Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crisi Econòmica (462)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Boi Ruiz Garcia (10)
José Luis Rodríguez Zapatero (808)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
32 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Clam unànime contra les retallades
Prou retallades! Defensem els serveis públics!” va ser el clam més sentit a les accions de protesta que van tenir lloc durant el 2011. La complicada situació financera de la Generalitat i dels ajuntaments catalans va marcar un any difícil amb la crisi econòmica internacional com a teló de fons. El president del Govern català, Artur Mas, es va estrenar, a més a més, amb una retallada del 10% de la despesa pressupostària. Aquests ajustaments van provocar les protestes de la societat, dels sindicats i, especialment, dels treballadors públics, que en van ser els més afectats. Tanmateix, l’executiu català va manifestar que no estava disposat a renunciar a l’objectiu de reducció del dèficit, que durant el 2011 estava limitat a l’1,3%, és a dir, a 2.600 milions d’euros, xifra marcada per Brussel·les i pactada amb l’Estat espanyol.

Les mesures en l’àmbit sanitari van ser les més polèmiques. La retallada va suposar una reducció de 1.000 milions d’euros, el 10% del pressupost de l’exercici anterior. Els vuit hospitals públics de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb les 20.000 persones que hi treballaven, van partir bona part de l’ajustament. La promoció de l’estalvi va suposar el tancament de quiròfans, consultes externes i altres serveis sanitaris en hospitals com Bellvitge, Vall d’Hebron i Sant Pau a Barcelona, Can Ruti a Badalona i Joan XXIII a Tarragona. La justificació es feia necessària i CiU va acusar el tripartit de la dimensió de les mesures plantejades. Al setembre va anunciar que calia retallar 73 milions d’euros abans d'acabar l’any, 45 dels quals s'havien de treure del capítol de personal. El conseller de salut, Boi Ruiz, va assegurar que el col·lectiu mèdic recuperaria les pèrdues el 2014 si la situació ho permetia, i va demanar que s’assumissin sacrificis. En canvi, el president del col·legi de Metges, Miquel Vilardell, va manifestar que les noves mesures eren inassumibles.

Les àrees d’Ensenyament i Benestar Social tampoc no van sortir ben parades en aquesta retallada sense precedents duta a terme a Catalunya. En matèria d’educació, es va anunciar que no es cobririen totes les baixes laborals, es reduiria l’oferta de places docents a secundària, es congelaria el pla de digitalització de les aules i s’aprimaria la partida d’inversions. Des de Benestar Social es va advertir que ja es limitaven els ajuts a la dependència, s’havien endurit els requisits per cobrar la renda mínima d’inserció i es retirava la contribució a les famílies amb menors de tres anys. Igualment es feia públic que la major part de projectes d’infraestructures no iniciats quedarien congelats.

Però, malgrat aquests esforços, la Generalitat va doblar el límit fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera. Davant d’aquesta situació, va exigir al Govern central el traspàs dels recursos pactats en l’Estatut per tenir marge de maniobra. L’impagament ascendia a 759 milions d’euros, però l’única resposta de l’executiu de Zapatero va ser que calia complir amb el dèficit.

Al novembre, Mas demanava “sang, suor i llàgrimes” als catalans i tornava a anunciar una nova fase d’ajustaments per al 2012, que hauria d’afectar els sous dels funcionaris, incrementar les taxes universitàries, així com també el preu del transport i del rebut de l’aigua. L’executiu es reservava la possibilitat d’apujar també el preu dels carburants i d’imposar un impost sanitari. “Hem de fer un ajustament en dos anys, l’herència era molt dura però ens hem de posar al dia i aquesta tasca significa purgar”, va declarar Mas. El Govern esperava recaptar al voltant de 1.000 milions d’euros amb les noves mesures.

Tot aquest context va crispar els ànims de la societat, particularment dels treballadors públics, que des de l’abril van mostrar el seu desacord amb nombroses manifestacions al carrer. La ciutadania va mostrar el seu rebuig per unes retallades fetes a costa dels serveis públics i que significaven un canvi de model social a favor de la gestió privada.

L’any va culminar amb el missatge del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que també va anunciar fortes rebaixes en totes les partides de la despesa per al 2012, amb l’única excepció de les pensions. “S’equivoquen totalment tots aquells que pensen que Espanya no serà capaç de fer les reformes que necessita per a tenir èxit en l’Europa de l’euro”, va sentenciar el cap de l’executiu central.