Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Guàrdies presidencials registren dos sospitosos el dia de la presa de possessió del nou president del país: Álvaro Uribe

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Eleccions i processos electorals (1758)
Guerres, conflictes armats, cops d`Estat (388)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
Personatges Personatges
Álvaro Uribe (18)
Andrés Pastrana (28)
Horacio Serpa (3)
Entitats Entitats
Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (47)
Mercado Común del Sur (12)
Partit Liberal (Colòmbia) (2)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Colòmbia (77)
46 lectures d'aquest article
Uribe contra les FARC
Colòmbia
El 2002 Colòmbia va posar fi electoralment a les expectatives creades en anys anteriors pel govern conservador d’Andrés Pastrana, que havia intentat de totes les maneres possibles arribar a un acord de pacificació amb les FARC, amb les quals els successius governs colombians havien mantingut durant dècades una cruenta guerra. Els esforços frustrats de Pastrana, el gran poder que tenien els clans mafiosos del narcotràfic al país i la presència constant dels paramilitars a les zones selvàtiques colombianes van generar un sentiment creixent de frustració que el 2002 va saber recollir el candidat liberal Álvaro Uribe per arribar al poder en els comicis menys participatius de la història recent de Colòmbia.

Uribe va presentar un programa senzill que apel·lava a l’ús de la força contra les FARC. Des de la seva arribada al poder va anul·lar totes les treves i acords parcials de pacificació concertats amb la guerrilla per Pastrana a partir del 1998 i va postular una guerra a mort contra les guerrilles com a única manera de redreçar l’economia i garantir la bona marxa del país. En el rerefons hi havia la connivència de govern, guerrilles i paramilitars amb el totpoderós narcotràfic, que seguia campant pels seus furs en un dels països més pobres i depauperats del continent llatinoamericà.

El 26 de maig del 2002 Álvaro Uribe va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions presidencials al front del Partit Liberal. Uribe va aconseguir el 52,9% dels vots, davant el 31,8% obtingut pel candidat oficialista del Partit Liberal, Horacio Serpa, que ja va anunciar que no es tornaria a presentar més, després d’haver perdut per segona vegada consecutiva.

Les eleccions van tenir lloc pocs dies després que el president sortint, Andrés Pastrana, tornés de la segona cimera europeo-llatinoamericana celebrada a Madrid, en la qual Colòmbia, igual que la resta de països de la comunitat andina (Colòmbia, Perú, Veneçuela, Equador i Bolívia), va veure decebudes les seves expectatives d’aconseguir més obertura del mercat europeu per als seus productes. En aquella ocasió i per les mateixes raons, que no eren altres que la inestabilitat política que patien aquests països i la seva manca de credibilitat econòmica, la UE tampoc va voler signar cap acord comercial preferent amb els països del Mercosur i va afavorir, en canvi, Xile, país que va posar com a exemple de compliment de totes les garanties.

Aquests factors macroeconòmics van incidir, de fet, en els resultats electorals, i van decantar la balança a favor de les tesis expeditives d’Uribe. En tot cas, les eleccions van ser les més difícils de la història, ja que van estar marcades per les amenaces de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia i dels paramilitars, la qual cosa va generar una abstenció rècord del 53% i va obligar a celebrar la jornada sota un impressionant dispositiu de seguretat, amb més de 100.000 soldats i 95.000 policies desplegats arreu del país.