Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Juana la Loca, un film espanyol que va aguantar davant les produccions americanes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cinema (199)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Festivals i premis cinematogràfics (220)
Personatges Personatges
Adolfo Aristarain (2)
Aki Kaurismäki (2)
Alejandro Amenábar (18)
Andrei Kontxalovski (2)
Angela Bettis (2)
Anthony Hopkins (2)
Cesare Zavattini (3)
Chen Kaige (2)
Danis Tanovic (2)
David Cronenberg (6)
Denzel Washington (6)
Eduard Fernández (9)
Edwuard Lachmann (2)
Emilio Martínez Lázaro (3)
Emilio Gutiérrez Caba (3)
Fernando León de Aranoa (9)
Guy Maddin (2)
Halle Berry (4)
Hayao Miyazaki (5)
Isaki Lacuesta (4)
Jennifer Lynn Connelly (3)
Jeremy Northman (2)
Jessica Lange (8)
Juan Antonio Bardem (8)
Juan Carlos Fresnadillo (3)
Leonardo Sbaraglia (2)
Liu Peiqi (2)
Mercè Sampietro (11)
Michelangelo Antonioni (5)
Otar Iosseliani (2)
Paul Greengrass (2)
Paz Campos Trigo (3)
Peter Mullan (5)
Pilar López de Ayala (3)
Ralph Fiennes (2)
Robert Redford (4)
Roman Polanski (8)
Ronald William Howard (4)
Rosa Maria Sardà (9)
Sidney Poitier (5)
Vicente Aranda Ezquerra (4)
Entitats Entitats
Comediants (10)
Festival de cinema de Cannes (28)
Festival de Cinema de Sant Sebastià (25)
Festival Internacional de Cinema de Berlín (26)
Festival Internacional de Cinema de Sitges (28)
Mostra Internacional de Cinema de Venècia (33)
Premis Goya (30)
The Academy Awards (71)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sitges (40)
Berlín (Alemanya) (73)
Los Ángeles (Califòrnia, EUA) (64)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Venècia (Itàlia) (25)
51 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Un sol film espanyol entre el Hollywood rampant
Cinema
El 2002 va ser un bon any per a la indústria nord-americana del cinema, que novament va assenyalar la seva supremacia sobre l´europeu, el qual ja feia anys que travessava una forta crisi d´imaginació i resultats, tot i el ressò mediàtic que van tenir els certàmens de Cannes, Berlín, Venècia o Sant Sebastià. Aquest últim, precisament, va celebrar el seu cinquantè aniversari el 2002 amb una cerimònia de gala orquestrada pel grup català Els Comediants.

El 2002, també el cinema espanyol va patir una inflexió negativa assenyalada des de tots els sectors implicats: administració, directors i actors. Les xifres parlaven per si soles. Després d´un 2001 exitós, amb produccions com Los otros o Torrente 2, l´excessiva atomització del sector va provocar el 2002 que prop del 85% de les productores només fessin una pel·lícula i que només 3 de cada 100 fessin més de quatre films. Tot plegat va elevar els riscos financers de la cinematografia espanyola, ja que set de cada deu pel·lícules estrenades presentaven pèrdues significades i les que obtenien bons resultats no comptabilitzaven les subvencions que els havien atorgat prèviament. Aquesta política de subvencions també suposava que moltes de les pel·lícules realitzades no fossin estrenades mai per estalviar riscos i augmentar les pèrdues del sector, la qual cosa feia que, en conjunt, hi hagués una oferta que saturava el minso mercat comercial potencial, que, en bona part, quedava satisfet per l´oferta nord-americana.

A grans trets, el cinema espanyol, amb un parc estatal de 3.500 sales de projecció, aplegava només un 5,27% del mercat, mentre que l´oferta que provenia de la UE abastia un 24,41% i la dels EUA, un 70,32%. Durant l´any, només un film espanyol, El otro lado de la cama, d´Emilio Martínez-Lázaro, va estar entre els deu més taquillers de l´any i s´hi van apropar, sense aconseguir-ho, Los lunes al sol i Hable con ella. Els altres eren tots films estrangers de l´àrea anglosaxona: Spiderman, La comunitat de l´anell, L´atac dels clons, Monstruos o Ocean´s eleven.

