Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Stanley Kubrick, un dels grans directors britànics

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Personatges Personatges
Kirk Douglas (3)
Nicole Mary Kidman (12)
Sidney Pollack (1)
Stanley Kubrick (6)
Tom Cruise (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Londres (Regne Unit) (179)
37 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
'Eyes wide shut', el testament de Stanley Kubrick
Cinema
El 7 de març de 1999 va morir a la seva casa de Harpender, als afores de Londres, el director de cinema Stanley Kubrick, considerat com un dels realitzadors més creatius i arriscats de la història del cinema.

El fet que la seva mort coincidís amb la filmació del darrer dels seus films, Eyes wide shut, va conferir un caràcter especial a la seva desaparició, que va ser lamentada per tota la indústria cinematogràfica. Kubrick no va poder enllestir personalment el muntatge de la pel•lícula, però Eyes wide shut va assolir un caire de llegat en l’extensa obra del realitzador.

De caràcter introvertit, Kubrick havia viscut al marge de la indústria del cine des que va abandonar Hollywood a finals dels anys seixanta. En els últims anys de la seva vida, va viure reclòs a casa seva: llegia de nit i dormia de dia, seguia la premsa a Internet i veia la televisió per satèl•lit, amb l’exclusiva companyia de la seva tercera dona, la pintora alemanya Suzanne Christiane, amb qui va tenir tres filles.

L’aïllament que va practicar responia a un cert rebuig de la notorietat i les servituds derivades d’haver assolit, ja en vida, la condició de geni de la realització cinematogràfica. Des de Path of Glory a The Metal Jacket, passant per Lolita, Spartacus, 2001, a space odissey o Clockwork Orange Kubrick havia tractat amb èxit de crítica i públic els problemes de la guerra, la violència, la revolta, les perversions o l’esdevenidor més immediat, aconseguint un total de 9 Oscars de Hollywood.

Nascut el 26 de juliol de 1928 al Bronx de Nova York en una família jueva de classe mitja, va afeccionar-se a al fotografia de molt jove, aconseguint publicar la seva feina, amb només 17 anys, a la revista Look. Com a realitzador, va iniciar la seva activitat amb els documentals, el primer dels quals va ser Day of the Fight (1950), una crònica de la vida del boxador Walter Cartier.

Els seus primers llargmetratges, fets amb molt pocs recursos, van ser Fear and Desire (1953), El beso del asesino (1955) i Atracament perfecte (1956), film que li va obrir les portes de Hollywood, on el 1958 va fer Path of Glory, una obra antimilitarista amb el rerafons de la primera guerra mundial, interpretada i coproduïda per Kirk Douglas. Amb aquest actor va repetir a Spartacus (1960), una crònica novel•lada de la primera revolució d’esclaus a la Roma imperial, feta com una metàfora de la moderna revolta social.

El 1960 es va traslladar a la Gran Bretanya, on va muntar el seu propi estudi i va fer les seves darreres 8 pel•lícules. Lolita (1962), un film de crítica a la moral benestant i hipòcrita de les classes altes britàniques; Dr.Strangelove (1964), una sàtira de la guerra freda; 2001, a Space Odissey (1967), un clàssic de la ciència ficció; The Clockwork Orange (1972), una crítica a la violència contemporània; Barry Lyndon (1975), una faula sobre l’heroisme, The shining (1980), un conte de terror psicològic sobre el fracàs personal i les relacions familiars i The Metal jacket (1984), una història sobre l’horror de la guerra.

El 1996, Kubrick va voler fer un film que retratés les hipocresies sobre el sexe i les relacions interpersonals de les societats benestants. Va escollir la novel•la del vienès Arthur Schnitzler, un contemporani de Sigmund Freud molt preocupat per la moral sexual burgesa del segle passat. Gelós de la seva independència, abans d’iniciar el rodatge d’Eyes wide shut als estudis Pinewood de Londres va fer firmar una clàusula a tots els participants en el projecte, actors, tècnics i guionistes, prohibint desvetllar qualsevol aspecte de la pel•lícula fins al moment de l’estrena. La filmació va iniciar-se el 4 de novembre de 1996 i va durar 18 mesos, amb un cost de 60 milions de dòlars. Els protagonistes principals de la pel•lícula van ser Tom Cruise i Nicole Kidman, figurant així mateix, en un paper secundari, el també realitzador Sidney Pollack.

Eyes wide shut, de 2 hores i 19 minuts de durada, va ser estrenada el 16 de juliol de 1999 als Estats Units i l’1 de setembre a Europa i presentada com un dels grans esdeveniments cinematogràfics de la dècada. Precedida d’una gran polèmica pel seus continguts eròtics, la pel•lícula va ser censurada en 65 segons (els corresponents a una orgia) als Estats Units i Gran Bretanya, però va poder veure’s íntegrament a la resta del món.

La pràctica coincidència entre la mort de Kubrick i l’estrena de la seva última realització va contribuir poderosament a enaltir la seva figura i a destacar la importància del conjunt de la seva obra, sempre lloada com un exemple únic de llenguatge cinematogràfic al servei de la descripció dels pitjors pecats i les millors virtuts d’una humanitat que diseccionava fredament.