Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
La pel·lícula Titànic va ser la gran triomfadora de la cerimònia dels Oscars i la pel·lícula més vista del 1998

Tots els Oscars

Articles dependents
Jean Marais
Ricardo Franco
Akira Kurosawa
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cinema (199)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Abolfazl Jalili (1)
Alain Resnais (2)
Alberto Sordi (6)
Alejandro Agresti (2)
Ángeles González Sinde (15)
Antonio Resines (5)
Barry Levinson (1)
Bill Plympton (1)
Bill Condon (2)
Carlos Carrera (1)
Catherine Deneuve (4)
Claude Miller (1)
Elodie Bouchez (2)
Emir Kusturica (3)
Eric Rohmer (3)
Eva Gancedo (1)
Evelyne Dandry (2)
Fernanda Montenegro (1)
Fernando León de Aranoa (9)
Gaspar Noé (1)
Gianni Amelio (3)
Helen Hunt (2)
Ian Mckellen (2)
Jack Nicholson (4)
Jared Harris (3)
Jeanne Balibar (2)
Jerry Goldsmith (3)
John Boorman (2)
John Dahl (1)
José Luis Borau (3)
Julio Medem (5)
Kim Basinger (4)
Luca Bigazzi (1)
Lucian Pintilie (2)
Marc Recha (7)
Maria Ripoll (4)
Martin Scorsese (7)
Matt Damon (1)
Michael Dijiacomo (2)
Mike van Diem (2)
Montxo Armendáriz (5)
Nacho Cerdà (1)
Natacha Regnier (2)
Neil Jordan (3)
Peter Mullan (5)
Quentin Tarantino (8)
Rafael Azcona (2)
Ricardo Franco (4)
Roberto Benigni (7)
Robin Williams (2)
Rodrigo Prieto (1)
Samuel L. Jackson (2)
Sean Penn (9)
Stan Winston (1)
Stanley Donen (3)
Stefen Fangmeier (1)
Theo Angelopoulos (4)
Thomas Vinterberg (1)
Valeria Marini (1)
Vicenzo Natali (2)
Walter Salles (2)
Warren Beatty (3)
Entitats Entitats
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival de Cinema de Valladolid (4)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis Goya (30)
The Academy Awards (71)
81 lectures d'aquest article
29 impressions d'aquest article
'Titanic', ofegat en Oscars
Cinema
El 1998, la superproducció nord-americana Titanic, dirigida per James Cameron, va batre tota mena de rècords i es va convertir en un autèntic fenomen social. Les entrades venudes per veure la pel•lícula arreu del món van superar de molt els precedents marcats en anys anteriors per La Guerra de les Galàxies, E.T. o Jurassic Park, l’edició en vídeo de la cinta (600.000 còpies) es va exhaurir en un sol dia, la banda sonora de la pel.lícula va ser el disc més venut de l’any. Però hi va haver un récord que Titanic no va aconseguir batre: els onze Oscars que havia rebut Ben-Hur, de William Wyler, el 1959. Titanic no va poder superar aquesta marca però sí que la va igualar en la 70ena edició dels Oscars de Hollywood, celebrada a Los Àngeles el 23 de març de 1998.

Titanic va ser la gran guanyadora de la nit i de catorze nominacions va aconseguir onze estatuetes: millor director, millor pel•lícula, millor direcció artística, millor fotografia, millor banda sonora, millor cançó, millor muntatge, millor vestuari, millor muntatge d’efectes sonors, millor so i millors efectes visuals. L’Oscar al millor actor va anar a parar a Jack Nicholson i el de millor actriu a Helen Hunt, tots dos per Mejor imposible. L’Óscar al millor actor secundari va ser per Robin Williams, per El indomable Will Hunting, pel•lícula que també va obtenir l’Òscar al millor guió original. El premi a la millor actriu secundària va ser per Kim Basinger per L.A. Confidential, que s’imposa com a millor guió adaptat. The Full Monty va obtenir només l’Oscar a la millor banda sonora i l’Oscar honorífic va ser per Stanley Donen. L’Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa va ser per a l’holandesa Karakter de Mike van Diem que va desbancar a la candidata espanyola Secretos del corazón de Montxo Armendáriz. La tasca d’aquest cineasta basc va ser, però, reconeguda uns mesos més tard en ser-li concedit el Premio Nacional de Cinematografía que atorga el Ministeri de Cultura.

Pel que fa al cinema espanyol, l’any 1998 va començar amb la 12 edició dels premis Goya que es van repartir el 31 de gener a Madrid en una cerimònia presidida per José Luis Borau, president de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. Es va proclamar millor pel•lícula de l’any La buena estrella de Ricardo Franco, qui també es va endur el premi al millor director. La pel•lícula també va proporcionar a Antonio Resines el premi al millor actor, al mateix Ricardo Franco i Ángeles González Sinde, el de millor guió original i a Eva Gancedo, el de millor música original. Altres guanyadors van ser Cecilia Roth, millor actriu per Martín (Hache); Cenizas del paraíso va guanyar el Goya a la millor pel•lícula estrangera de parla hispana i The Full Monty, el de millor pel•lícula europea. El guionista Rafael Azcona va rebre el Goya d’honor en reconeixement a tota la seva carrera.

