Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Pedro Solbes amb Alfredo Pérez Rubalcaba en una sessió al Congrés dels Diputats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Bancs i caixes (409)
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Política catalana (2179)
Política espanyola (900)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Joaquín Almunia (68)
Peter Mandelson (7)
Entitats Entitats
Banc Santander Central Hispano (46)
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (91)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Seat (94)
Volkswagen (42)
47 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Cap a un menor creixement?
Conjuntura econòmica
L’economia catalana no va perdre impuls al 2005, havent crescut un 3,2% al primer trimestre i un 3,3% al segon. Es va mantenir en dades similars al tercer trimestre. L’indicador de confiança empresarial, que sintetitzava els resultats de les enquestes sectorials de conjuntura que realitzava la Cambra de Comerç de Barcelona havia millorat i, en el conjunt de sectors sondejats (indústria, construcció, hosteleria, comerç i serveis a les empreses), les empreses confiaven que al darrer trimestre de l’any l’economia marxaria encara millor del que ho havia fet al tercer. Cap a finals d’any, la previsió de creixement del PIB es situava a l’entorn del 3,3%, la mateixa taxa que per a l’economia espanyola per segon any consecutiu.

Malgrat això, la conjuntura econòmica era força diferent per sectors. La construcció mantenia un ritme expansiu per sobre del 5%, i els serveis evolucionaven positivament, però la indústria es mostrava estancada. L’índex de producció industrial va registrar un retrocés interanual al setembre, després d’haver experimentat una certa millora a l’agost. Pel cantó de la demana, els indicadors assenyalaven que el ritme d’expansió del consum s’havia estabilitzat a l’entorn del 4,7% els tres primers trimestres, si bé la formació bruta de capital fix havia guanyant impuls, avançant a un ritme del 7,5% en el tercer trimestre. Contràriament a la demanda interna, que es mostrava dinàmica, el ritme de creixement nominal de les exportacions s’havia accelerat una mica els vuit primers mesos de 2005, fins al 6,2% interanual, però el de les importacions continua sent molt superior, el 12,5%.

En tot cas, la relativa crisi industrial que travessava Catalunya afectava principalment les comarques de l’eix metropolità de Barcelona, que concentrava el gros del teixit fabril català. Aquesta àrea va registrar el 2004 una alça del producte interior brut (PIB) del 2,3%, la més moderada de tots els eixos econòmics del país, segons desvetllà al novembre l’Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. Les comarques de muntanya, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es confirmaven com les àrees més dinàmiques i amb una millor evolució de l’economia. Aquests eixos s’havien vist beneficiats per una bona evolució de la indústria, molt vinculada a la producció d’energia; un excepcional comportament del sector de la construcció gràcies al boom de les segones residències; i una bona campanya de producció de fruita seca, oli d’oliva i vi. A més, els serveis també s’havien comportat prou bé. Els efectes de tot plegat es feien notar també sobre el mercat laboral. L’ocupació, que havia crescut espectacularment un 5,1% a Espanya, era del 4,1% a Catalunya el tercer trimestre, tenint en compte, però, que el creixement de l’ocupació es produïa sobretot en el col·lectiu d’estrangers a causa del procés de regularització, en créixer un 24% per aquells, mentre que pels autòctons ho feia només en un 3,2%, en una dinàmica marcada per la temporalitat laboral. Així mateix, la taxa d’atur, que a Espanya es va reduir en un 8,4% al tercer trimestre, ho va fer a Catalunya en un 6,1%. Per banda negativa, sobresortien els desequilibris creats per una demanda situada per sobre del seu potencial, tendència que s’havia accentuat els darrers anys, provocant un excés de consum que donava alè a la inflació i a les importacions, ambels per tinents desequilibris financers, als quals també ajudaven els baixos tipus d’interès, com a conseqüència d’una política monetària massa expansiva per a l’economia espanyola, en conjunt. Segons les previsions oficials plasmades en els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat, el creixement del 2006 seria igual al de 2005 -el 3,3 % tant a Espanya com a Catalunya-, però més equilibrat. Els especialistes afegien en aquestes previsions la recomanació que famílies i les empreses moderessin la despesa en consum i inversió per a fer front a la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la pujada del petroli i l’augment dels tipus d’interès.

A finals de novembre de 2005, el comissari europeu d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, va assegurar que el cicle positiu de l’economia espanyola començava a mostrar alguns signes d’esgotament, que s’havien detectat particularment en l’evolució del sector de l’habitatge quan van mostrar un creixement més reduït. El comissari també va dir que una possible pujada dels tipus d’interès de l’euro podia afectar així mateix el consum privat espanyol, per l’elevat endeutament dels anys anteriors. Tots aquests elements van fer modificar les perspectives econòmiques de la Comissió Europea que va canviar del 3,4% inicial al 3,2% les previsions de creixement pel 2006 i va situar les de 2007 en el 3%. Tot i així, el comissari va significar que Espanya creixeria gairebé tres cops més que la mitjana euro al 2005, però va advertir de la progressiva reducció del diferencial.

En un informe anterior, de principis del quart trimestre de l’any, l’OCDE havia afirmat que Espanya, Alemanya i França havien estat esl tres països de la Unió Europea que menys inversions estrangeres directes havien debut el 2004. Concretament a Espanya havien estat de 9.000 milions d’euros, davant dels 25.600 de 2003 i els 35.900 de 2002. En el mateix període, la inversió espanyola a l’estranger es va duplicar fins els 42.000 milions d’euros, xifra que incloïa la gran inversió feta pel banc SCH espanyol a l’Abbey Nacional britànic. Quant a les dades del mercat laboral, es perfilava la creació de prop de mig milió de llocs de treball durant l’any, si bé s’apreciava una rebaixa del 0,1% en la productivitat al 2004.

