Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
El sector turístic era un dels més dinàmics el 1997

L'atur, tot i registrar un descens important, continuava sent el més alt de la Unió Europea

La indústria va experimentar una bona evolució al llarg del 1997

PIB a Catalunya

Quadre macroeconòmic

Variació interanual en l'afiliació a la seguretat social

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Comerç internacional: importacions i exportacions (110)
Condicions laborals (226)
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Govern d`Espanya (336)
INEM (60)
Institut d`Estadística de Catalunya (54)
Seguretat Social (66)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Catalunya (2926)
52 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
El miracle de Maastricht
Conjuntura
L’economia espanyola al llarg de l’any 1997 es va caracteritzar per un creixement de l’activitat lleugerament superior a la del conjunt de la Unió Europea, mentre la inflació es va reduir al nivell més baix des que hi havia dades computades, els tipus d’interès van baixar de forma espectacular i el dèficit públic es va situar per sota del 3%. Tot plegat, un panorama que permetia donar per segur que l’estat espanyol compliria tots els requisits fixats per formar part del primer grup de països que accediria a la moneda única el gener de 1999, amb l’única excepció del deute públic acumulat que, tot i no reduir-se fins el 60% fixat, va experimentar també un descens important.

Els bons resultats econòmics del 1997 van suposar la consolidació de la recuperació econòmica que s’havia iniciat l’any 1995 i representaven el compliment de les previsions contingudes en el Programa de Convergència 1997-2000 aprovat el mes d’abril i clarament dirigit cap a la consecució dels criteris de convergència. L’únic punt fosc de l’any van ser les xifres d’atur que tot i experimentar un descens important es van reduir menys que en els dos anys anteriors i no van permetre que l’estat espanyol deixés de ser el país de la Unió Europea amb la taxa més alta de desocupació. Cal remarcar que a Catalunya el comportament de l’ocupació va ser molt més positiu que al conjunt de l’estat (amb la creació de 98.855 nous llocs de treball), mentre els índexs de creixement del Producte Interior Brut eren també més elevats.

Pel que feia al creixement econòmic, a mesura que avançava l’any s’anava confirmant l’acceleració del ritme d’activitat al conjunt de l’estat espanyol: del 2,9% del primer trimestre es va passar al 3,2, el 3,4 i, finalment, al 3,5% del quart trimestre. La mitjana de l’any es va situar al 3,3%, un punt més que l’any anterior i unes dècimes per sobre de les previsions fetes pel propi govern espanyol i el Banc d’Espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser lleugerament superior. Després d’un dèbil inici d’any, l’economia catalana es va disparar la segona meitat de l’any arribant a un índex del 4,2% el quart trimestre i situant-se la mitjana anual en el 3,5%.

Aquest creixement s’explicava en bona mesura per la recuperació de la demanda interna gràcies a la disminució del nivell d’inflació i la consolidació fiscal, reflectida en el bon comportament dels comptes públics, que va permetre la reducció dels tipus d’interès i el conseqüent augment del consum privat i la inversió. Si a finals de 1995 els tipus d’interès eren del 9%, un any més tard havien baixat al 6% i, el desembre del 1997 el Banc d’Espanya el va reduir fins un històric 4,75%. La baixada del preu del diner va ser possible gràcies a una espectacular disminució de la inflació. L’IPC va marcar a final d’any un 2% que contrastava amb les pròpies previsions del govern, amb el 3,2 de l’any 96 i amb el 4,3% del 95.

El consum privat va accelerar el seu creixement situant-se en el nivell més elevat en cinc anys. Aquest augment era degut fonamentalment a l’increment dels salaris reals, fruit de l’esmentada disminució de la inflació, la reducció dels tipus d’interès i l’augment de l’ocupació. Tot plegat va revertir en un clima d’expectatives positives regnant entre els principals agents econòmics, en particular dels consumidors. Cal recordar que en exercicis anteriors unes expectatives menors havien limitat clarament l’expansió de la demanda interna. D’altra banda la inversió, impulsada bàsicament pels béns d’equip, va intensificar notablement el seu ritme de creixement, situant-se clarament per sobre dels màxims de la darrera etapa de recuperació econòmica.

Pel que fa al sector exterior, la millora de la conjuntura internacional, concretament dels països de la UE amb símptomes clars de continuació de la recuperació econòmica, i l’apreciació del dòlar van fer augmentar la demanda i la competitivitat dels productes espanyols. Les exportacions van créixer més del 16%, mentre les importacions augmentaven un 18%. Gràcies a aquesta menor pressió del dèficit comercial i al bon any turístic (amb un creixement dels ingressos de l’ordre del 10%), va ser favorable el saldo de la balança per compte corrent, que reflecteix els intercanvis comercials, de serveis, cobraments i pagaments per rendes d’inversió i transferències corrents. Tot i l’esmentada disminució del dèficit comercial, la balança comercial presentava una tendència a l’empitjorament degut a la recuperació de les importacions fruit del major dinamisme de l’economia espanyola. D’altra banda, els moviments dels comptes financers havien propiciat un fort increment de les reserves de divises que se situaven molt a prop dels màxims assolits l’any 1992.

