Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El president Pastrana, amb tres guerrillers de les FARC amb els quals va negociar el procés de pacificació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Militars, policia, guerrillers (104)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Alberto Bravo (1)
Andrés Pastrana (28)
Camino Villanueva (2)
Fabio Ochoa (1)
Manuel Marulanda Vélez (6)
Rodrigo Lloreda (1)
Entitats Entitats
Càrtel de Medellin (Colombia) (1)
Exèrcit d´Alliberament Nacional (13)
Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (47)
Govern de Colòmbia (5)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Colòmbia (77)
229 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
La pau es fa esperar
Colòmbia
Al començar l’any, Colòmbia estava pendent de l’acord de pau que govern i guerrilles havien de signar el 7 de gener de 1999 a Sant Vicente de Caguán i que havia de posar fi a quatre dècades d’enfrontaments que havien provocat més de 30.000 morts. Seguint l’alto-el-foc aparaulat el 20 de desembre de l’any anterior pel president del país, Andrés Pastrana (guanyador de les eleccions d’agost de 1998) i els dirigents de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), l’acord seria signat solemnement aquell dia per Pastrana, i el número u de les FARC, Manuel Marulanda, Tirofijo.

Però, Tirofijo no es va presentar a la reunió i els seus emissaris van justificar l’absència del líder guerriller per la intensificació de les activitats dels grups paramilitars, agrupats en les anomenades Autodefensas Unidas de Colombia (AUC), a l’interior del país. Els representants de la guerrilla van negar-se a signar l’acord de pau i van exigir el compliment de la promesa feta per Pastrana de desmilitaritzar cinc municipis de la regió amazònica del país, des d’on l’exèrcit vigilava les bases dels guerrillers a l’àrea del Caguán, situada entre els departaments de Meta i Caquetà.

L’exèrcit es va oposar radicalment a aquesta demanda, inicialment acceptada pel president Pastrana, i després que aquest reprengués, el 28 d’abril, els contactes directes amb Tirofijo es va obrir una profunda crisi institucional que va culminar amb la dimissió del ministre de Defensa, Rodrigo Lloreda, i de catorze generals i coronels, el 26 de maig. Aquest gest va paralitzar novament les converses.

La resposta dels grups guerrillers va ser radicalitzar les seves posicions i intensificar l’ofensiva que ja havien iniciat a principis d’any amb una onada de segrestos: la cooperant navarresa de Metges sense Fronteres Camino Villanueva Rodríguez el gener, un matrimoni espanyol el mes de febrer, tres treballadors espanyols de telefonia el mes de març, un avió comercial amb 41 passatgers i tripulants el 12 d’abril o el de 150 persones en una església de Cali el juny.