Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
El vicepresident del BSCH presenta la nova imatge del banc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Inflació, Preus, IPC (254)
Personatges Personatges
Cristóbal Montoro (46)
Rodrigo Rato (98)
Entitats Entitats
Acciona (8)
Agència Tributària (60)
Altadis S.A. (5)
Banc Central Europeu (107)
Fenosa (10)
Ferrovial (13)
Grupo Dragados (16)
Repsol (33)
Telefónica (115)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
69 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
Fre al creixement
Conjuntura econòmica
A finals de setembre, el ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar el projecte de pressupostos generals de l’Estat del 2002, que era el primer expressat en euros i que incloïa un conjunt de reformes fiscals per estimular el creixement alentit per la preocupant situació econòmica internacional creada, sobretot, per la crisi bèl·lica de l’11 de setembre. A la presentació, però, el ministre va tractar de donar una visió optimista de l’economia espanyola i va indicar que no es podia parlar pas de recessió, ni espanyola ni internacional, sinó més aviat de desacceleració econòmica, i que amb aquest esperit s’havien elaborat els pressupostos que presentava. Amb una previsió d’un creixement del 2,9%, Montorova evitar quantificar un objectiu d’inflació per al 2002, va indicar que havia de situar-se cap al 2%, d’acord amb les recomanacions del Banc Central Europeu (BCE), i va defensar també la perspectiva del dèficit zero, que havia inspirat la comptabilitat que presentava.

Si es comparaven aquestes previsions amb els resultats obtinguts en l’exercici 2000 (creixement del 3,8%,per damunt de la mitjana de l’eurozona i creació de 480.000 nous llocs de treball) es podia comprovar l’efecte que la crisi general havia tingutsobre l’economia espanyola del 2001, amb un creixement del 2,8% i la creació de poc més de 300.000 llocs de treball, amb una tendència a l’alça de l’atur.

A l’abril, el govern espanyol ja va reconèixer la seva preocupació per l’espiral inflacionista i va anunciar una revisió a la baixa de l’objectiu de creixement del producte interior brut per al 2001 de fins al 3,2%, quatre dècimes per sota de la xifra prevista en els pressupostos de l’Estat. En aquelles dates, també, el ministre d’Economia, Rodrigo Rato, va advertir d’una aturada important de la inversió i del consum, així com de l’augment de l’atur. Al juny, els dubtes sobre l’evolució de l’economia europea i mundial van començar a pesar sobre les empreses, que també van posar fre a les inversions, tot i el bon comportament hagut en el sector exterior.

Amb tot, i després de l’impacte de l’11 de setembre, a finals d’any l’economia espanyola havia crescut el doble que la mitjana europea i les empreses espanyoles havien aconseguit superar el curs amb bona nota: menys beneficis però més bona solvència i productivitat. Així, pel que feia a les 35 companyies incloses a l’Íbex, la facturació va augmentar un 8,9%, els recursos propis en un 6,2% i el nombre d’empleats en un 3,4%, si bé els grans bancs van posar la nota negativa en protagonitzar les nombroses reduccions de llocs de treballs a conseqüència de les reestructuracions de plantilles i oficines que estaven fent. En endeutament, Telefónica, Repsol i Altadis van retallar els seus fluxos, mentre que Fenosa i les constructores Dragados, Ferrovial i Acciona els van augmentar. La indústria espanyola va mantenir una forta tendència contractiva i va destacar el perfil descendent dels béns d’equip i la baixa fins al 2,4% de l’activitat constructora, en concordança amb el descens detectat en el nombre de visats d’obra nova.

El PIB de Catalunya va tenir un creixement mitjà durant el 2001 respecte a l’any anterior del 2,5%. En el primer trimestre havia estat del 3%, del 2,8% en el segon i del 2,3% en el tercer i el quart. El creixement industrial va baixar fins al 2% el quart trimestre, taxa que situava el creixement mitjà per sota del de l’any 2000 i que atribuïa la desacceleració a l’aturada de les exportacions com a conseqüència de la crisis internacional.