La 16a edició dels Goya, celebrada el 2 de febrer a Madrid, va lliurar vuit premis (millor pel·lícula, millor direcció, millor guió original, millor fotografia, millor so, millor muntatge i millor direcció artística) a Alejandro Amenábar per Los otros i tres Goya a Vicente Aranda (millor interpretació femenina, Pilar López de Ayala; disseny i vestuari i maquillatge i perruqueria) per Juana la loca. El premi al millor actor va ser per al català Eduard Fernández per Faust 5.0. El de millor director novell, per a Juan Carlos Fresnadillo per Intacto. El de millor actor de repartiment, per a Emilio Gutiérrez Caba per Cielo abierto, i el de millor actriu de repartiment per a la catalana Rosa María Sardà per Sin vergüenza. El premi a l´actriu revelació va recaure en Paz Vega per Lucía i el sexo i el d´actor revelació en Leonardo Sbaraglia per Intacto. A més d´altres premis, el Goya d´honor va ser per al veterà director Juan Antonio Bardem.

El 17 de febrer, la 52a edició del festival de cinema de Berlín va repartir l´Ós d´Or entre la fantasia animada japonesa El viaje de Chihiro de Hayao Miyazaki i el cru realisme irlandès de Bloody Sunday de Paul Greengrass. L´Ós de Plata va ser per a Halbe TreppeAndreas Dresen i l´Ós de Plata al millor director per a Otar Iosseliani per Lundi matin.

Quant als Oscars de Hollywood lliurats a Los Angeles el 25 de març del 2002, A Beautiful Mind, la història d´un brillant matemàtic que veu amenaçada la seva carrera per l´esquizofrènia que pateix, va obtenir l´Oscar a la millor pel·lícula, al millor director, Ron Howard, al millor guió adaptat i a la millor actriu secundària, Jennifer Connelly. El senyor dels anells, que partia com a candidata a guanyar 13 estatuetes, va guanyar-ne 4 (millor fotografia, millor maquillatge, millors efectes especials i millor banda sonora). Moulin Rouge es va haver de conformar amb dues estatuetes, a la millor direcció artística i al millor vestuari. Però l´emoció de la 74a edició dels Oscars va venir de la mà de Halle Berry, que va obtenir el guardó a la millor actriu pel film Monster´s Ball, en la que era la primera vegada que una actriu negra rebia la distinció. En la mateixa línia, el 2002 l´Oscar al millor actor també se´l va endur un home de color, Denzel Washington, per la seva interpretació a Training Day, i el veterà actor, també negre, Sidney Poitier, va compartir amb Robert Redford l´homenatge de l´Acadèmia al conjunt de la seva carrera. L´Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa va ser per al film de Bòsnia-Herzegovina No Man´s Land de Danis Tanovic.

La 55a edició del Festival de Cannes va donar la Palma d´Or a Roman Polanski per El pianista i el Gran Premi del Jurat al director finlandès Aki Kaurismäki pel film L´home sense passat. Al setembre, la 59a edició de la Mostra de cinema de Venècia va lliurar el Lleó d´Or (premi a la millor pel·lícula) a The Magdalene Sisters, de l´actor i director escocès Peter Mullan. El Gran Premi del Jurat va ser per a La casa dels bojosAndrei Kontxalowski i el premi a la contribució individual per a Edwuard Lachmann, director de fotografia de Far from Heaven. A la Mostra es van retre homenatges històrics, com el centenari del naixement del guionista Cesare Zavattini i els 90 anys del director Michelangelo Antonioni, present a Venècia amb motiu d´una retrospectiva completa de la seva obra.

A finals de setembre, al Festival de Cine de Sant Sebastià va triomfar Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa, i també l´actor xinès Liu Peiqi pel seu paper a Han Ni Zai Yiki, film que també va aconseguir la Concha de Plata al millor director, Chen Kaige. La Concha de Plata a la millor actriu se´l va emportar Mercè Sampietro per Lugares comunes, d´Adolfo Aristarain. L´actriu nord-americana Jessica Lange va rebre un premi homenatge al conjunt de la seva carrera. A l´octubre, la 35a edició del Festival de Cinema de Sitges, que comptava amb dos convidats de luxe, Anthony Hopkins i Ralph Fiennes, que presentaven El dragón rojo, el primer capítol de la trilogia d´Hannibal Lecter, formada també per El silenci dels anyells i Hannibal, va atorgar el premi a la millor pel·lícula al film mut Dracula: Page´s from Virgin´s Diary, de Guy Maddin, i el de millor director a David Cronenberg per Spiderman. Jeremy Northman va ser el millor actor per Cypher, mentre que Angela Bettis s´enduia per May el premi a la millor actriu. El premi de la secció paral·lela Gran Angular, que es concedeix per votació popular, va ser per a la producció catalana Cravan Vs Cravan, un documental d´Isaki Lacuesta, designat també millor director revelació.