Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
El director general de l'OMC, Mike Moore va deixar el càrrec que va ser ocupat pel tailandès Supachai Panitchpakdi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Borsa, mercats, fons d`inversió (142)
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
Mike Moore (3)
Supachai Paniptchpakdi (6)
Entitats Entitats
Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic (13)
Mercado Común del Sur (12)
Organització Mundial del Comerç (56)
Unió Europea (1018)
165 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Traves als acords de Doha
Comerç internacional
El 2002 no va ser un bon any per al comerç internacional a causa de la incertesa provocada per una possible guerra amb l´Iraq, la baixada dels valors borsaris i l´alentiment econòmic mundial. També hi va tenir un paper cabdal l´actitud contrària a les directrius assenyalades l´any anterior per l´Organització Mundial del Comerç (OMC) a Doha que Europa i els Estats Units van mantenir respecte als subsidis agrícoles.

El novembre del 2000, els 142 països assistents a la cimera de Doha, inclosos la Xina i Taiwan, van tirar endavant una nova ronda comercial destinada a propiciar una més gran obertura dels mercats i l´eliminació d´uns 700.000 milions de dòlars en aranzels i subsidis de béns i serveis (agricultura, tèxtil, medi ambient, patents i normes d´inversió). Contravenint aquestes disposicions, la Unió Europea no va retallar els 40.000 milions d´euros que dedicava a subvencionar la seva agricultura, en detriment de la dels països subdesenvolupats, i els Estats Units van aprovar, al maig, uns ajuts agrícoles de més de 100.000 milions de dòlars en deu anys, que afectarien els sectors del cotó i els cereals, i que afeblien les esperances de molts països pobres de refer la seves precàries economies per mitjà d´exportacions de productes agraris als països més desenvolupats.

El 2002 també es va produir una pugna entre els Estats Units i la Unió Europea en relació amb la siderúrgia. La decisió de l´administració de George Bush d´imposar quotes a les importacions de la UE –i, concretament, uns aranzels de prop del 30% a les d´acer– va suposar l´inici d´una guerra comercial amb la Unió Europea, que, per la seva banda, va imposar mesures unilaterals per protegir els seus mercats interiors.

Tot plegat va generar una reducció de la capitalització borsària dels grups siderúrgics internacionals i va posar de manifest la forta crisi que patia el sector a causa de la proliferació de nous productes substitutoris del ferro.

Mentre les dues superpotències econòmiques obstaculitzaven el creixement del comerç internacional, al novembre es va celebrar a Phnom Penh, Cambotja, la vuitena cimera de l´Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), en què va crear la zona de lliure comerç més gran del món, amb un producte interior brut (PIB) de 2 bilions de dòlars, un comerç bilateral superior als 1,2 bilions i un total de 1.700 milions de consumidors. A més, els deu països de l´ASEAN: Brunei, Cambotja, Indonèsia, Malàisia, Laos, Myanmar, Filipines, Tailàndia, Singapur i Vietnam van signar l´Acord Marc de Cooperació Econòmica Completa amb la Xina per començar a eliminar barreres comercials a partir del juny del 2003 i suprimir-les totalment en un termini de deu anys. A l´acord de l´Àrea de Lliure Comerç de l´ASEAN (AFTA) s´hi va sumar immediatament el Japó, que va elevar el PIB de la regió a gairebé 5 bilions de dòlars i els seus consumidors a quasi 2.000 milions de persones.

El 2002 també es va produir l´apropament comercial de la UE amb Rússia i el Mercosur llatinoamericà (amb Xile, de forma preferencial). En el primer cas, la UE volia defensar la candidatura de Rússia a l´OMC a canvi de tractes de comerç preferents amb Rússia i, en el segon, combatre l´entrada en vigor el 2005 de l´Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), liderada pels Estats Units sobre bases similars a les de l´acord comercial subscrit el 1993 amb Canadà i Mèxic.

Finalment, el 2002 va ser l´any de la substitució al front de l´OMC del fins llavors director general, el neozelandès Mike More, pel tailandès Supachai Panitchpakdi, que se´n faria càrrec des del 2 de setembre del 2002 fins al 2005. El tailandès Supachai Panitchpakdi, exmonjo budista i exviceprimer ministre de Polítiques Macroeconòmiques del seu país, hauria de tirar endavant la ronda de liberalització del comerç acordada a Doha i buscar fórmules per disminuir les subvencions que els països rics concedien als seus agricultors i que discriminaven negativament les economies dels països pobres, i resoldre també les divergències existents sobre el sector tèxtil, les denominacions d´origen i la propietat intel·lectual al món. La primera cita important per tractar aquestes qüestions va ser convocada per al 31 de març del 2003 a Doha.