Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
El creixement econòmic a Catalunya

El programa d'estabilitat

Previsions macroeconòmiques a Catalunya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Impostos, taxes (173)
Inflació, Preus, IPC (254)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
72 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
El cicle virtuós
Conjuntura
L'any 1998 va suposar una consolidació del cicle virtuós en què havia entrat l'economia espanyola a mitjans del 1997. L’impuls del creixement del PIB de l'any anterior es va mantenir i, fins i tot, augmentar lleugerament l'any en què Espanya va ingressar a la zona Euro. El significatiu creixement de l'economia, per damunt de la mitjana europea, va ser compatible amb una inflació baixa i un dèficit públic cada cop més petit respecte el PIB. Així es va poder reforçar la recuperació econòmica iniciada el 1995 i aquesta es va traduir, cada cop més, en un creixement molt important de l’afiliació a la Seguretat Social i en una important disminució de l'atur registrat. Tot plegat va confirmar les bones expectatives que s'havien generat els anys anteriors.

La confirmació, el mes de maig, de l'entrada d'Espanya en el grup de països que iniciarien a partir de l’u de gener de 1999, la Unió Econòmica i Monetària, va significar el reconeixement internacional de la bona salut de l’economia espanyola i va garantir l’estabilitat canviaria i el manteniment dels tipus d’interès als nivells més baixos de tota la història.

Com en exercicis anteriors, l’economia catalana va seguir la mateixa tendència que la del conjunt de l’estat però amplificant-la. A Catalunya, el 1998 va representar el cinquè any consecutiu d'expansió. De nou, va tenir un creixement superior a la mitjana espanyola, i, com aquesta, va suportar millor el sotrac de la crisi financera internacional que la resta de països de la Unió Europea.

Tot i així, la crisi financera internacional va obligar al llarg de l’any a corregir a la baixa les previsions de creixement diverses vegades. Mentre en els primers mesos de l'any es preveia una evolució econòmica immillorable, ja que la brillant marxa de l'economia amb la que s'havia tancat l'exercici anterior s'estava mantenint i fins i tot millorant, a mitjans d'any, i com a conseqüència de la crisi asiàtica, es va produir un cert alentiment de l'economia.

Durant els dos primers trimestres de l’any, l'economia espanyola va presentar una taxa de creixement del PIB del 3,9%, una xifra quatre dècimes per sobre del creixement que presentava a finals de 1997. La velocitat de creixement es va veure un xic limitada arran de les turbulències financeres internacionals del juliol i el ritme de creixement, tot i que superior a la mitjana del 1997, va situar-se al 3,8% el tercer trimestre i al 3,7% el quart, per tancar l'any amb un creixement mitjà del PIB del 3,8%, tres dècimes per sobre l'any anterior.

Aquest creixement provenia, en gran part, de l'impuls de la demanda interior. La confiança dels consumidors espanyols es disparava a nivells superiors als del final de la dècada dels vuitantes, gràcies a la creació d'ocupació, al control de la inflació, que significava en la pràctica un increment de les rendes salarials, i a la caiguda dels tipus d'interès que va comportar una disminució substancial del cost de les hipoteques que pagaven les famílies i un increment de la demanda de crèdit per a consum. La demanda interna va ser, doncs, la que va liderar el creixement del PIB. I en especial el consum privat, ja que el públic com ja havia passat els anys anteriors s'havia moderat, creixent només l’1,2%. Les darreres previsions situaven l'impuls del consum privat en el global de l'any al voltant del 3,6%. Aquest creixement va ser degut, bàsicament, a la millora de la confiança dels consumidors espanyols, que eren els més optimistes de tota la UE. Aquesta confiança, al seu temps, responia a l'augment de la renda disponible de les famílies, ja que, a més de la moderació salarial, el comportament dels preus va ser prou bo, fent que els salaris reals es veiessin incrementats.

