Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Espectacle a la Fira de Teatre de Tàrrega

La bona marxa del sector

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actors, actrius, directors (340)
Cultura catalana (416)
Dansa (21)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Albert Boadella (18)
Angel Pavlosky (2)
Bertolt Brecht (4)
Calixto Bieito (17)
Daniel Martínez (4)
David Mamet (3)
Domènec Reixach (10)
Ekkehard Schall (1)
Federico García Lorca (8)
Guillem-Jordi Graells (6)
Iakov Txetxelnitsky (1)
Joan Ollé (11)
Joan Baixas (1)
Joan Brossa (26)
Joan Pera (6)
Johanna Schakk (1)
Jordi Galcerán (7)
José Sanchis Sinisterra (3)
Josef Nadj (4)
Josep Maria de Sagarra (7)
Lina Lambert (1)
Lluís Pasqual (14)
Lluís Homar (8)
Lourdes Barba (1)
Luigi Pirandello (3)
Mario Gas (15)
Mary Mistral (1)
Mercè Arànega (1)
Paco Mir (3)
Paco Moran (6)
Pepe Rubianes (19)
Pina Bausch (1)
Ramón Simó (1)
Ricard Salvat (5)
Rosa Novell (7)
Vicky Peña (11)
Xavier Albertí (5)
Entitats Entitats
Teatre Grec (11)
Teatre Lliure- Teatre públic (46)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Teatre Poliorama (14)
Teatre Principal de Barcelona (6)
Teatre Romea de Barcelona (15)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
82 lectures d'aquest article
61 impressions d'aquest article
Continua el 'boom' teatral
Escena
L’any 1998 va presentar un balanç molt positiu de públic i oferta. Entre les grans formacions no va haver-hi grans novetats, Els Joglars van anar de gira amb La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla, La Fura dels Baus van presentar Faust. Versió 3.0, Dagoll Dagom va mantenir Els Pirates, El Tricicle va intentar l’aventura de Broadway, La Cubana se’n va anar a l’Argentina i Els Comediants només van treballar per encàrrec. El buit dels grans, però, va ser cobert sobradament amb propostes tan interessants com El sopar dels idiotes de Paco Mir, Paraules encadenades de Jordi Galceran, Criatures de T de Teatre, El somni de Mozart de la jove companyia El Musical més petit (el gran èxit de la temporada al TNC) o els èxits en solitari obtinguts per Ángel Pavlovsky o Pepe Rubianes.

Amb una oferta de 55 sales, Barcelona va oferir la programació més gran de Catalunya, fent un total de 8.430 funcions i gairebé 400 obres, amb un grau d’ocupació del 41,05% i una assistència total de públic d’1.639.596 persones, un 13,61% més que el 1997, segons dades del Ministeri de Cultura. Els teatres que més van recaptar van ser el Borràs i el Victòria, justament on es representaven les obres de més èxit, La extraña pareja protagonitzada per Joan Pera i Paco Morán i Els pirates de Dagoll Dagom, respectivament. Del total de 3.840.400.000 milions de pessetes recaptats a la temporada 97-98, 471.400.000 milions de pessetes més que l’anterior temporada 96-97, el 69.57% va correspondre al sector privat i el 23,62% al sector públic, el que representava una millora per aquest últim de gairebé 10 punts.

Segons un estudi publicat al mes de novembre per Caixa de Catalunya, aquest millorament general de les xifres en els darrers anys podia ser atribuït a un canvi en els hàbits de l’espectador i a una més gran facilitat en l’obtenció de localitats des que s’havia instaurat el sistema de tele-entrades. L’estudi, fet a partir de les dades bàsiques dels 150.000 usuaris dels sistema Tel-Entrada de l’entitat financera, destacava que un 46% del públic teatral de Barcelona provenia de punts de fora de la mateixa ciutat i que s’havia igualat la tradicional desproporció entre homes i dones a l’hora d’assistir a un espectacle teatral, alhora que augmentava la tendència a anar als espectacles en parella (un 55% del públic de Barcelona).

Més enllà de les xifres, al 1998 calia destacar la celebració de dos centenaris, el de Bertolt Brecht i el de Federico García Lorca, que van originar un bon nombre d’espectacles al seu voltant. De Brecht van destacar les dues úniques actuacions ofertes al convent de Sant Agustí per l’actor alemany Ekkehard Schall i l’actriu i néta de Brecht, Johanna Schall, amb l’obra Un contra un o jo-tinc-raó i el retorn a l’escena del millor especialista del país en l’autor alemany, Ricard Salvat, dirigint A la jungla de les ciutats al Mercat de Les Flors. De Lorca, sobresortien el muntatge del Teatre Lliure Así canta una ciudad de noviembre a noviembre, dirigida per Lluís Pasqual, i la versió que va fer al Grec Joan Ollé del Así que pasen cinco años. També calia citar, si bé que estrenada a Granada l’11 de desembre, l’espectacle Ombra de La Fura dels Baus, que el març de 1999 seria portada al Mercat de Les Flors de Barcelona.

