Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Atur al desembre de 1996

Comparació agregats macroeconòmics entre Catalunya i Espanya

Evolució de les principals macromagnituds de l'economia espanyola

Evolució del PIB i el consum privat a Catalunya

Inflació al desembre de 1996

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atur, ocupació (438)
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (91)
INEM (60)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
63 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
L'avenç cap a la UEM
Conjuntura
El 1996 l'evolució de l'economia catalana, com la de l'espanyola, va estar marcada per l'alentiment de la taxa de creixement, la reducció espectacular dels tipus d'interès, la disminució de la inflació, la creació de llocs de treball, que van fer caure la taxa d'atur, i un creixement del consum inferior al que s'esperava. La majoria d'analistes, en fer balanç de l'any, destacaven que l'evolució econòmica havia fet créixer de forma molt significativa la possibilitat que l'Estat espanyol formés part del grup capdavanter de la unió econòmica i monetària europea, però també feien notar que els nivells d'atur eren molt superiors als europeus i que només es reduirien si s'aconseguien taxes de creixement més elevades que les de l'any 96.

De fet, el ritme de creixement va disminuir a partir de l'estiu, segons l'indicador d'activitat de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; el creixement del PIB no agrari va ser de I'l,6% els mesos de juliol i agost, i la taxa de creixement dels vuit primers mesos se situava en el 2,2%.

D'altra banda, les enquestes de conjuntura d'aquests mesos manifestaven un cert alentiment de l'activitat industrial i de la construcció. Des del punt de vista de l'oferta, doncs, la moderació de l'activitat provenia de la desacceleració del creixement de l'activitat industrial i la construcció. En aquest últim cas, la desacceleració era deguda, fonamentalment, a la forta contracció de l'obra pública, que, a més, semblava que es mantindria en el futur més immediat.

El creixement econòmic es basava en l'expansió dels serveis, especialment els lligats al turisme i a l'oci, i en una certa recuperació en el comerç minorista, amb una millora de la situació i de les expectatives, sense arribar, però, als nivells de l'any anterior.

El creixement de la inversió també s'havia desaccelerat en el mateix període, tant la interna com la provinent de l'exterior, especialment a la construcció, ja que en els béns d'equipament mantenia encara una taxa positiva. D'altra banda, l'expansió del consum privat es mantenia estancada a una taxa modesta.

Mentrestant, el comerç exterior estava afectant positivament el creixement de l'activitat, amb un dinamisme de les exportacions —bàsicament, tèxtils i de material de transport— molt superior al de les importacions. Tot i que la competitivitat de l'economia catalana havia millorat lleugerament els primers vuit mesos de l'any, l'indicador de competitivitat havia patit un lleuger retrocés el juliol i l'agost en funció de l'augment dels preus relatius i de l'apreciació de la pesseta.

En el mercat de treball català, l'ocupació continuava creixent malgrat la important moderació de l'activitat econòmica: els resultats de l'enquesta de població activa (EPA) de l'avenç del tercer trimestre del 1996 donaven un augment interanual de l'ocupació de l'l,2%, enfront del 0,5% del primer trimestre; al mateix temps, a partir del mes de juny, després de quasi un any, va augmentar el nombre d'afiliats al règim general de la Seguretat Social. L'increment de l'ocupació es va produir, però, en el sector de serveis, mentre continuava disminuint a la indústria i a la construcció.

Aquesta evolució relativament favorable de l'ocupació i una menor taxa de creixement de la població activa van facilitar una certa disminució de l'atur (vint-i-una mil persones inscrites a l'Inem en acabar l'any). L'índex de preus al consum (IPC) va tenir una taxa de creixement interanual superior a la del conjunt espanyol, bàsicament a causa del major creixement dels preus a Catalunya en alimentació, habitatge, parament de la llar, medicina i cultura. Simultàniament havia continuat la desaccelaració de l'índex de preus industrials.

El panorama de l'economia espanyola era força similar al de la catalana. A finals del 1996, el ritme de creixement del PIB de l'economia espanyola s'havia situat en una taxa del voltant del 2% respecte al mateix període de l'any anterior, quan per tot el 1995 havia arribat a la xifra del 2,8%. Aquesta desacceleració del creixement s'explicava per una disminució encara superior del ritme de creixement de la demanda interna i per la intensa caiguda de la formació bruta de capital fix. El consum públic presentava una tendència regressiva, mentre que destacava la lleugera recuperació del consum privat, tot i que es va mantenir en nivells molt moderats. També es detectava un creixement de la demanda externa per la represa de les exportacions de béns i serveis, mentre que les importacions s'havien frenat.

Des del punt de vista de l'oferta, calia destacar l'importantíssim creixement del sector agrari, així com la moderació en el creixement del sector serveis i la clara contracció de la indústria i la construcció, que van arribar a tenir taxes de creixement negatives en els dos primers semestres del 1996.