La indústria va ser un dels sectors productius que va experimentar una millor evolució al llarg de 1997. L’índex d’utilització de la capacitat productiva, bon indicador de l’activitat industrial, va situar-se en el tercer trimestre de l’any en el 80,6%, un dels nivells més elevats des de 1989.

La bonança de l’economia va afavorir la creació de llocs de treball tal com es reflectia en l’increment del total d’afiliats a la Seguretat Social que va assolir un màxim de 13.200.000 persones ocupades el mes de novembre. Respecte el nombre de contractes nous, va destacar l’augment del percentatge de contractes indefinits signats durant l’any 1997. Aquest augment s’ha d’atribuir a l’entrada en vigor de la Reforma del Mercat de Treball aprovada pels agents socials el mes d’abril. Les xifres d’atur registrades a l’INEM assenyalaven, però, que durant tot l’any el nombre de desocupats es va reduir només de 140.000 persones, la menor reducció des de 1994. Aquesta xifra, que contrastava amb el creixement de les afiliacions a la Seguretat Social, podia explicar-se probablement perquè en créixer les expectatives de trobar feina, creixia també el nombre de persones que decidien inscriure’s a l’INEM.


Durant l’any 1997, Catalunya va reprendre el paper de motor de l’economia espanyola i es va confirmar com una de les regions més dinàmiques de la Unió Europea. En efecte l’economia catalana va assolir un elevat ritme de creixement, superant així l’alentiment de l’any anterior, amb una taxa de creixement del 2,1%, i recuperant el nivell assolit del 1995. El creixement econòmic es recolzava bàsicament en la represa de la demanda interna a través del consum privat i de la inversió. D’una banda la recuperació de les rendes salarials, impulsades per la moderació de la inflació, va reactivar la despesa familiar i, d’altra banda, la continuada baixada de tipus d’interès i la millora de les expectatives econòmiques va incrementar la inversió de les empreses, centrada sobretot en els béns d’equip. Un bon indicador de la bona evolució del consum privat era el volum de vendes de les grans superfícies catalanes que, segons les xifres de l’Institut d’Estadística de Catalunya, van augmentar el valor de les seves vendes en més d’un 3% respecte el mateix període de l’any anterior.

A nivell dels diferents sectors econòmics, les branques productives que van evolucionar més favorablement van ser la indústria i els serveis. Per contra, les xifres estimades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca indicaven una caiguda de la producció agrícola-ramadera catalana respecte de l‘any passat. Les raons d’aquesta caiguda calia buscar-les en les males collites, així com en l’aparició de la pesta porcina clàssica que va provocar una considerable caiguda de l’activitat del sector porcí. El sector industrial català va experimentar un elevat ritme de creixement gràcies a la recuperació de la demanda interna catalana i de la resta de regions espanyoles, i al manteniment de les exportacions. L’augment de l’índex de producció industrial posava clarament de manifest l’acceleració del sector manufacturer, sector que l’any anterior ja havia iniciat una recuperació positiva.

Cal destacar també en aquesta trajectòria positiva la creació d’ocupació a les empreses industrials catalanes amb un considerable increment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Aquesta dada indicava l’inici d’una tendència positiva després de la destrucció de llocs de treball experimentada en els anys anteriors. Finalment, el sector serveis també va mostrar un elevat dinamisme gràcies a les bones expectatives econòmiques i sobretot a l’avenç del sector turístic. Concretament, segons dades de la Direcció General de Turisme, Catalunya va augmentat de forma considerable la xifra de visitants, que s’esperava se situés al voltant dels 17 milions de persones pel conjunt de l’any.

Els resultats del sector exterior català corroboraven la bona situació de l’economia. D’una banda, pel creixement de les exportacions, dirigides majoritàriament als països de la Unió Europea, i d’altra banda, per l’acceleració de les importacions que reflectia clarament la recuperació de la demanda interna. Les dades disponibles corresponents al mes d’agost, indicaven un increment interanual de les exportacions de l’ordre del 19%, mentre les importacions creixien gairebé un 29%, xifra molt superior a l’increment de les importacions del conjunt de l’estat.

Respecte al mercat de treball, els indicadors d’ocupació presentaven una evolució coherent amb el ritme d’expansió de l’economia catalana. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’ocupació va créixer al llarg de l’any, dada que confirmava el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Pel que feia a l’atur registrat, aquest es va reduir en el conjunt de l’any de gairebé 35.000 persones i la taxa d’atur va quedar situada al 8,85%, la més baixa de tot l’estat. Durant el 1997 una quarta part de la reducció de l’atur experimentat a tot l’estat es va produir a Catalunya. Cal destacar, també, la qualitat de l’ocupació creada, ja que van créixer de manera important els contractes indefinits.

En definitiva, l’any 97 va representar un molt important tomb en la situació econòmica espanyola que semblava entrar en un cicle virtuós d’elevat creixement, contenció del dèficit públic i baixa inflació. En aquesta conjuntura l’economia catalana va jugar novament un paper de locomotora tant pel que feia al creixement econòmic com en el terreny de la creació d’ocupació, el gran repte pendent de l’economia espanyola.