Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
En l'última tira dels Peanuts, George Schulz dóna les gràcies als lectors i als seus personatges

Peanuts

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Personatges Personatges
Carl Barks (1)
Charles Schulz (4)
William Hurtz (1)
Entitats Entitats
Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood (12)
Disney (4)
United Features Syndicate (1)
United Productions of America (1)
47 lectures d'aquest article
46 impressions d'aquest article
Schulz deixa orfe Charlie Brown
Còmic
El destí va voler que Charles Monroe Schulz, que havia acompanyat diverses generacions amb la tendresa dels seus personatges, morís el mateix dia que el gosset Snoopy i el seu amo Charlie Brown, les seves creacions més reeixides, entraven en impremta per acomiadar-se per sempre dels seus seguidors. L’última tira de vinyetes de les edicions dominicals es va publicar als Estats Units el 14 de febrer, la data que el mateix Schulz havia triat per dir adéu als lectors que durant mig segle havien seguit les peripècies dels Peanuts, i l’endemà de la seva mort.

El 3 de gener es va tancar una era en la història del còmic quan Schulz va anunciar que es retirava per dedicar-se a combatre el càncer de còlon que li havien diagnosticat el novembre anterior. Com no podia ser d’una altra manera, el dibuixant va anunciar que no podia seguir fent la tira còmica a traves d’una historieta en la que es veia Snoopy, assegut al sostre de la seva caseta davant la màquina d’escriure, confessant que havia complert una ambició infantil.

Nascut a Minneapolis, Minnesota, l’any 1922, Schulz va publicar la primera vinyeta sota el nom de Peanuts, el 2 d’octubre de 1950. Enrera quedaven les seves col•laboracions en un petit diari local i les sis agències de difusió de tires còmiques que havien rebutjat distribuir la seva feina.

De la mà de la United Features, Charlie Brown, Snoopy, Lucy, Linus, Woodstoock i las resta de personatges d’una família que va créixer als Estats Units de la postguerra, mediatitzats per la Caça de Bruixes, es van anar fent un lloc a totes les cases on arribaven cada matí amb el diari.

Charlie Brown era el perdedor que lluitava contra el poder de l’escola (l’establishment), amb qui tothom podia identificar-se. Snoopy, en canvi, encarnava la rebel•lia (en versió americana, però) sense ferir susceptibilitats: només era un gosset que ni tan sols podia parlar.

Peanuts es va distribuir a 2.600 diaris d’arreu del món, es va traduir a 75 llengües i va generar 50 milions anuals de dòlars només a través del merchandising. Per desig explícit de l’autor, ningú no podria mai més donar-li continuïtat al personatge.

El 25 d’agost, als 99 anys, va morir Carl Barks, el creador de l’ànec Donald per als estudis Disney, a causa d’una leucèmia. Nascut el 1901 en un ranxo prop de la frontera de Califòrnia, l’artista va començar a dibuixar la figura de l’ànec per a les pel•lícules animades dels estudis de Walt Disney l’any 1935. De primer, només era un personatge secundari però el seu mal caràcter el va fer destacar entre els altres personatges de la factoria. Del seu personatge Barks havia dit: “Sempre vaig pensar que Donald era algú sense sort, víctima de les circumstàncies. S’identifica amb la gent perquè comet els mateixos errors que nosaltres”.

La consagració li va arribar al dibuixant el 1973, quan Donald va tenir la seva pròpia sèrie de dibuixos animats. El seu autor li va donar una personalitat, un discurs, unes emocions i un univers que van acabar configurant Aneclàndia amb personatges com l’oncle Gilito, l’anegueta Daisy i els seus tres nebots. Tot i que l’aspecte físic de Donald va anar canviant, sempre va ser fidel al seu vestit de mariner. El 1966 Barks va deixar de dibuixar-lo. Com altres artistes, no signava les tires còmiques de Donald, per això no va sortir de l’anonimat fins el 1973, quan es va jubilar.

El 29 d’octubre va morir William Hurtz, fundador amb altres col•legues de la companyia United Productions of America (UPA) i dibuixant de sèries animades com Mister Magoo, molt popular a Espanya durant els anys 70, MacBoing-Boing i els Rugrats.

Va començar als estudis Disney on va treballar fins la Segona Guerra Mundial. En acabar la guerra va muntar els estudis UPA, que van marcar les noves tendències en el cinema d’animació dels anys 50. Amb dibuixos senzills, fets amb poques línies, mínims decorats i històries surrealistes, els estudis UPA van ser la resposta moderna a l’estètica barroca de la factoria Disney.

El 1959 Hurtz va unir-se als estudis Jay Ward Productions, on va treballar fins el 1984 en sèries com George de la Selva i Les aventures de Hopitty Hopper. Va dirigir el seu primer llargmetratge Little Nemo: Adventures in Slumberland, el 1992. Els últims anys va col•laborar amb l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles.