Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Reunió de l'executiva de Convergència i Unió amb Josep Antoni Duran i Lleida, Jordi Pujol i Artur Mas

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Felip Puig (137)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Pere Macias (40)
Ramón Espadaler (23)
Entitats Entitats
Convergència Democràtica de Catalunya (320)
Convergència i Unió (1824)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
95 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Ara, federació
CIU
En el marc del procés per garantir la pervivència de Convergència i Unió (CiU) com a força política un cop el seu líder indiscutible, Jordi Pujol, abandonés la política activa, el 2001 va ser un any clau. Un any que va començar amb fortes tensions pel nomenament d’Artur Mas com a conseller en cap del govern català i futur candidat a la presidència de la Generalitat, però que va acabar amb la conversió de l’antiga coalició electoral i de govern en una federació de partits, després dels acords signats el mes d’abril, que posteriorment serien referendats per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Aquesta iniciativa va posar fi, de forma orgànica, a les diferències que en els darrers anys havien mantingut els dos partits que integraven la coalició per raons de representació, electoral i política, i pel futur lideratge de la coalició. Tots aquests punts quedaven reflectits en el document de federació, de manera que el paper dels dos partits que la integraven era força compensat. Així, per exemple, els caps de llista a les principals eleccions s’havien de repartir, el màxim òrgan de govern de la nova federació estava integrat per un nombre paritari de representants dels dos partits i les responsabilitats executives de la federació quedaven també repartides.

En aquest sentit, tenia un alt valor simbòlic el nomenament del president del comitè de govern d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida , com a secretari general de la federació, presidida pel màxim representant de CDC, Jordi Pujol. El tercer lloc, el de secretari general adjunt de la federació, va recaure en Pere Macias, fins llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

D’altra banda, també es van modificar els percentatges de representació de cada partit al govern de la Generalitat. Si bé el paper d’Unió havia quedat una mica diluït en produir-se la dimissió de Duran i Lleida de la conselleria de Governació a mitjans de gener, tot just ser nomenat Artur Mas conseller en cap de la Generalitat, el mes de novembre Unió va guanyar força amb el nomenament del seu secretari general, Ramon Espadaler, com a conseller de Medi Ambient en substitució del dirigent de CDC Felip Puig, que va passar a Política Territorial i Obres Públiques.

El 28 d’octubre, un congrés extraordinari de Convergència Democràtica de Catalunya reunit a Tarragona va donar llum verda, per unanimitat, als acords de federació amb Unió Democràtica, que permetran convertir Convergència i Unió en una força política estable. El president de CDC, Jordi Pujol, va explicar que, amb aquesta nova estructura, Convergència i Unió transmetria més credibilitat als ciutadans, una credibilitat que havia perillat en el passat per la polèmica constant entre les dues forces.

Ratificat també per Unió el protocol de federació, aquesta es va formalitzar el 2 de desembre mitjançant la firma dels líders de CDC i UDC, Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida.

Jordi Pujol va presentar la nova CiU com el seu llegat, un instrument capaç de guanyar les següents eleccions o, si més no, de passar a l’oposició amb possibilitats de recuperar el poder.