Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Manuel Marulanda, Tirofijo (dreta) conversa amb l'enviat de l'ONU i l'alt comissionat per la Pau

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Militars, policia, guerrillers (104)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Víctimes (137)
Personatges Personatges
Andrés Pastrana (28)
Francisco Álvarez Monedero (3)
Manuel Marulanda Vélez (6)
Natalia Suriano Jaramillo (1)
Entitats Entitats
Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (47)
Govern de Colòmbia (5)
Organització de les Nacions Unides (606)
Partit Conservador (Colòmbia) (2)
46 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Negociacions sense sortida
Colòmbia
Les grans esperances despertades de finalització del conflicte armat amb les FARC que va despertar a Colòmbia l’arribada al poder el 1998 del president i líder del Partit Conservador, Andrés Pastrana, van rebre un nou sotrac el 2001 en no arribar a concretar-se cap mesura efectiva de negociació d’un conflicte que ja durava 37 anys i que havia causat 130.000 morts.

El mes de febrer, en una nova edició de les trobades entre representants del govern i de les guerrilles, i sempre prenent com a marc la zona franca del Caguán, entre els departaments de Meta i Caquet, que havia estat abandonada per l’exèrcit i lliurada a la guerrilla el mateix 1998, es van reunir a Villa Nueva de Colòmbia a Los Pozos, a 800 quilòmetres de Bogotà, el president del país, Andrés Pastrana, i el líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Manuel Marulanda, Tirofijo.

A la reunió, que va tenir una durada de tretze hores (amb dues jornades), es va arribar a un acord de 12 punts que fixava les bases per encarrilar el procés de pau, que havia quedat trencat a l’última trobada del 14 de novembre del 2000. Però aquest acord va quedar invalidat un mes després en acusar les FARC el govern de Pastrana de no tolerar les activitats dels grups paramilitars que operaven a la zona del Caguán. En el rerefons de la qüestió hi havia els interessos de totes les parts en l’explotació de les plantacions de coca que cobrien tota aquella regió i que, vinculades al narcotràfic internacional, nodrien l’operativa de la guerrilla, dels paramilitars i de l’exèrcit governamental.

Les poques esperances encetades la resta de l’any de reprendre les negociacions van quedar trencades el 16 de desembre quan fonts del ministeri d’Exteriors i de l’ambaixada espanyola a Bogotà van confirmar el segrest una setmana abans de l’empresari de Vila-seca Francisco Álvarez Monedero per part de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que van demanar a la seva germana un rescat de dos milions i mig de dòlars. Álvarez Monedero residia a Colòmbia des de feia set anys i tenia una empresa de construcció. La mateixa setmana, les FARC també havien segrestat 22 persones més en un hotel del departament d’Antioquia, entre les quals hi havia Natalia Suriano Jaramillo, de pare espanyol i mare colombiana.

En produir-se aquest fets i d’altres de similars, que demostraven la intenció de les guerrilles de continuar amb els seus delictes de sempre, el president Pastrana va començar a parlar del trencament definitiu de les negociacions i del retorn a la guerra contra les guerrilles com a únic sistema efectiu de pacificar d’una forma total el país.