Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
L´enganxina de

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Adrien Brody (2)
Alberto Iglesias (1)
Alberto Sordi (6)
Andrei Zviagintsev (3)
Anthony Dod Mantle (2)
Catherine Zeta-Jones (5)
Charles Bruchinsky (4)
Charlotte Rampling (2)
Daniel Brühl (4)
Dito Tsintsadze (2)
Elia Kazanjoglou (8)
Fernando León de Aranoa (9)
Geraldine Chaplin (2)
Gregory Peck (3)
Javier Bardem (15)
John Schlesinger (2)
John Ronald Reuell Tolkien (2)
Julianne Moore (4)
Julio Robledo (1)
Julio Wallovits (2)
Katharine Hepburn (6)
Katja Riemann (1)
Katrin Sass (2)
Keitchi Suzuki (1)
Leni Riefenstahl (2)
Leslie Townes Hope (4)
Luis Tosar (6)
Luis Ángel Egido (1)
Marco Bellocchio (3)
Mercè Sampietro (11)
Meryl Streep (5)
Michael Winterbottom (1)
Nicole Mary Kidman (12)
Patrice Chéreau (4)
Pedro Almodóvar (31)
Quentin Tarantino (8)
Robert Stack (2)
Roger Gual (2)
Roman Polanski (8)
Sam Rockwell (4)
Sean Penn (9)
Spike Jonze (1)
Takeshi Kitano (5)
Wolfgang Becker (2)
Entitats Entitats
Acadèmia Europea de Cinema i Televisió (3)
British Academy of Film and Television Arts (3)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis César (7)
Premis de l'Acadèmia Europea de Cinematografia (7)
Premis Goya (30)
The Academy Awards (71)
41 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
L’èxit del musical
Cinema
Entre les pel·lícules més destacades del 2003 el lloc preferent va correspondre, sens dubte, a un musical: Chicago, que va tenir un gran èxit de públic i que també va ser la gran guanyadora de la cerimònia dels Oscars celebrada a Los Angeles el 24 de març, en la seva 75a edició. Chicago va obtenir sis estatuetes: millor pel·lícula, millor actriu secundària –Catherine Zeta-Jones–, millor so, millor direcció artística, millor vestuari i millor muntatge. Las horas només va obtenir una estatueta per a l’actriu Nicole Kidman. El pianista va aconseguir tres estatuetes: millor director –Roman Polanski–, millor actor –Adrien Brody– i millor guió adaptat. Frida va rebre l’Oscar a la millor banda sonora i al millor maquillatge, i El senyor dels anells al millor muntatge sonor i als millors efectes visuals. El director espanyol Pedro Almodóvar va ser el guanyador del millor guió original per Hable con ella, en un any en què ja havia obtingut el César de l’Acadèmia del Cinema Francès i el premi BAFTA de Londres al millor film estranger i al millor guió original.

Totes aquestes pel·lícules van tenir un gran èxit de públic a tot el món durant l’any, particularment la guanyadora, Chicago, pel que representava de recuperació del gènere musical amb uns arranjaments i unes coreografies molt originals que la indústria cinematogràfica no havia produït des de l’època de Cabaret. També va obtenir força adhesions El senyor dels anells, un film inspirat en la novel·la de J.R.R. Tolkien que recuperava la tradició de les anomenades pel·lícules de màgia i espasa, amb una història metafòrica que tractava de representar la lluita entre el bé i el mal.

Pel que fa als festivals europeus, el 15 de febrer es va clausurar la 53a edició del Festival de Cinema de Berlín, que va atorgar a In this World, del director britànic Michael Winterbotton, l’Ós d’Or a la millor pel·lícula. L’Ós de Plata i el Gran Premi del Jurat va ser per a Adaptation, de Spike Jonze. Nicole Kidman, Meryl Streep i Julianne Moore van ser les actrius premiades i Sam Rockwell l’actor premiat. El director Patrice Chéreau va ser guardonat per Son frère. Al setembre, el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia va anar a parar al debutant Andrei Zviagintsev per El retorn. Marco Bellocchio, el gran favorit, va rebre un premi al millor guió per Buongiorno, notte. Sean Penn, pel seu personatge a 21 gramos, i l’alemanya Katja Riemann, protagonista de Rosenstrasse, es van endur les Copes Volpi a les millors interpretacions. El curtmetratge The Trumrose Show, dirigit pel mallorquí Julio Robledo, va aconseguir el guardó de l’especialitat. També al setembre es va clausurar el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, amb un palmarès polèmic, especialment per la Concha d’Or, que se la va endur el film alemany Por al tret, dirigit pel georgià Dito Tsintsadze. El desembre el prestigiós Festival de Cinema Fantàstic de Sitges va donar el màxim guardó a la pel·lícula japonesa Zatoichi, de Takeshi Kitano, que també va aconseguir la millor banda sonora (Keitchi Suzuki) i va compartir el premi a la votació popular amb Kill Bill, de Quentin Tarantino.

El 6 de desembre la gran triomfadora de la 16a edició dels premis de l’Acadèmia Europea de Cinema va ser el film alemany Good Bye, Lenin!, de Wolfgang Becker, que va obtenir tres premis oficials: millor pel·lícula, millor guió i millor actor per a Daniel Brühl (de pare alemany i mare catalana), i els tres del públic: millor director, millor actor i millor actriu per a Katrin Sass. Charlotte Rampling va rebre el premi a la millor actriu per Swimming Pool. Anthony Dod Mantle el de millor fotografia per 28 Days Later i Dogville. El retorn, d’Andrei Zviagintsev, va aconseguir el premi de film revelació i Buongiorno, notte, de Marco Bellocchio, el premi de la crítica. A Espanya, l’1 de febrer es va viure l’edició més polititzada de la història dels premis Goya; una vetllada en què la majoria de guardonats van criticar obertament el govern de l’Estat a causa del desastre ecològic del Prestige i, molt especialment, de la guerra a l’Iraq. Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa, va ser la gran guanyadora de la nit a l’obtenir cinc dels vuit premis als quals optava: millor pel·lícula, millor director, millor actor per a Javier Bardem, millor actor secundari per a Luis Tosar i millor actor revelació per a José Ángel Egido. Hable con ella, de Pedro Almodóvar, que semblava la gran favorita, es va haver de conformar amb un únic premi (per a la millor música original, d’Alberto Iglesias) dels set als quals optava. Les altres grans perdedores de la nit van ser El otro lado de la cama, amb sis nominacions i un premi, i Historia de un beso, amb set nominacions i cap premi. En el palmarès, molt repartit, Mercè Sampietro va ser considerada la millor actriu per Lugares comunes, el català Roger Gual i l’argentí Julio Wallovits van obtenir el premi als millors directors nous per Smoking Room, mentre que El embrujo de Shangai obtenia quatre premis tècnics i En la ciudad sin límites els de millor actriu de repartiment –Geraldine Chaplin– i millor guió original.

D’altra banda, el 2003 va ser un any trist per al setè art per la quantitat de figures de primera fila que van desaparèixer, sobretot actors i actrius com ara Gregory Peck i Katharine Hepburn, que havien representat tota una època de la cinematografia i havien encarnat centenars de personatges, amb els quals la gent de tot el món s’havia pogut identificar. Entre els desapareguts també hi havia Bob Hope, Robert Stack i Charles Bronson. De la banda europea, va destacar la mort d’Alberto Sordi, que havia encarnat tots els personatges de la Itàlia de la postguerra i havia contribuït a definir l’anomenat caràcter llatí. Així mateix, el 2003 va morir l’alemanya Leni Riefenstahl, considerada l’artista oficial del Tercer Reich, tot i que després de finalitzar la guerra va aconseguir un gran prestigi mundial com a documentalista. Entre els directors cal assenyalar la desaparició de John Schlesinger i Elia Kazan, creadors d’un estil inconfusible de fer cinema.