Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El president Samper va ser qüestionat pels seus suposats vincles amb el narcotràfic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escàndols polítics (441)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
Personatges Personatges
Alfonso Valdivieso (1)
Andrés Pastrana (28)
Bill Clinton (277)
Ernesto Samper (15)
Fernando Botero (3)
Humberto de la Calle (1)
Entitats Entitats
CMI (canal de la televisió colombiana) (1)
El País de Cali (1)
El Siglo de Bogotá (1)
El Tiempo (1)
Exèrcit d´Alliberament Nacional (13)
Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (47)
Fundación País Libre (Colòmbia) (1)
Grup Econòmic Santo Domingo (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Colòmbia (77)
51 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El declivi del president Samper
Colòmbia
El 1996, Colòmbia va viure una crisi institucional sense precedents en fer-se públiques les relacions entre el president Ernesto Samper i el narcotràfic. Les relacions entre política i narcotràfic venien de molt lluny, però van aflorar de forma manifesta després de les eleccions de l'agost del 1994, que van portar al poder Ernesto Samper. El llavors contrincant de Samper, Andrés Pastrana, va presentar a la premsa unes gravacions, conegudes popularment com els narcocassets, en les quals es podia sentir com un intermediari del càrtel de Cali oferia diners per a la campanya de Samper.

L'escàndol va provocar la detenció de nombroses persones pròximes al president, i es va iniciar una investigació contra el mateix Samper. Finalment, però, la falta de proves concloents i la connivència de la justícia van determinar el sobreseïment de la causa contra ell el desembre del 1995.

L'escàndol va rebrotar el 22 de gener de 1996, quan un dels detinguts, l'exministre de Defensa i exdirector de la campanya electoral de Samper, Fernando Botero, va declarar davant la televisió que el president havia estat sempre al corrent de tota l'operació i hi havia col·laborat activament. Samper ho va seguir negant tot, però aquest cop van dimitir quatre ministres, un grapat d'ambaixadors i més d'una dotzena d'alts càrrecs.

El fiscal general Alfonso Valdivieso va denunciar Samper per enriquiment il·lícit, frau processal, falsedat documental i encobriment. Mentre s'instruïen els sumaris, el Parlament, de majoria liberal, va emetre el 13 de juny de 1996 el seu veridicte contrari al processament de Samper.

Aquest dictamen va fer encara més difícils les relacions amb els EUA, interessats des de feia anys a acabar amb les principals xarxes del narcotràfic. El president Clinton va anunciar l'aplicació de sancions comercials contra Colòmbia i la suspensió dels visats d'entrada als Estats Units dels funcionaris colombians.

Samper va rebre fortes pressions per fer-lo dimitir. Li ho van demanar els principals grups d'opinió del país, els diaris El Tiempo, El Siglo de Bogotá i El Paísde Cali, la cadena de televisió CMI i el grup econòmic Santo Domingo, un dels més poderosos. A més, els Estats Units van decidir retirar-li el visat.

A finals d'agost, el vicepresident Humberto de la Calle va renunciar al seu càrrec d'ambaixador a Madrid per tornar a "col·laborar en la solució dels greus problemes del país". De la Calle havia estat nomenat ambaixador a Espanya malgrat ser vicepresident del govern. El 10 de setembre de la Calle va acabar dimitint com a vicepresident davant la capacitat de Samper per resistir a totes les pressions.

El 21 de setembre, la policia va trobar tres quilos d'heroïna a l'avió que havia de portar Samper fins a Nova York per assistir a l'Assemblea de l'ONU. Samper va dir que tot formava part d'una campanya de descrèdit contra la seva persona.

A l'ONU, Samper va sol·licitar l'ajut de la comunitat internacional per reo-rientar l'economia del país i lluitar contra els narcotraficants i les guerrilles del FARC. Les guerrilles mobilitzaven uns 10.000 homes i, a finals de setembre, controlaven completament quatre departaments i 569 municipis del total de 1.054 que hi havia al país.

Les guerrilles de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional de Colòmbia (ELNC), que havien sorgit feia trenta anys, des dels anys setanta havien assumit la defensa dels cultius de coca com la millor manera de garantir la seva supervivència, i compartien amb el narcotràfic organitzat l'explotació de la coca.

Les guerrilles participaven també en l'anomenada indústria del segrest, juntament amb els narcotraficants i amb els més diversos grups de delinqüents. Segons dades de la fundació País Libre, a Colòmbia es realitzaven anualment més de 1.000 segrestos, que suposaven més de la meitat dels que es feien a tot el món.