Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política europea (690)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
24 lectures d'aquest article
21 impressions d'aquest article
Ferran Mascarell i Canalda
Conseller de Cultura
Va ser, sens dubte, el fitxatge que més va cridar l'atenció del nou Govern de la Generalitat, que el president Artur Mas va fer públic el 29 de desembre del 2010. A les files socialistes, no van amagar la seva sorpresa. El portaveu del PSC al Parlament, Xavier Sabaté, va acusar Ferran Mascarell de “trair les seves idees”. Joaquim Nadal, president del grup parlamentari del partit, va augurar-li “problemes de consciència moral” a l'hora de prendre algunes decisions.

El que va ser conseller de Cultura a les acaballes del primer tripartit (2006) amb Pasqual Maragall no va respondre a les crítiques i es va limitar a parlar de la necessitat de crear “un gran acord per la Cultura”, de simplificar les estructures culturals i de la internacionalització de la cultura catalana.

Nascut a San Just Desvern el 1951 i llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (UB), Mascarell ha estat sempre vinculat a la gestió cultural. Va ser fundador i director de revistes com l'Avenç (1977-1984) i Saber (1980-1983) i va presidir l'Associació de Publicacions Periòdiques en Llengua Catalana. El 1983, va ser nomenat director de Publicacions de la Diputació de Barcelona. Més tard, va desenvolupar el projecte inicial del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que constitueix un referent per la seva singularitat i eclecticisme.

El 1996 va ser delegat a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i director gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), des del qual va impulsar iniciatives com la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major de Barcelona o el Festival Grec.

El 1999 va ser nomenat regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 2006. Durant aquests anys, va desenvolupar el Pla de Biblioteques i el Pla d'Equipaments Culturals de la ciutat comtal i també va ser regidor del Districte de Gràcia, president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social i portaveu del Govern de l’Ajuntament de Barcelona.

Ha estat representant o membre del patronat del MNAC, el MACBA, el CCCB, l’Auditori de Música de Barcelona i de l'Orquestra Simfònica Nacional de Catalunya, del Consorci de Biblioteques de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya, de Casa Àsia, de la Ciutat del Teatre, del Consorci de Comunicació Local, del Gran Teatre Liceu, del Palau de la Música i de Barcelona Televisió, entre d'altres. El 2004, va participar en el Consell d'Administració del Fòrum Universal de les Cultures, primer com a conseller delegat, després de la dimissió sobtada de Josep Caminal, i més tard com a vicepresident.

L'abril del 2006, Mascarell va substituir Caterina Mieras al capdavant de la Conselleria de Cultura en la remodelació que va dur a terme Pasqual Maragall en el tram final del seu mandat i en un moment en què entre els reptes del departament figuraven l'aprovació del Consell de la Cultura i de les Arts, la nova llei catalana del cinema i aclarir el destí final de les obres religioses de la Franja que reclamava Aragó. Però va romandre poc de vuit mesos en el càrrec. A principis del 2007, va deixar el seu escó de diputat per incorporar-se al Grup RBA com a productor audiovisual i conseller delegat. El 2010, va presentar el Cercle de Cultura i BCN 10.0.

Té dos llibres publicats: La cultura en l'època de la incertesa (2005) i Barcelona y la modernidad. La ciudad como proyecto de cultura (2007). També ha col·laborat en l'edició d'estudis o llibres com El temps de la Imaginació. El contracte de Barcelona amb l'Europa de la cultura, La cultura en el món que veu i El llibre blanc de la cultura a Catalunya (1999).