Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El director d´`El Senyor dels Anells´, Peter Jackson, amb la seva dona Fran Walsh

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Alejandro Amenábar (18)
Brahman Ghobadi (2)
Carles Bosch (7)
Cesc Gay (6)
Charlize Theron (3)
Daniel Burman (1)
David Trueba (4)
Fatih Akin (2)
Goran Paskaljevic (2)
Hayao Miyazaki (5)
Icíar Bollaín (7)
Isabel Coixet (17)
Javier Bardem (15)
John Ronald Reuell Tolkien (2)
José Luis López Linares (2)
Josep Maria Doménech (6)
Julio Medem (5)
Ken Loach (2)
Laia Marull (7)
Luis Tosar (6)
Mercè Sampietro (11)
Michael Moore (4)
Mike Leigh (3)
Mónica López (2)
Park Chan-Wook (4)
Peter Jackson (4)
Theo Angelopoulos (4)
Entitats Entitats
Associació de Víctimes del Terrorisme (15)
British Academy of Film and Television Arts (3)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Globus d`Or (13)
Institut de la Cinematografia i les Arts Visuals (2)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Palau de Congresos de Madrid (5)
Premis de l'Acadèmia Europea de Cinematografia (7)
Premis Goya (30)
The Academy Awards (71)
TV3 (363)
53 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
L’any d’`El senyor dels anells’
Cinema
El panorama cinematogràfic de l’any 2004 va ser protagonitzat per l’absoluta victòria d’El senyor dels anells als festivals internacionals i pels resultats que estava obtenint Mar adentro com la producció espanyola de més renom.

El febrer del 2004 es va celebrar a Madrid la divuitena edició dels premis Goya, i la directora de l’Academia, Mercè Sampietro, va manifestar durant la gala el seu rebuig a la censura de qualsevol forma artística. Tot i així, la gala va estar especialment marcada per la polèmica que havia despertat el documental de Julio Medem La pelota vasca. Tal com havia amenaçat, l’Associació de Víctimes del Terrorisme es va reunir davant del Palau de Congressos de Madrid en contra de Medem. Tot plegat va fer de la gala un clam a favor de la llibertat d’expressió per a alguns i una queixa per a altres, i Medem no va ser premiat malgrat que va ser-ne el protagonista principal.

El premi al millor documental va recaure en Un instant en vida aliena, de José Luis López Linares, que retrata la burgesia catalana. Te doy mis ojos, d’Icíar Bollaín, va ser el llargmetratge triomfador dels Goya amb set premis, entre els quals hi havia el de millor director, millor pel·lícula, millor actor per a Luis Tosar i millor actriu per a Laia Marull. La pel·lícula ja havia recollit nombrosos guardons des de la seva presentació a Sant Sebastià. La gran perdedora dels premis Goya va ser Soldados de Salamina, de David Trueba, que de vuit nominacions només va aconseguir el premi a millor fotografia. Isabel Coixet, amb Mi vida sin mí, va recollir dos Goya, i La gran aventura de Mortadelo y Filemón, cinc.

El mateix mes va tenir lloc a Berlín la Berlinale, que va apostar clarament pels cineastes no consagrats, com ho demostra el fet que l’Ós d’Or se’l va endur el cineasta alemany d’origen turc Fatih Akin pel seu film Contra la paret, desbancant Ken Loach i Theo Angelopoulos. Un dels grans protagonistes de l’edició de la Berlinale va ser el cinema llatinoamericà, ja que van ser premiats El abrazo partido, de l’argentí Daniel Burman, amb el Gran Premi del Jurat i amb l’Ós de Plata al millor actor, i María, llena eres de gracia, la pel·lícula colombiana que es va endur el premi Alfred Bauer i l’Ós de Plata a la millor actriu (premi que va compartir amb Charlize Theron).

Al mes de març es va celebrar la cerimònia del Oscars, que va estar protagonitzada pel palmarès que es va endur la tercera part d’El senyor dels anells. El retorn del rei. El llargmetratge de Peter Jackson es va endur les onze estatuetes a les quals estava nominada: millor pel·lícula, director, guió adaptat, muntatge, banda sonora, cançó, efectes visuals, direcció artística, vestuari, maquillatge i efectes de so. Així, l’adaptació cinematogràfica de la trilogia de John Ronald Reuel Tolkien va igualar Titànic i Ben-hur. Aquesta pel·lícula ja augurava l’èxit als Oscars uns mesos abans, quan va aconseguir quatre premis en el repartiment dels Globus d’Or, entre els quals hi havia el de millor pel·lícula dramàtica i el de millor director, i cinc premis de la cinematografia britànica, els Bafta.

Des de Catalunya es van seguir els Oscars amb especial atenció al premi a què optava el reportatge Balseros, dels reporters de 30 Minuts de TV3 Carles Bosch i Josep Maria Domènech. Malgrat les expectatives que s’havien generat, l’Oscar a millor documental se’l va endur The Frog of War. Però els directors del documental no es van mostrar decepcionats, ja que consideraven que la nominació ja era un premi suficient.

Un altre festival de cinema va ser el que va tenir lloc a Cannes al mes de maig, que va premiar amb la Palma d’Or el film de Michael Moore Farenheit 9/11 i va deixar fora del palmarès 2046 i Diarios de motocicleta. Era la segona Palma d’Or per a Moore, que ja l’havia obtinguda dos anys abans amb Bowling for Columbine. D’altra banda el Gran Premi del Jurat se’l va endur el coreà Park Chan-Wook pel film Old Boy. En definitiva, el palmarès del festival va premiar especialment el cinema políticament i artísticament compromès.

Al setembre el Festival Internacional de Cinema de Venècia va repartir un palmarès sense sorpreses: el Lleó d’Or se’l va endur la pel·lícula Vera Drake, de Mike Leigh, i el Premi Especial del Jurat se’l va endur Alejandro Amenábar per Mar adentro, que també va guanyar la Copa Volpi per a Javier Bardem i el premi Young Cinema. Precisament la pel·lícula espanyola també es va endur els premis a millor director i millor actor a l’European Film Award, on també es va premiar Contra la pared.

Els festivals que es van celebrar dins de l’Estat espanyol el 2004 van ser el Festival de Cinema de Sant Sebastià i el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Pel que fa al primer festival, va tornar a triomfar el cinema políticament compromès amb temàtica situada a l’Iran, Sèrbia, Afganistan o Irlanda del Nord, i la Concha d’Or se la va endur Turtles Can Fly, de Bahman Ghobadi, i el Premi Especial del Jurat se’l va endur Sueño de una noche de invierno, de Goran Paskaljevic.

D’altra banda, el Festival de Sitges va premiar en la seva trenta-setena edició Old Boy com a millor pel·lícula en la secció oficial, i el Premi Especial del Jurat se’l va endur tota l’obra de Hayao Miyazaki. L’edició del 2004 del festival va aconseguir un augment del 34% de públic i va caracteritzar-se per la marató cinematogràfica que es va dedicar a la temàtica de Star Wars.

L’avaluació anual de l’estat del cinema espanyol mostrava una certa crisi del cinema produït a Espanya, que havia perdut 3 milions d’espectadors respecte al 2003. Aquestes xifres demostraven la tendència que patia no només el cinema espanyol de perdre espectadors des del 2001, sinó també la mateixa pèrdua d’espectadors que també patia el cinema europeu en general en detriment del cinema de Hollywood.

El 2004 es van rodar 125 pel·lícules a l’Estat espanyol, de les quals 39 eren coproduccions, 44 eren opera prima i el gènere documental comptava amb 26 produccions. La pel·lícula espanyola més vista va ser Mar adentro, l’única espanyola que es va situar entre les deu pel·lícules més taquilleres.

Pel que feia a l’estat del cinema català, el 2004, segons les últimes xifes de l’Institut de la Cinematografia i les Arts Visuals, la situació en nombre d’espectadors de produccions catalanes havia augmentat un 13%: de 852.701 espectadors el 2003 s’havia passat a 926.136 el 2004. La pel·lícula més vista en català, amb més d’un milió d’espectadors, va ser Shreck 2. Durant el 2004 es van produir 29 estrenes, entre elles les de quatre documentals i dues pel·lícules d’animació. Al gener es van lliurar els premis Barcelona a les millors pel·lícules catalanes estrenades durant el 2003, on els premis a la millor direcció i a la millor pel·lícula se’ls va endur Isabel Coixet per Mi vida sin mí, mentre que A la ciutat, de Cesc Gay, s’emportava els guardons a millor guió i a la millor interpretació femenina per a Mònica López.

Dins aquest àmbit, seguien les reclamacions per part de la Plataforma de la Llengua per fomentar l’ús del català al cinema i exigir l’augment del doblatge en català.