Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Richard Harris

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Personatges Personatges
Richard Harris (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Londres (Regne Unit) (179)
27 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Richard Harris (1930-2002)
Cinema
L´actor irlandès Richard Harris va morir el 25 d´octubre víctima de la malaltia de Hodgkin, una varietat de càncer limfàtic, al University College Hospital de Londres.

Harris va néixer el 31 d´octubre de 1930 a la localitat irlandesa de Limerick i va cursar estudis a la London Academy, després de ser rebutjat per la Reial Acadèmia d´Art Dramàtic de la capital britànica. Durant la seva joventut va fer d´actor, cantant, poeta, dramaturg i novel·lista.

Com a poeta va arribar a publicar un llibre de poesia titulat Inmembershi of my Days i com a músic va aconseguir sis discos d´or i cinc nominacions per als Grammy. Com a actor de teatre va obtenir un notable èxit representant Panorama desde el puente, d´Arthur Miller, i amb una gira amb la companyia de John Littlewood pels països de l´est d´Europa, representant Macbeth.

El 1958 es va estrenar com a actor de cinema amb Alive and Kicking. La seva filmografia consta d´una cinquantena de títols d´èxit i qualitat diversos, tot i que alguns dels seus personatges li van donar renom universal. Entre els títols més destacats hi ha pel·lícules com Els canons de Navarone (1961), Motí a la Bounty (1962), Els herois de Telemark (1965), Major Dundee (1965), La Biblia (1966) i Camelot (1967). Però sobretot va ser popularment conegut pel seu paper a Un home anomenat cavall (1970), El violinista a la teulada (1971), L´home en una terra salvatge (1971), El pas de Cassandra (1976), Orca, la balena assassina (1977), Sense perdó (1992), que va obtenir tres Oscars, i Gladiator (2000), guardonada amb deu Oscars.

El moment més fluix de la seva carrera va començar amb la primera pel·lícula dirigida per ell mateix, El ídolo caído (1972). Durant la dècada dels 70 i els 80 hi va haver una successió de títols mediocres, de conflictes amb productors i de projectes frustrats, que va tocar fons amb Tarzán, el hombre mono (1981) i amb Mack el Cuchillo (1989), una versió desastrosa de L´òpera de tres rals, de Bertold Brecht.

Harris
va obtenir dues nominacions als Oscars per El ingenuo salvaje (1963) –amb la qual va guanyar el premi al millor actor als festivals de Cannes, Moscou i Praga– i El prado (1990).

El seu últim personatge al cinema va ser el del savi professor Albus Dumbledore a les pel·lícules de Harry Potter, basades en les novel·les de l´escriptora J.K. Rowling.

L´actor també era conegut per la seva vida desordenada i la seva afecció a la beguda i la cocaïna, que van posar en perill la participació en la que seria la seva darrera pel·lícula, Harry Potter i la cambra secreta (2002), que mai va poder veure estrenada.