Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Janet Leigh

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis literaris (704)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Alfred Hitchcock (10)
Frank Sinatra (8)
Jamie Lee Curtis (1)
Janet Leigh (3)
John Carpenter (1)
Orson Welles (3)
Tony Curtis (3)
Entitats Entitats
The Academy Awards (71)
22 lectures d'aquest article
Janet Leigh (1927-2004)
Cinema
L’actriu nord-americana Janet Leigh va morir el 3 d’octubre a Beverly Hills (Los Angeles) als 77 anys per una inflamació als vasos sanguinis. Se la recordarà principalment per la seva dutxa a Psicosi, d’Alfred Hitchcock, però va signar una carrera molt sòlida, amb més de 60 títols.

Nascuda Jeannette Helen Morrison el 6 de juliol de 1927, Leigh va estudiar música i va ser vocalista al costat del seu marit, el director d’orquestra Stanley Roberts, amb qui es va casar quan només tenia 17 anys.
Descoberta per l’actriu Norma Shearer quan feia de model, Leigh va entrar a Hollywood a finals dels anys 40, sota l’ampli paraigua de la Metro Goldwyn Mayer. Després d’intervenir a Acto de violencia (1948), de Fred Zinnemann, va ser una de les protagonistes de Donetes (1949), de Mervyn LeRoy. Des d’un any abans, Leigh ja s’havia casat amb el seu segon marit: l’actor Tony Curtis, amb qui va protagonitzar films com El gran Houdini (1953), Coraza negra, Els víkings (1957) i Vacaciones sin novia (1958), i amb qui va tenir dues filles: Kelly i Jamie Lee Curtis, que segueix brillantment els passos dels seus pares en el món de la interpretació.

El director George Sidney va ser ben important a la seva carrera. A les seves ordres va rodar Quién era esa chica, Un beso para Birdie i sobretot Scaramouche (1953), films que descriuen a la perfecció quines van ser les constants de la seva trajectòria: la comèdia i el cinema d’aventures. Entre el primer gènere, destaca especialment Mi hermana Elena (1955), de Richard Quine, i gràcies al segon, Anthony Mann va aconseguir treure-li una de les seves millors interpretacions a Colorado Jim (1953).

Per norma general, el cinema oferia una imatge dolça i tranquil·la de Leigh, però Sed de mal (1957), d’Orson Welles, va aconseguir trencar esquemes. Psicosi (1960) –per la qual va ser nominada a l’Oscar a la millor actriu de repartiment– va marcar profundament la seva carrera i, a partir d’aleshores, Leigh va esdevenir icona inesborrable de la història del cinema. Però l’actriu no va gaudir mai més d’un rol equiparable. Malgrat el seu paper a El mensajero del miedo (1962), on va compartir cartell amb Frank Sinatra, la seva carrera es va anar diluint amb films com ara Esclavos del pecado (1966), Harper (1966), El detective (1968) i Tres en un sofá. El 1980 va actuar amb la seva filla Jamie Lee a La niebla, de John Carpenter, i la seva trajectòria es va acabar el 1998 amb Halloween H20: 20 años después.