Quant al mercat de treball, l'any 1996 es van seguir creant llocs de treball nets però a un ritme inferior al de l'any anterior. Segons les dades de l'INEM, en acabar l'any la taxa d'atur a Catalunya era del 10,22% de la població activa, la més baixa de l'Estat. A les illes Balears era del 10,80%, i al País Valencià del 14,02%. En el conjunt de l'Estat, la taxa arribava al 13,82%, i el nombre de parats era de 2.216X192 persones, el més baix des de l'any 1981. Hi
havia, però, alguns aspectes negatius, com el fet que la disminució de l'atur fos inferior a la registrada els anys anteriors i que el volum de contractacions temporals o a temps parcial havia crescut de forma espectacular. La creació d'ocupació provenia fonamentalment del sector serveis, mentre que l'ocupació industrial presentava una evolució lleument negativa.

L'evolució de la inflació va ser clarament favorable, i es va situar a finals d'any en un 3,2 en el conjunt de l'Estat, mentre que a Catalunya era del 3,7, a les illes Balears del 3,5 i al País Valencià del 3,1. La disminució de més d'un punt respecte a l'any anterior era una dada positiva, però continuava subsistint un important diferencial d'inflació amb els tres països de la UE que tenien una inflació més baixa, cosa que feia pensar que l'esforç de convergència de l'any següent hauria de ser encara molt important.

L'evolució favorable de la inflació, la presentació d'uns pressupostos restrictius i l'evolució a la baixa dels tipus d'interès a l'àmbit internacional havien afavorit successives reduccions dels tipus d'interès per part del Banc d'Espanya, que en acabar l'any situava el preu del diner en un mínim històric del 6,25%, comparat amb el 9% vigent dotze mesos abans, amb un diferencial respecte als bons alemanys del voltant de només l'l%. Els rendiments dels dipòsits interbancaris van caure també fins a mínims històrics, i semblava que anticipaven futures retallades del Banc d'Espanya, mentre que el Tresor retallava la rendibilitat dels seus valors fins a nivells mínims i els tipus bancaris continaven baixant, presentant unes expectatives de tipus d'interès interbancaris per sota del 6% en els mesos següents.

El dèficit comercial va augmentar lleument al mes de setembre, trencant la tendència al descens que presentava des del mes d'abril. Malgrat tot, durant el període gener-setembre, el dèficit comercial es va mantenir un 8,8% per sota de l'any anterior, i les importacions i especialment les exportacions van créixer encara a un ritme elevat. L'existència d'un creixement més intens de les exportacions que de les importacions fins al setembre va permetre una disminució del dèficit comercial i que la taxa de cobertura de les exportacions sobre les importacions arribés al 82%. Aquesta millora del dèficit comercial, juntament amb la de la balança de serveis i l'augment de les transferències de capital, van permetre un saldo conjunt de la balança per compte corrent i de capitals clarament positiu i superior al dels mateixos mesos de l'any anterior. Tot plegat va implicar un fort augment de les reserves de divises, que a finals d'any van arribar a nivells rècord.

Pel que feia al tipus de canvi de la pesseta, aquesta es va mantenir estable tot l'any dins del mecanisme de canvis del Sistema Monetari Europeu i en especial enfront del marc alemany. La tendència era més aviat a la revalorització, donada la prudència del Banc d'Espanya en el ritme de reducció dels tipus d'interès, i va obligar reiteradament el banc central a intervenir venent pessetes i comprant divises.

A l'octubre, el dèficit de caixa no financer va ser de 55.200 milions de pessetes, que contrastava amb l'important superàvit registrat el mateix mes de l'any anterior. El dèficit acumulat fins a l'octubre va superar els 2,2 bilions de pessetes, només un 1,5% menor que el del mateix període de l'any anterior, insuficient per complir l'objectiu previst per al final de l'exercici.

El principal increment registrat en les despeses corrents va correspondre a les despeses financeres per interessos del deute, mentre que es van reduir les corresponents a les compres de béns i serveis; també, van disminuir les despeses d'inversió i les transferències de capital. Des d'un punt de vista funcional van disminuir les despeses en béns públics de caràcter social (sanitat, educació, habitatge, cultura etc.), mentre van incrementar-se les corresponents a béns públics de caràcter econòmic (infraestructures de transport i comunicacions, etc.) i les de defensa, protecció civil i seguretat ciutadana.

Quant als ingressos públics, de gener a octubre, la recaptació impositiva va créixer un 5,8%, amb un 5% d'augment dels impostos directes gràcies sobretot a l'increment de l'impost de societats. El creixement dels impostos indirectes va ser superior (6,7%) per l'augment de les recaptacions de l'IVA i dels impostos especials. Tot feia pensar que, a finals d'any, l'objectiu de dèficit públic fixat pel govern en el 4,4% del PIB es compliria de manera aproximada.

Les previsions per al 1997 fetes als pressupostos generals de l'Estat preveien un creixement del PIB del 3%, amb un augment del 2,7% del consum privat, una inflació del 2,6% i un dèficit del 3%.

Es preveia crear 237.700 nous llocs de treball. Per aconseguir-ho, els pressupostos incorporaven mesures com ara la congelació dels sous dels treballadors públics o la reducció del consum públic en un 0,3%. Amb aquest panorama, la possibilitat d'aconseguir el creixement fixat depenia sobretot del comportament de la resta d'economies. Les exportacions, que els pressupostos preveien que creixerien un 8,5%, en serien l'element determinant.