Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Superfície de Júpiter

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Personatges Personatges
Dave Laney (1)
Kazuheiro Sekiguchi (1)
Entitats Entitats
Agence France-Presse (6)
Agència Espacial Europea (34)
54 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
L'impacte
Cometa SL-9
Les previsions dels astrònoms es van complir amb tota exactitud. El primer dels fragments del cometa Shoemaker-Levy 9 (SL-9) va impactar sobre la superfície del planeta més gran del sistema solar, Júpiter, la nit del 16 al 17 de juliol. Els xocs continuarien fins al cap de cinc dies. Era el primer cop en la història moderna de l'astronomia que l'ésser humà era capaç de preveure i observar un fenomen catastròfic al sistema solar.

Però ni els mateixos astrònoms s'esperaven que els xocs dels fragments del cometa fossin tan espectaculars que fins i tot els aficionats poguessin observar-los. L'impacte va resultar un dels més vistosos dels registrats al llarg del segle als voltants de la Terra, tot i que Júpiter es trobava a uns 800 milions de quilòmetres en aquells moments. Els científics estaven alerta, perquè sabien que un fenomen així només succeïa cada cent milions d'anys. L'observació de les col•lisions va aportar dades importants sobre la composició del planeta més gran del nostre sistema solar.

El Shoemaker-Levy 9 no va decebre ningú, i va superar l'expectació creada. Els primers impactes contra la superfície de Júpiter dels fragments del cometa van sorprendre els mateixos astrònoms per la seva espectacularitat. Es preveia que xoquessin contra el planeta 21 fragments del cometa en cinc dies. La claredat del primer xoc va tenir tanta transcendència entre els experts que alguns van arribar a dir que a partir de l'impacte del tercer tros del cometa es podria arribar a aclarir la misteriosa composició de Júpiter, un dels enigmes més grans de l'astronomia.

Pocs científics esperaven recollir tantes dades com es van aconseguir a partir de l'impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 contra el planeta. Els xocs van arribar a ser tan forts que els aficionats podien veure'ls des dels seus telescopis de vint centímetres. Tot i això, l'últim impacte, el que va tenir lloc el dia 21 a la matinada, no va ser tan espectacular com s'esperava. En canvi, la llum més intensa de totes les col•lisions havia arribat la nit anterior, causada pel fragment anomenat L del cometa.

El diumenge dia 17 un dels fragments ja havia deixat a Júpiter una marca de la mida de la Terra. Gairebé tot el procés era observable des del nostre planeta gràcies als telescopis professionals. Però l'astrònom que va captar aquest fenomen únic de la manera més clara va ser el japonès Kazuheiro Sekiguchi, que va utilitzar la camera d'infrarojos més potent que hi ha a la Terra. Aquest aparell va ser construït especialment per instal•lar-lo a l'observatori de Sutherland, situat a uns 250 quilòmetres al nord-oest de Ciutat del Cap (Sud-àfrica).

L'agència France Presse va informar que a les fotografies captades per l'astrònom japonès es veia una bola de foc brillant als confins del sud-est de Júpiter, al moment de l'impacte del primer dels 21 fragments del cometa. El vuitè impacte, un dels més grans del Shoemaker-Levy 9, també va causar una forta pertorbació. El núvol que va causar va arribar a una alçada de 1.600 quilòmetres del planeta. La seva força va ser avaluada en uns 250 milions de megatons, segons van informar els astrònoms de Greenbelt (Estats Units).

Els fragments van deixar unes vint marques, com una ràfega de metralleta, a prop del pol sud de Júpiter. Els científics van explicar que si els impactes provocaven només alteracions artificials, aquestes enormes taques fosques desapareixerien molt aviat, al cap de poques setmanes.

Ningú coneixia amb exactitud la profunditat que tenia l'atmosfera del planeta, perquè aquest estava envoltat de núvols densos. Es creien que el seu gruix era de 18.000 quilòmetres, de manera que la pressió solidificava l'hidrogen. Les mesures del telescopi IUE a Vilafranca del Castillo (Madrid) suggerien que als núvols que havien generat els impactes hi havia sofre i sodi. Però aquests dos elements eren matèria del cometa que havia quedat expulsada.

Els científics van batejar cada fragment del cometa Shoemaker-Levy 9 amb una lletra de l'abecedari, amb les lletres de la A a la W excepte la I i la 0. D'aquesta manera, podien explicar com la col•lisió del fragment G havia deixat a Júpiter una gran taca negra, i H havia aixecat un núvol de foc de diversos milers de quilòmetres sobre el planeta. G havia caigut sobre l'impacte de D i havia format una marca que era perfectament apreciable amb un telescopi d'aficionat.

El fenomen va ser observat en totes les seves fases des de telescopis de tot el planeta Terra. Els astrònoms també van utilitzar el telescopi en òrbita IUE (en ultravioleta) de les agències espacials europea i nord-americana. Als Estats Units un dels centres que més atenció van dedicar al Shoemaker-Levy 9 va ser l'Institut Espacial Hubble. Des d'un altre important observatori, el de Sutherland, a Sud-àfrica, l'astrònom nord-americà Dave Laney va declarar: "La gent té ara les peces d'aquest gran trencaclosques (Júpiter)." En aquells moments només calia ajuntar-les per descobrir els misteris d'un planeta compost d'hidrogen, heli, amoníac, metà i aigua.