Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Antoni Soy

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Compres i consum (90)
Economia catalana (535)
Inflació, Preus, IPC (254)
Personatges Personatges
Antoni Soy (11)
Entitats Entitats
Unió Europea (1018)
21 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Competència i comerç



Antoni Soy

No hi ha dubte que el tema de la competència entre les grans superfícies comercials i el petit comerç minorista ha estat objecte d'una gran atenció i polèmica en els darrers temps. En síntesi, les principals posicions en la discussió serien: d'una banda, la partidària de la liberalització i la màxima competència en el sector; de l'altra, la dels que demanen mesures de protecció del petit comerç, que, segons la seva visió, es trobaria en una situació d'inferioritat respecte a les grans superfícies.

Les restriccions dels horaris comercials com a mínim fins a l'any 2001, la introducció de noves limitacions o la congelació de llicències per a l'obertura de noves grans superfícies són exemples d'algunes intervencions que es proposen, entre altres de previstes a la nova llei del comerç, en la línia de protegir el comerç minorista tradicional i intentar frenar la seva pèrdua de quota de mercat.

Si es parteix de la base que l'activitat econòmica té com a finalitat fonamental la satisfacció de les necessitats dels consumidors, el desenvolupament de grans superfícies i centres comercials dóna l'oportunitat d'accedir a una oferta més variada, i al mateix temps més concentrada, i d'obtenir més serveis i uns preus millors, així com uns horaris més amplis. A més, aquestes noves formes de comercialització són un dels motors més importants del procés de modernització de les estructures comercials en general i del comerç minorista tradicional en particular.

És bo recordar, en aquest sentit, les nefastes conseqüències que ha tingut el proteccionisme tradicional de la indústria espanyola, especialment en el període autàrquic. A partir del moment en què les empreses han hagut de competir en el marc de la Unió Europea, la seva dimensió excessivament petita i el seu retard tecnològic i en formació, a més d'altres factors com els dèficits infraestructurals, les han situades en un nivell no competitiu. Per tant, seria bo no repetir els mateixos errors en el cas del comerç. En principi, l'augment de la competència ha de permetre modernitzar les estructures comercials i millorar-ne la competitivitat.

Tanmateix, el comerç minorista continua tenint un paper a jugar en la societat actual, i l'augment de la competència, si bé ajudarà a la modernització d'una part dels comerços tradicionals, també provocarà la crisi i el tancament d'altres. Per tant, sembla obvi que l'administració pública no ha de deixar funcionar el mercat al seu aire, sinó que ha de preveure també, d'una banda, les actuacions per crear les millors condicions per al desenvolupament i la modernització del comerç, tant de les noves formes comercials com del comerç tradicional, i de l'altra, les mesures compensatòries o redistributives necessàries per a les persones afectades pels canvis en les estructures comercials.

Tampoc no s'ha d'oblidar que la liberalització i la competència en el sector comercial poden suposar, en algun cas, la penetració i el predomini de grans superfícies i centres comercials de capital forà, que a vegades podrien limitar les possibilitats de desenvolupament de les empreses del país. Es donen casos en què la implantació d'una única gran superfície comercial en una determinada zona no ha suposat un augment de la competència i dels avantatges que comporta, sinó un simple transvasament de clients, de quota de mercat, des del comerç tradicional cap a aquesta gran superfície.

En definitiva, la polèmica sobre el comerç no és sinó un aspecte d'una qüestió més general: la competència i la liberalització en l'economia actual. En principi, la competència hauria de permetre una moderació dels preus, la millora de la qualitat dels productes, més varietat de béns i serveis, més bon tracte al client, més innovació, més dinamisme dels mercats, més eficiència en la utilització dels recursos, i fins i tot un estímul a la inversió, el creixement i l'ocupació. També s'ha dit que la competència no és el mateix que la desregulació (el laisser faire) i, per tant, no significa desatendre els objectius o interessos públics, sinó que pot evitar els privilegis indiscriminats, incrementar el poder adquisitiu a partir de la reducció dels preus, augmentar la solidaritat mitjançant polítiques compensatòries o redistributives, etc.

Ara bé, el problema més important que ens trobem en relació amb la competència o la liberalització dels mercats és que la realitat sembla anar per altres camins o que, com a mínim, no hi ha un acord sobre el tema. Efectivament, en termes microeconòmics, des de principis de segle les empreses semblen haver descobert la possibilitat de controlar el mercat a partir de la seva dimensió i les economies d'escala, que els permet una major eficàcia, un avantatge competitiu que ha demostrat ser durador: els divuit productes de consum més venuts ja estaven entre els vint primers fa setanta anys.

Des d'un punt de vista macroeconòmic, els països que més han crescut els últims anys, el Japó i altres del sud-est asiàtic. ho han fet a partir d'una política industrial intervencionista i d'unes relacions amb l'exterior considerablement proteccionistes. Contràriament, un grup de professors anglosaxons, tot utilitzant un conjunt complex d'indicadors, sembla que han trobat una correlació positiva i significativa entre nivell de llibertat econòmica (tot acceptant les dificultats de mesurar-la) i taxa de creixement econòmic.

En conclusió, sembla difícil defensar postures externes en la qüestió de la competència en general i en el cas del comerç en particular. Més aviat sembla que si bé la competència i la liberalització dels mercats poden aportar coses positives al funcionament de l'economia, han d'anar acompanyades, normalment, d'un conjunt d'intervencions compensatòries o redistributives per reduir els desequilibris que la seva aplicació pot provocar.