Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
María Felix

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Agustín Lara (1)
Àlex Berger (1)
Antoine Tzapoff (1)
Carlos Salinas de Gortari (12)
Carlos Fuentes (2)
Diego Rivera (1)
Emilio Fernández (1)
Enrique Álvarez (1)
Fernando Fernán Gómez (7)
Fernando Rey (4)
Jean Gavin (1)
Jean Cocteau (2)
Jorge Negrete (1)
Luis Saslavsky (1)
María de los Ángeles Félix Guereña (4)
Miguel Zacarías (1)
Pedro Armendáriz (1)
Rafael Gil (2)
Rafael Sebastián Guillén Vicente (13)
Raúl Prado (1)
Entitats Entitats
Medalla Ciudad de México (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Argentina (92)
Estat Espanyol (1908)
França (306)
Itàlia (158)
Mèxic (64)
Ciutat de Mèxic (Mèxic) (3)
128 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
María Felix (1914-2002)
Cinema
L´actriu mexicana María Félix va morir el 8 d´abril, el dia del seu 88 aniversari, d´un atac de cor mentre dormia a la seva residència de Polanco, a Ciutat de Mèxic.

María de los Ángeles Félix Guereña va néixer el 8 d´abril de 1914 a la finca El Quiriego, a l´Estat de Sonora, filla d´un indi mexicà i una dona de descendència basca.

D´una bellesa singular, una personalitat forta, una voluntat ferma i, per sobre de tot, una intel·ligència brillant, María Félix es va convertir en un mite del cinema mexicà i va inspirar escriptors com Carlos Fuentes, músics com Agustín Lara i Jorge Negrete i creadors com Diego Rivera.

Va debutar al cine el 1942 amb El peñón de las ánimas, dirigida per Miguel Zacarías, i durant els anys quaranta i cinquanta va protagonitzar 47 pel·lícules, entre les quals destaquen Doña Bárbara (1943), La monja alférez (1944), La mujer sin alma (1944), La diosa arrodillada (1947), Que Dios me perdone (1948), Doña Diabla (1950), La Bella Otero (1954), La escondida (1956) i La cucaracha (1958).

A més de a Mèxic, va treballar a Espanya, França, Itàlia i l´Argentina. Es va posar sota les ordres de grans directors com Luis Buñuel, amb qui va rodar Los ambiciosos (1959) i La fiebre sube al Pao (1959); Rafael Gil la va dirigir a Mare nostrum (1948) i Una mujer cualquiera (1949); es va posar sota les ordres de Luis Saslavsky amb La corona negra (1950); amb el director francès Jean Renoir va rodar French can-can (1955), i amb Emilio Indio Fernández Enamorada (1948) i Río escondido (1948).

Entre els actors amb qui va compartir protagonisme destaquen Fernando Fernán Gómez, Fernando Rey, Pedro Armendáriz i Jean Gavin, mentre que Jean Cocteau li va escriure La corona negra (1950).

El 1969, després del rodatge de La generala, María Félix es va retirar del cine, al qual no tornaria fins al 1980 per rodar la seva última pel·lícula, La bruja blanca.

La Doña, com se la coneixia popularment a Mèxic, es va casar per primer cop el 1934 amb Enrique Álvarez, un matrimoni que només va durar dos anys i del qual va néixer el seu únic fill, que va morir anys més tard . Es va tornar a casar quatre vegades més, amb el cantant Jorge Negrete, el component del Trío Calaveras Raúl Prado, el compositor Agustín Lara i el multimilionari francès Àlex Berger, amb qui va viure vint anys, coïncidint amb la seva retirada del cine. El seu últim acompanyant va ser el pintor francès Antoine Tzapoff, uns 40 anys més jove que ella.

Ja de gran, no es va estar de criticar la misèria i les desigualtats de Mèxic i el president Carlos Salinas de Gortari, tot i que li va concedir la medalla Ciudad de México. També va defensar les diferents cultures indígenes del seu país i va aplaudir la feina del Subcomandante Marcos.

El 1994 va publicar la seva autobiografia Todas mis guerras.