El segon festival internacional més important de cinema es va celebrar a Berlín el 22 de febrer de 1998 i, per primer cop en la història del Festival de Cinema de Berlín, una pel•lícula llatinoamericana, Central do Brasil, una modesta producció del brasiler Walter Salles, es va endur l’ós d’Or. En aquesta 48ena edició, l’ós de Plata va anar a parar al director nord-americà Barry Levinson per Wag the Dog; l’ós de Plata al millor director a Neil Jordan per The Butcher Boy; l’ós de Plata al millor actor a Samuel L. Jackson per Jackie Brown de Quentin Tarantino. Matt Damon va rebre el premi a la millor actuació individual per Good Will Hunting; i l’ós de Plata a la millor actriu va correspondre a Fernanda Montenegro per Central do Brasil. També es va lliurar un ós de Plata al director francès Alain Resnais pel conjunt de la seva obra.

El 24 de maig es va cloure la 51ena edició del Festival de Cinema de Cannes. El jurat, presidit per Martin Scorsese, va atorgar la Palma d’Or a la pel•lícula Mia eoniotita ke mia mera (L’eternitat i un dia) del director grec Theo Angelopoulos. L’italià Roberto Benigni va aconseguir el Gran Premi del jurat per la pel•lícula La vita e bella. El premi a la millor direcció va ser per a John Boorman (Irlanda) per The general. El premi a la millor actriu va ser compartit per Elodie Bouchez i Natacha Regnier per La vie revée des anges i el premi el millor actor per Peter Mullan per My name is Joe. El Premi especial del jurat el van compartir dues pel•lícules: La classe de neige del francès Claude Miller i Festen del director danès Thomas Vinterberg.

Els festivals internacionals de l’estiu van ser els de Venècia i Sant Sebastià . El 7 de setembre de 1998 durant la Mostra de Venècia, l’actor i director cinematogràfic italià Alberto Sordi, de 78 anys, va rebre el Lleó d’Or de la Mostra de Venècia en homenatge a la seva trajectòria artística. Sordi va presentar a Venècia la seva última pel•lícula, Trobada prohibida, que protagonitzava juntament amb Valeria Marini, en el paper d’una noia jove, una mica esbojarrada, que se sentia atreta per un home de 80 anys que interpretava Sordi. La pel•lícula reivindicava l’amor a la tercera edat. Pocs dies després, el 13 de setembre es va fer l’entrega dels premis de la 55ena edició de la Mostra de Cinema de Venècia. El cineasta italià Gianni Amelio va guanyar el Lleó d’Or per Così ridevano. El iugoslau Emir Kusturica va ser elegit millor director per Black cat, white cat, i el romanès Lucian Pintilie va rebre el Premi Especial del Jurat amb Terminus Paradis. Els actors Sean Penn, per Hurlyburly, i Catherine Deneuve, per Place Vandôme, van obtenir la prestigiosa Copa Volpi. Cuento de otoño, del director Eric Rohmer, només va rebre el guardó de millor guió. Los amantes del Círculo Polar, de Julio Medem, i Rounders, de John Dahl, van quedar fora del palmarès. Warren Beatty va rebre un Lleó d’Or per la seva carrera com a actor, director i productor, si bé no va recollir personalment el premi.

El 26 de setembre de 1998 es va cloure la 46ena Edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, que segons la crítica ha estat una de les més fluixes de la història. El viento se llevó lo que de l’argentí Alejandro Agresti es va emportar la Concha d’Or a la millor pel•lícula, provocant notables esbroncs entre la premsa especialitzada. La Concha de Plata al millor director va ser per a Fernando León de Aranoa per Barrio i el Premi Especial del Jurat el van compartir Gods and monsters de Bill Condon i A la place du Coeur de Robert Guédiguian. La Concha de Plata al millor actor la va obtenir Ian Mckellen per Gods and monsters i la corresponent a la millor actriu va ser per Jeanne Balibar per Fin Août, début septembre. El Premi del Jurat va se per Don d’Abolfazl Jalili i el de Millor fotografia se’l va emportar Rodrigo Prieto per Embrujo de Carlos Carrera.

El darrer festival internacional de l’any, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, celebrat a Sitges i clos el 17 d’octubre, va atorgar el premi a la millor pel•lícula a la producció canadenca Cube, el primer llargmetratge de Vicenzo Natali. El premi al millor director se’l va emportar Michael DiJiacomo per Animals, el del millor actor Jared Harris per Trance i el de la millor actriu Evelyne Dandry per Sitcom. Cube i Seul contre tous de Gaspar Noé van compartir el premi al millor guió, i Luca Bigazzi es va endur, amb el desacord de la crítica, el premi a la millor fotografia per Totó che visse due volte. Pequeños guerreros es va emportar el premi a la millor banda sonora, obra de Jerry Goldsmith, i Stan Winston i Stefen Fangmeier.el de millors efectes especials. El premi de curtmetratge va ser ex aequo per Génesis, de Nacho Cerdà, i More sex & violence, de Bill Plympton. En la secció Gran Angular, la votació del públic va premiar Lluvia en los zapatos, de Maria Ripoll i el premi de la crítica el va obtenir Marc Recha per L’arbre de les cireres.