Amb tot, l’economia espanyola va tendir durant el 2005 a una reducció de les seves dades més cridaneres, en especial pel que es referia a la dependència del consum interior -particularment, del sector de la construcció-, l’elevat endeutament de les famílies i el gran dèficit exterior. Entre 1997 i 2004 el nivell d’endeutament de les famílies espanyoles, mesurat com a proporció de la seva renda disponible, havia augmentat del 52% al 104%. I durant el mateix període, la càrrega del deute, mesurada com la proporció que representaven els interessos pagats sobre la renda disponible, havia disminuït del 4,0% al 3,8%.

De la mateixa manera, l’endeutament empresarial havia augmentat en el període, si bé es va reduir la càrrega financera, mesurada com la proporció que representen els interessos pagats sobre l’excedent brut empresarial. El segon gran desequilibri que amenaçava l’economia espanyola era el creixent dèficit per compte corrent, un 7,6% del PIB en el primer semestre de l’any, un dels més elevats dels països desenvolupats. Entre les causes d’aquest fort creixement del dèficit, els especialistes n’assenyalaven quatre de particulars: els preus eren 1,3 punts més elevats que en la zona de l’euro, el que disminuïa la capacitat d’Espanya de guanyar quota de mercat en l’exterior; l’escalada del preu del cru, atesa l’elevada dependència energètica espanyola; el fet que el consum familiar creixés per sobre del seu potencial, amb més decantament cap a productes estrangers que no pas espanyols; i la fortalesa de l’euro enfront del dòlar, perquè feia perdre competitivitat a les exportacions espanyoles.

Concretament i segons el Banc d’Espanya, la balança per compte corrent, que recollia els ingressos i pagaments per intercanvis en béns i serveis amb l’exterior, presentava un dèficit, als primers vuit mesos de l’any, de 42.558,8 milions d’euros, el 70,5% més que en el mateix període de 2004. Aquest augment del saldo negatiu es devia, bàsicament, a l’augment del dèficit comercial i, en menor mesura, a l’evolució en el mateix sentit de la balança de rendes, tot unit a la caiguda del superàvit en la balança de serveis i a la de transferències corrents. A la fi, el dèficit comercial es va situar als vuit primers mesos de l’any en 44.680,3 milions d’euros, un 39,18% més que a l’any anterior, com a resultat d’unes exportacions per valor de 99.299,1 milions d’euros –un 3,1% més- i d’unes importacions de 143.979,1 milions -un 12,1% més-.

De cara al 2006, la consideració general era que un dèficit d’aquesta magnitud generava un endeutament extraordinari, tot i que a curt termini no s’observaven problemes greus, segons les indicacions fetes per les institucions financeres, perquè el creixement de l’economia evitava problemes de solvència, si bé que els problemes es presentarien quan l’economia espanyola no aconseguís de mantenir el ritme habitual de creixement dels darrers anys.
Per sectors, destacaven els problemes que hi havia hagut en el tèxtil per raó de la manca de mesures efectives de reconversió i l’acció negativa exercida per les importacions xineses, no només cap a Espanya, sinó en el conjunt d’Europa, que van determinar la intervenció de la Unió Europea negociant amb Pequín mesures per a pal·liar la situació. En les negociacions encapçalades pel comissari Peter Mandelson, la Unió va procurar resoldre el bloqueig de mercaderies a les duanes i va permetre la lliure circulació de les importacions, si bé que el govern espanyol hauria preferit que les quantitats excedents s’haguessin compensat amb càrrec als contingents establerts per al 2006 i el 2007, més que no pas fer-ho al 50% de les quotes de 2005 i 2006, com van decidir, amb el sol vot contrari de Lituània per part de la UE, la Unió Europa i la Xina.

Un altre sector afectat al 2005 va ser el de l’automoció. El sector espanyol d’automoció. Al llarg de l’any, van aparèixer notícies de retalls en la producció d’algunes plantes, particularment a les que Volkswagen-SEAT tenia instal·lades a Catalunya, tot coincidint amb una contracció de la demanda a Europa, que els experts qualificaven de conjunturals. En tot cas, al 2005, Espanya era el tercer productor de turismes a la Unió Europea i el primer de vehicles industrials. El sector d’automoció produïa més de 3 milions d’unitats, de les quals n’exportava 2,5, un 90% adreçats a països de la UE. Espanya també estava especialitzada en fabricació de turismes dels segments de gamma baixa i mitjana, amb un grau elevat de productivitat dins l’àmbit europeu, ja que dues de les fàbriques espanyoles tenien una productivitat situada entre les deu primeres d’Europa. Així mateix, Espanya mantenia un bon posicionament en el subsector de components, ocupant la tercera posició europea.

En termes generals, l’augment del preu del cru durant l’any va tenir efectes decisius sobre l’economia. Durant el 2005, els sectors econòmics més afectats per la pujada del gasoli havien començat a demanar compensacions al Govern. Els transportistes van aconseguir quedar exempts del cèntim sanitari, els pescadors van acordar rebre més ajudes directes, i els agricultors estaven lluitant per aconseguir compensacions. A la fi, al 2005, els efectes de la pujada del preu del cru encara no s’havia fet notar sobre la renda de les persones i el creixement econòmic, però, segons advertien diversos especialistes, només era qüestió de temps, donat els produïts sobre la inflació, situada en valors propers al 4% en finalitzar l’any 2005.