anys al costat del seu germà al departament de comptabilitat dels estudis RKO, un dels grans de Hollywood. Poc després, es va convertir en editor de so i va poder intervenir en la seva primera pel·lícula l’any 1936, Winterset. També va intervenir com a muntador en algunes pel·lícules com Ciudadano Kane. Va debutar en la direcció l’any 1954 amb films de sèrie B, però de seguida va aconseguir renom internacional i va filmar pel·lícules com Torpedo (1958), el Yang-Tsé en llamas (1966) i comèdies musicals com West Side Story (1961) i Sonrisas y lágrimas (1965), aquests dues pel·lícules li van valdre l’Òscar al millor director.