La situació de les empreses també era brillant, i els beneficis empresarials van superar els marges de l'any anterior. La indústria era ser el sector que liderava el creixement en començar l'any, assolint el primer trimestre una utilització de la capacitat productiva propera al 80%, l'índex més elevat de la dècada, però aquest fort ritme d'expansió va tocar sostre a finals de l'exercici, mostrant certs símptomes d'alentiment. Tot i així, la inversió en béns d’equip va acabar l’any amb un creixement del 13% anual, superant així l’espectacular 11% del 97. De manera contrària, la construcció va anar accelerant el seu creixement al llarg de l'any, des de mitjans d’any es va incorporar amb molta força al cicle expansiu i va acabar l’any amb un creixement mitjà del 6,5% quan només dotze mesos abans se situava per sota del 2%.

En aquesta acceleració de l’activitat econòmica i la inversió, que demostrava la confiança empresarial en el futur de l’economia, va jugar un paper fonamental la retallada espectacular dels tipus d’interès durant l’any. Si ja el 1997 havia acabat amb mínims històrics en el preu del diner (4,75%), l'any 1998 va suposar la fixació continuada de nous mínims. Cada cop que el Banc d'Espanya anunciava un nou tipus oficial, era per abaixar-lo i així s'anava reduint el diferencial respecte els països més estables de la zona Euro. Al febrer es va passar del 4,75 al 4,50, al maig al 4,25%, a l'octubre al 3,75 i, finalment, al novembre, al 3%, coincidint amb una baixada paral•lela a tots els països que formaven part de la tercera fase de la UEM. Era el primer cop que Espanya tenia el mateix tipus d'interès que Alemanya. En un any havia baixat el tipus d'interès gairebé dos punts i això va permetre una acceleració significativa de la demanda, el consum privat i la inversió.

Si la retallada dels tipus d’interès, la baixa inflació i l’increment de l’ocupació van impulsar la demanda interna, el sector exterior va tenir un comportament menys satisfactori. El creixement de la demanda interna va impulsar les importacions de béns i serveis que van augmentar a un ritme superior al 12%, però les exportacions, tot i créixer respecte l'any anterior en un 10,6%, ho van fer a un ritme força inferior al de l'any 1997 quan havien crescut un 14,8%. La causa d'aquesta aturada exportadora va ser la crisi financera internacional, comportant, tot plegat, un cert deteriorament de la balança comercial al final de l'exercici que va passar del superàvit de l’any anterior a un clar signe negatiu.

Aquest dèficit comercial va ser més que compensat pel turisme que va ser el servei amb una expansió més important al 1998, en batre nous rècords de visitants (més de setanta milions de visitants) i d'ingressos (4 bilions de pessetes), generant, a més, un alt grau d'ocupació dels establiments, que va situar-se al 85% en ple mes d'agost.

Tot plegat, va influir positivament en la creació d'ocupació. Les xifres d’aturats es van reduir significativament tant pel que fa a l’atur registrat a l’INEM que va reduir-se fins prop del 10%, com en les dades de l’Enquesta de Població Activa (la que s'utilitza en les comparacions internacionals) que va situar-se per sota del 19%, gairebé dos punts menys que un anys abans però encara quasi el doble que a la Unió Europea. La diferència amb l’UE no era només de quantitat d’ocupació, sinó també de la seva qualitat. En termes comparatius amb la Unió Europea, un nombre molt important dels treballadors tenia un contracte temporal (al voltant del 30%), el que plantejava alguns problemes tant des del punt de vista de l'estabilitat en l'ocupació, com del de la motivació i interès per la productivitat i la marxa de l'empresa. Al mateix temps, encara hi havia un nombre relativament reduït d'ocupats a temps parcial (un 8,1% del total dels ocupats) i el percentatge de dones que treballaven o buscaven feina era significativament inferior a la mitjana europea.

En qualsevol cas, al llarg de l’any es van crear