Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Entitats Entitats
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (19)
Generalitat de Catalunya (1919)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
26 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Pilar Fernández Bozal
Consellera de Justícia
Va prendre possessió del càrrec de consellera de Justícia del nou Govern d'Artur Mas el 29 de desembre del 2010 i, poc dies després, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Solidaritat Catalana per la Independència (SI) van criticar el seu nomenament fent palès que havia signat dos recursos contra la consulta d'independència d'Arenys de Munt, que es va celebrar el 13 de setembre del 2009. Artur Mas va defensar la seva vàlua com a jurista i va demanar que se la jutgés “pels seus actes com a consellera de Justícia”.

Nascuda a Barcelona el 1963, Pilar Fernández Bozal, és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i té una dilatada experiència com a advocada. Exerceix des del 1986 i no milita en cap partit. Ha estat l'advocada de l'Estat en cap a Catalunya, membre de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància a Catalunya —que s'encarrega d'autoritzar la col·locació a la via pública de càmeres de videovigilància—, i vocal del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona en representació de l'Estat espanyol. També ha estat secretària del Consell Rector i de la Comissió Executiva del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró.

En una de les seves primeres intervencions al Parlament, Bozal va aclarir que com a advocada de l'Estat també ha lluitat molts anys contra el centralisme de Madrid. Va assegurar igualment que intentarà “promoure l'ús del català”, a més d'afrontar la tan reclamada modernització de la justícia i la creació del Consell de la Justícia de Catalunya, que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia va escapçar.

La nova consellera de Justícia va insistir que l'objectiu del Departament és “desenvolupar plenament l’Estatut d’autonomia de Catalunya en aquest àmbit”, utilitzant les eines oportunes. En aquest sentit, les propostes que el el Departament considera més importants per apropar la justícia al ciutadà i millorar l’autogovern es concreten en “la desconcentració del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i en l’ampliació de competències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)”.

Pel que fa a la gestió mitjans materials i del personal de suport a l'Administració de Justícia, traspassada a la Generalitat, Bozal va assegurar que constitueix un “valor estratègic cabdal” per assolir els objectius d'agilitat, eficiència, qualitat i responsabilitat que implica el nou model d'oficina judicial que es vol implantar a Catalunya.

La seva predecessora en el càrrec, Montserrat Tura, va encetar la construcció o reforma d'alguns jutjats, com ara les audiències de Girona, Tarragona i Barcelona, i de presons com la de Figueres, la de Tàrrega, la de Tarragona i la futura Model de Barcelona.

Respecte de les seves aficions, només se sap que és sòcia protectora de la societat Amics del Liceu.