Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
38 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Felip Puig i Godes
Conseller d'Interior
Va reconèixer que fins i tot s'havia plantejat deixar la política. Però, finalment, el 29 de desembre, el número dos de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Felip Puig, va incorporar-se al nou Govern d'Artur Mas com a conseller d'Interior. Una cartera difícil, que va ser blanc de les crítiques durant la darrera legislatura del Tripartit per la gestió de l'ecosocialista Joan Saura.

Supervivent de l'era Pujol, en què va dirigir les conselleries de Medi Ambient, primer, (1999-2001) i Política Territorial i Obres Públiques, després (2001-2003), Puig és un dels representants del sector sobiranista de CDC, i un dels col·laboradors més experimentats de Mas.

Llicenciat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i diplomat en Administració d'Empreses per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), va afiliar-se a Convergència l'any 1976 i va iniciar la seva carrera política com a president del comitè local del partit a Parets del Vallès, on es va convertir en regidor. Entre 1985 i 1988, va fer el salt a Barcelona per incorporar-se a l'assessoria del Grup Municipal de CIU al consistori i col·laborar amb l'àrea de política municipal de la secretaria d'organització de CDC i de l'Associació Catalana de Municipis.

El mateix 1988 va convertir-se en director general de Serveis Comunitaris de la conselleria de Benestar Social, càrrec que compaginava amb la presidència del consell d'administració de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (Adigsa). El 1992 va passar a ser secretari general de la mateixa conselleria i va exercir com a tal fins al 1996, data en què va accedir al càrrec de secretari general de CDC.

A l'oposició, Puig va ser un dels acompanyants de Mas durant els set anys de “travessia del desert”. Primer com a portaveu del grup parlamentari de CIU (2003-2007), i després com a secretari general adjunt de CDC.

Poc abans de prendre possessió del nou càrrec a Interior, Puig va confessar que mai havia dit que no a Artur Mas ni a Jordi Pujol. Aquest cop tampoc no va poder fer-ho.