Pel que feia al teatre públic, Josep Maria Flotats es va acomiadar de la direcció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 30 de juny, en una cerimònia de comiat celebrada en acabar la representació de Guys&Dolls al TNC, una obra dirigida per Mario Gas, que va ocupar el vuitè lloc del rànking anuals d’espectadors. El 14 de juliol, el nou director del TNC, Domènec Reixach, va fer la presentació de la temporada vinent, que incloïa un total de 20 espectacles, per a ser representats en tres sales, la Gran, la Petita i els Tallers, entre els mesos d’octubre i juny. De la programació prevista destacava Marionetas sobre el agua Tahng Lon, extreta del 25è Festival Internacional de Teatre Visual i Titelles de Barcelona, celebrat del 2 d’octubre al 15 de novembre de 1998, sota la direcció artística de Joan Baixas; Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello; La galatea, de Josep Maria de Sagarra; El lector por horas de José Sanchis Sinisterra, en coproducció amb el Centro Dramático Nacional de Madrid; El criptograma de David Mamet i Esperanto, del grup Sèmola Teatre. En dansa, estava prevista l’estrena del darrer espectacla de Pina Bausch, Mascura Fogo. L’administrador del TNC, Josep Maria Busquests, va informar que el pressupost per la temporada 1998-99 era de 850 milions de pessetes

Per les mateixes dates, el 9 de juny, el plenari de la Fundació del Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona va aprovar la designació de Lluís Pasqual i Guillem-Jordi Graells com a codirectors del Teatre Lliure a partir de la temporada 98-99 i el trasllat de la seu de la companyia al Palau de l’Agricultura, la temporada 99-2000. Lluís Homar, que havia estat sis anys al capdavant de la institució, es va mantenir com a membre en el consell de direcció. Uns mesos més tard, el 7 d’octubre, Lluís Pasqual va anunciar que la futura Ciutat del Teatre, integrada pel Mercat de les Flors, el Teatre Lliure i l’Institut del Teatre, ja funcionaria a ple rendiment l’any 2004, coincidint amb el Fòrum de Cultures.

El 30 de juliol, l’administració catalana va arribar a un acord amb Focus i el jove Teatre Regina per a que gestionessin a partir de l’1 de gener de 1999 el Teatre Romea de Barcelona, seu fins llavors del Centre Dramàtic de la Generalitat. Focus va obtenir la concessió, prevista per a tres anys, en proposar una línia de programació clarament decantada cap al teatre de repertori clàssic català i també universal. Segons les previsions, el Romea havia de funcionar a partir del 1999 com un centre de producció, que comptaria amb una companyia estable que presentaria dos espectacles a l’any, i també acolliria companyies convidades. La gestió artística del teatre la duria un consell format per dos directors, dos dramaturgs, dos actors, dos representants de la Xarxa de Teatres Públics, dos del teatre infantil i el director general de Focus, Daniel Martínez, que el 18 de novembre de 1998 va nomenar Calixto Bieito director del teatre.

El 21 de desembre es van concedir al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) els premis de la Crítica teatral en la seva desena edició. El premi al millor espectacle va ser pel nou espectacle de Els Joglars, La increïble història del Dr. Floït & Mr. Pla, dirigida per Albert Boadella. La recreació personal que Mario Gas va fer de Guys & Dolls va obtenir el premi al millor espectacle musical, i l’actriu Vicky Peña es va emportar pel seu paper en aquest muntatge, un dels premis d’interpretació. Le cri du camêléon, de Josef Nadj, va ser considerat el millor espectacle estranger representat a la capital catalana i Rosa Novell es va endur el premi a la millor direcció per Olga sola, de Joan Brossa. Les actrius Mercè Arànega, Lourdes Barba i Lina Lambert van ser premiades a títol individual.

En festivals, el 14 de juny va finalitzar el Sitges Teatre Internacional (SIT), amb un creixement del públic especialitzat i una disminució del convencional, segons va recalcar el seu director, Joan Ollé, i el 13 de setembre la Fira de Teatre de Tàrrega, que va batre el seu rècord d’assistència amb 115.000 espectadors que van anar als 19 espai del certamen. El director de la Fira, Ramon Simó, va anunciar la participació de La Fura dels Baus i Lanòmina Imperial per a l’edició del 1999. El balanç final del Grec també va ser força positiu, amb un total de 176.739 espectadors, 10.000 més que l’any anterior, tot i haver-hi menys espectacles, i un índex d’ocupació del 57,5%, un 5% més que el 1997. El director del festival d’estiu de Barcelona, Xavier Albertí, va recalcar que del total dels 139 espectacles programats, 85 van ser produïts a Catalunya, 14 a la resta d’Espanya i 40 a l’estranger.

En el panorama teatral del 98, sobresortia la venda de El Molino, l’emblemàtic local del Paral•lel barceloní, a un empresari rus, Iakov Txetxelnitsky, originari de l’Azerbadjan, propietari de diversos locals de restauració al Passeig de Gràcia, l’Avinguda Gaudí i la plaça de La Sagrada família, que va anunciar unes inversions de 150 milions de pessetes per donar un nou format de music-hall al local, que es reinauguria la primavera del 1999. En relació a El Molino, l’1 de juny va morir a València, als 59 anys, Mary Mistral, que havia estat primera vedette del local durant dues dècades i que el 1965 havia estat distingida com a millor artista del gènere a Barcelona.